Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 d'agost de 2022
0 comentaris

“El Caire confidencial”, de Tarik Saleh

El Caire confidencial. Títol original: The Nile Hilton Incident. Any: 2017. Director i guionista: Tarik Saleh. Repartiment: Fares Fares (comandant de la policia Noredin Mostafa), Mari Malek (Salwa, la testimoni), Yasser Ali Maher (general de la policia Kammal Mostafa), Ahmed Selim (el diputat, constructor, poderós Hatem Shafiq), Slimane Dazi (l’executor criminal), Hania Amar (Gina, la cantant i amant), Hichem Yacoubi (Nagui, el que fotografia i extorqueix). Vista el dia 11.08.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: En Noredin és un policia tan corrupte com professional. L’envien a l’hotel Nile Hilton, on han trobat morta una dona guapa, cantant. La identitat d’aquesta noia i les seves connexions amb les elits d’Egipte li’n complicaran la investigació. Mentrestant, al país, conviuen el maridatge del poder amb els interessos econòmics i un creixent malestar de les classes populars, que a imatge de les revoltes d’altres indrets anomenades “La primavera àrab”, acabaran esclatant a la plaça Tahir d’El Caire en aquell final de gener de 2011.

El bon cinema negre de Hollywood, tingui de protagonistes els gàngsters, els policies, els detectius o les dones fatals, reflecteix sempre un estat de coses social, polític, moral. El director suec, d’arrels egípcies, Tarik Saleh, basteix un compacte thriller policíac ambientat a El Caire el gener de 2011, fidel a aquell tradició genèrica, tot retratant l’estat de corrupció generalitzada i el malestar social a l’Egipte immediatament previ a la revolució de la plaça Tahir, de 25 de gener de 2011.

L’encert principal és no anar a buscar els fets de corrupció per a mostrar-los i fer-ne escàndol, sinó que van apareixent quotidianament, a tots nivells i a gran escala, sense que ningú no se’n salvi, com una lògica normal acceptada. Tanmateix, a imatge del protagonista, que és tan corrupte com professional, la pel·lícula no deixa de ser en cap moment un film policíac, d’investigació del crim. D’alguna manera, a en Nouredin, el marca son pare, quan li retreu que tingui calés “robats” i li reclama dignitat. I sí, la manera com es mou per l’entremat de connexions entre policia, poderosos i criminals, té més a veure amb la dignitat i correcció moral del seu ofici que no pas amb les pràctiques d’embutxacar-se diners fraudulentament. I que en Nouredin vagi a contracorrent en aquesta tasca reflecteix encara més l’estat general de gangrena del país que el film reprodueix. Tant i en tanta manera que fins i tot potser resulta un pèl “exagerat”, com de mirada forània; per exemple, d’un suec interessat en Egipte.

He tingut interès a veure aquesta pel·lícula perquè el seu director i guionista ha presentat a Canes 2022 Boy from Heaven, sobre les tensions entre les elits religioses islàmiques i el poder polític a Egipte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!