Ja hem arribat al 10 de juliol de 2026.
Queden enrere, pel que fa a les actualitzacions d’aquest blog, les setmanes excepcionals condicionades totalment pel Festival de Canes, l’atenció a la crisi del Cinema Truffaut (tot i que la feina, al respecte, és lluny d’acabar-se’m), la implicació que tinc amb la (nova) Aula d’Extensió Universitària de Malgrat per a la Gent Gran, unes qüestions personals, vacances…
Per mi, la dedicació al blog és molt important, personalment. I, per tant, ara ja vull recuperar-ne l’activitat plena i incorporar-hi les novetats que fa temps vaig rumiant d’aplicar-hi.
Vull millorar-ne el ressò del que es publica (especialment) en català sobre cinema (d’autor, sobretot). La “repesca” d’articles que apareguin després de l’estrena de les pel·lícules era una assignatura pendent que traginava. Em sabia greu, perquè l’atenció a l’actualitat em duia a “perdre’m” escrits (fins alguns de molt i molt bons) que es publicaven després que jo enllestís l’apunt en aquest blog. Una amiga cinèfila, amb qui vam compartir una extraordinària vetllada cinematogràfica i un cordial sopar, amb va fer reflexionar sobre el fet que allò publicat a internet té interès més enllà de l’actualitat; cosa que, a més a més, jo tinc constatat estadísticament, ja que Google Analytics em va informant de visualitzacions i lectures d’apunts d’aquest blog que he penjat mesos (i a vegades, anys) enrere. El “punxó” de l’amiga ha estat determinant perquè s’acabi el meu “neguit” i, a partir d’ara, repesqui el que es vagi publicant després de les estrenes. Per això, a la meva agenda incorporo la previsió d’una repassada setmanal als meus mitjans de referència; de manera que, si més no, un cop per setmana, vagi incorporant les “novetats” esmentades als apunts prèviament penjats de la categoria “Altres veus”. També estic acabant de rumiar l’edició d’una nova sub-categoria (ja insinuada fa unes setmanes), complementària, en què hi hagi només l’enllaç amb tot el que hi hagi a la xarxa, al respecte (en català, si no ho acabo “ampliant” a altres llengües).
No sé què en penseu de les fitxes que edito. D’una banda, ja fa temps que les encapçalo amb una presentació de la pel·lícula i (normalment) una referència al seu autor. Aquesta “introducció” m’està quedant massa llarga habitualment. Procuro esquivar-ne aspectes de valoració (que reservo per a les opinions que apareixen en altres apunts del blog). Miro de centrar-me en la informació, que, això sí, gravita en cada cas al voltant del que em sembla més destacable i també del material de què disposo. Pel que fa a les dades estrictament de fitxa de pel·lícula, he estat variant-ne el format en funció del temps que disposava per a dedicar-m’hi; però a mi, el que m’agrada, és fer-les ben completes (com les 2 darrers que he penjat). Sobretot, perquè vaig aprenent-hi (i coneixent) tant com puc de la realització d’un film. Ho estructuro amb una primera part divulgativa, una segona part dedicada als aspectes més artístics, seguida (això és nou) de referències a la part diguem-ne industrial de la producció (per cert, una recomanació -que considero molt justa i encertada- que fa el gremi dels productors, massa vegades arraconats de la informació cinematogràfica). He deixat d’enllaçar els noms propis amb bases de dades, perquè ja dedico, a continuació, tota una part, als enllaços informàtics (a bases de dades, festivals de cinema, companyies productores). Per cert, he simplificat (darrerament) el nombre de festivals de referència, ja que l’abast internacional d’un film el tenim en el que anomeno “altres reconeixements” i només remarco el que considero més rellevant (estrena mundial, premi destacat, preestrena a Catalunya). I enllesteixo les fitxes centrant-me en les distribuïdores, dates d’estrena, i cines on s’estrenen les pel·lícules. Evidentment, reblant-ho amb el vincle (que actualitzo posteriorment) amb els altres apunts que vagi publicant al blog sobre el film, l’autor, etc.
Potser, aquestes meves fitxes acaben semblant més un “dossier de premsa” (en diuen “pressbooks”) que una fitxa. Per acabar d’adobar, sovint aprofito el que es publica als dossiers de premsa francesos (que solen ser molt interessants) o espanyols (normalment, més magres, tot i que sovint són traduccions més o menys bones de l’original francès o anglès) o anglesos (mal que, especialment els nord-americans, pequen massa de tenir un caire industrial). I, parlant de “dossiers de premsa”, a les fitxes estic enllaçant-hi (sempre que tecnològicament sigui possible) els que es posen a l’abast de tothom, perquè em sembla que (moltes vegades) poden resultar-vos útils (jo, al meu arxiu personal, fa anys que els hi endreço/descarrego).
