Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
“Einseinstein in Guanajuato”, de Peter Greenaway (Berlín 2015)
Fitxa de Einseinstein in Guanajuato (Einseinstein in Guanajuato)
Direcció: Peter Greenaway. Guió: Peter Greenaway. Producció: Submarine (Amsterdam, Holanda), Fu Works Productions (Amsterdam, Holanda), Paloma Negra Films (Ciutat de Mèxic, Mèxic). Coproducció: Edith Film (Helsinki, Finlàndia), Potemkino (Brusseles, Bèlgica), Mollywood, (Mol, Bèlgica). Durada: 1h45.
Repartiment: Elmer Bäck (Sergei M. Eisenstein), Luis Alberti (Palomino Cañedo), Rasmus Slatis (Grisha Alexandrov), Jakob Öhrman (Eduard Tisse), Maya Zapata (Concepción Cañedo), Lisa Owen (Mary Craig Sinclair), Stelio Savante (Hunter Kimbrough).
Sinopsi: El 1931, al cim de les seves facultats artístiques, el cineasta soviètic Sergei M. Eisenstein fa cap a Mèxic per a rodar-hi una nova pel·lícula, que es titularà Que Viva México! Tot just rebutjat per Hollywood i sotmès a una gran pressió perquè torni a la Rússia estalinista, Eisenstein arriba a la ciutat de Guanajuato. Molt ben acompanyat pel seu guia Palomino Cañedo, viu de manera vulnerable els vincles entre Eros i Thanatos, el sexe i la mort, satisfet de tractar-ne els efectes al cinema, inquiet per haver-los de patir a la vida. Aquest film explora la ment d’un geni creatiu davant els desitjos i les pors de l’amor, el sexe i la mort a través de deu dies apassionats que van ajudar a donar forma a la resta de la carrera d’un dels més grans mestres del cinema.
Vídeos: Peter Greenaway en Guanajuato, Part 1 | Peter Greenaway en Guanajuato, Part 2 | Peter Greenaway en Guanajuato, Part 3.
Vendes internacionals: Films Boutique. Distribuïdores: pendent. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Imdb | Facebook oficial | Twitter Oficial | Greenaway y Eisenstein en Guanajuato | Indiewire.
Festival de Berlín 2015
Competició
Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.
Apunts en aquest blog: pendent.
Director: Peter Greenaway (Casnewydd, Gal·les, 05.04.1942). Educat a Londres. Durant quatre anys, es forma com a pintor i el 1966 comença a fer les seves propies pel·lícules. Ha seguit fent cinema en gran varietat de formats, que també han informat les seves instal·lacions que realitza al Palazzo Fortuny, de Venècia; a la Fundació Joan Miró, de Barcelona; a the Boymans -van Beuningen Museum, de Rotterdam; al Louvre, de París; al Rijksmuseum, d’Amsterdam; al Hoffburg, de Viena; al Brera, de Milà, i a l’Armory, de Nova York. Ha col·laborat amb compositors com John Cage, Philip Glass, Michael Nyman, Wim Mertens, Louis Andriessen, Goran Brekovic, Giovanni Sollima i David Lang, i ha fet la volta al món amb el seu Tulse Luper Suitcases VJ Show. Ha participat en diverses ocasions a les competicions dels festivals de Canes, Venècia i Berlín; ha publicat llibres i ha escrit per al Teatre i l’Òpera. Entre 1962 i 1981 fa bàsicament curtmetratges i migmetratges, en una producció cinematogràfica ingent. El 1980 realitza el 
fals documental The Falls, de més de tres hores de durada, i el 1982, amb el seu primer llarg de ficció, El contracte del dibuixant, és aclamat per la crítica i considerat internacionalment com una nova i original personalitat al món del cinema. Un prestigi que es consolidaria amb pel·lícules posteriors com A Zed & Two Noughts (1985), El ventre d’un arquitecte (1987), Drowning by Numbers (1988), El cuiner, el lladre, la seva dona i l’amant (1989), Prospero’s Books (1991), The Baby of Mâcon (1993), i The Pillow Book (1996). Va ser una època dilatada en què Greenaway era un autor que a penes es podia discutir; però aquella estrella començà a apagar-se amb 8 ½ Women (1999) i el primer lliurament de la sèrie de Les maletes de Tulse Luper (2003). Els grans festivals ja no feien per tenir-lo, estrenar res se li començava a ser difícil, els seguidors havien deixat de fer-li costat a totes totes -certament, coincidint amb el període que Greenaway estava per la gira de les malestes de Tulse Luper-. El 2007 es refé un pèl, presentant a 
Venècia La ronda de nit, i el 2008, amb el documental Rembrandt’s J’Accuse…!, sense recuperar ni de bon tros ni el suport de la crítica ni l’adhesió d’una part de públic de les dimensions que havia tingut. Entre els seus projectes actuals, hi ha instal·lacions multimèdia al voltant dels quadres originals de La ronda de nit, de Rembrandt , a Amsterdam; L’Últim Sopar, de Leonardo da Vinci, a Milà, i Les Noces de Canaa, de Veronese, a Venècia. Al Festival de Cinema de roma de 2012 hi ha presentat Goltzius and the Pelican Company i el 2013 ha participat en el film col·lectiu encarregat per Guimaraes Capital de la Cultura Europea, 3 x3D, presentada al Festival de Canes. Ara entra en competició a la Berlinale 2015 amb Einseinstein in Guanajuato, alhora que està titant endavant tres nous films Walking to Paris, Food for love i The Swiss Hoax. Peter Greenaway ha rebut els honors de les universitats d’Edimburg, Bucarest, Southampton i Utrech i ha revut diversos reconeixements pels serveis prestats al cinema (entre els quals, un BAFTA).
Foto de capçalera: Elmer Bäck. Gentilesa del Festival de Berlín. Foto de l’apunt: Y. Gentilesa del Festival de Berlín. Foto del director: © DigiDaan. Gentilesa del Festival de Berlín. Foto 2 apartat director: Imatge de la instal·lació “Leonardo’s Last Supper: A Vision By Peter Greenaway” a Park Avenue Armory. Foto 3 apartat del director: La ronda de nit, de P. Greennaway.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavi Serra, diari ARA:
(..) “Feia temps que Peter Greenaway no dirigia una pel·lícula tan accessible (..) Greenaway desplega a la pel•lícula el seu habitual barroquisme formal: pantalles partides, fotografies i material d’arxiu, travellings trucats que capgiren les lleis de la física… Però a diferència dels seus últims treballs, a “Eisenstein in Guanajuato” el dispositiu formal està al servei d’un personatge fascinant, interpretat per un Elmer Bäck histriònic.
(Crònica de Berlín, 12.02.2015: “La revolució sexual d’Eisenstein anima Berlín”)