Preveig publicar els dimecres l’apunt sobre estrenes a la Catalunya Nord (de fet, entre els dimarts i els dijous); els divendres, les fitxes de les novetats (d’interès) a la resta de la nostra cartellera (la cosa oscil·larà entre els dimecres a la nit i els dissabte); els diumenges, els reculls d’articles d’altri sobre aquestes novetats (ballaran entre els dissabtes i els dilluns). Quan arribi setembre/octubre, miraré de reprendre el seguiment de l’actualitat dels cineclubs (segurament amb alguna simplificació respecte al que he fet aquesta darrera temporada). I, a aquesta agenda setmanal, hi inclouré la “Repesca d’altres veus posteriors als apunts prèviament publicats” i la resta d’innovacions.
Tot el seguiment, cobertura i/o ressò dels festivals el vaig modificant (al llarg dels anys) sobre la marxa, a mesura del que m’imposen les circumstàncies. Els (grans) festivals m’interessen molt, en la mesura que ens avancen el cinema que vindrà, esdevenen un reflex de l’estat mundial del cinema d’autor, de les tendències (tant dels autors com -!- de la mateixa crítica i premsa cinematogràfica).
“Noi, que el llegir no et faci perdre l’escriure” em deien els avis, quan era jovenet, i, ja ho he comentat alguna vegada, sovint hi penso, en relació amb el nombre de pel·lícules que em van quedant pendent de veure (i per tant, de comentar), mentre em dedico a anar parlant del que ens arriba a la cartellera, del que vindrà, etc. És una assignatura que tinc pendent d’aprovar (i cal que ho faci urgentment), la d’anar agafant ritme de veure (i recuperar!) molts films que, de cap manera puc perdre’m. Certament, no m’hi ajuda gens que actualment les durades de moltes pel·lícules siguin tan llargues, sobretot perquè se’m fa molt difícil d’encaixar-les amb els meus horaris particulars. Un dels altres problemes que arrossego (sobre això) és que les vull veure als cines (sempre que pugui) i, a mà tinc poc cinema d’autor i en VOS (visc a Malgrat, envoltat d’OCine Blanes i OCine Arenys). A més a més, a la meva edat, les sessions nocturnes, amb la son que m’assetja… Ara, és clar, disposem tots plegats de les plataformes i això en millora la perspectiva (fins a cert punt, si més no), especialment gràcies a FilminCat i Filmin. De fet, el que preveig és engolir ben aviat molt material de FilminCat i Filmin. Tanmateix, tornem-hi amb allò que “el llegir no et faci perdre l’escriure”: després de veure una pel·lícula, vull escriure’n i normalment no sé fer-ho curt, em passo molta estona pensant-la, repensant-la i editant-ne el comentari (que, per acabar d’adobar, em cal perquè tinc memòria de peix i si deixo escrita la meva opinió, us ben asseguro que, al cap de dies, no la recordo es pot dir gens…).
Entre d’altres reptes hi ha el de parar atenció a (algunes, només algunes) sèries (mini-sèries, més aviat) i a títols cinematogràfics que només arribin a les plataformes. Segurament ho entomaré més aviat fins i tot del que ara mateix em sembla, perquè, mireu, ahir mateix, em van engrescar a veure una sèrie (de 4 capítols!). Jo, és que no soc gaire (gens) de sèries. En el millor dels casos, les primeres temporades sí em valen la pena, però després me’n desllaneguen l’argument, m’estiren com un fil els personatges, es rabegen amb els intèrprets que se n’han fet més famosos… De minisèries, tampoc n’he vist pràcticament cap. No és pas per cap posat meu, per cap radicalitat. És més, hi ha una excel·lent crítica audiovisual que, amb els seus articles sobre sèries, te’n fa venir ganes de debò; però tot i així, la meva manca d’hàbit i que no m’hagi deixat ni temps per a les pel·lícules de cinema… En fi, que també m’ho he de replantejar. I el mateix dic dels films que van directament a plataformes, sense estrenar-se abans a sales; tot i que no estic gens disposat a gastar-me calés entre unes i altres (em limito a FilminCat/Filmin i el que em permet Movistar+)
Un objectiu per a aquest estiu és el d’acabar de posar a punt el meu altre blog de cinema, el Club 7 Cinema II, encara en fase de proves i pendent que m’acabi de decidir sobre el contingut que tindrà finalment.
Estic compartint amb vosaltres aquests plantejaments perquè m’agrada anar situant les coses i, alhora, ordenar-me les idees, conclusions, propòsits… que, en exposar-les públicament, em fan, com ho diria jo, de “compromís personal”, de guia de com vull anar tirant endavant aquest que, per altra banda, no deixa de ser més que un blog personal.
Salvador Montalt (Vador)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!