Club 7 Cinema

Latència. Any 2022. Directores: Montse Folgado i Carmen Molina. Documental, amb Carol Folgado (que és la mare), Laia Felip (que és la nena malalta), Lluc Felip (que és el germà de la Laia), Sergi Felip (que és el marit de la Carol i pare de la Laia i el Lluc), Montserrat Olivella, Sílvia Ciprés i Josep Antòn Porras Cantarero. Durada: 20’42”. Vist el dia 22.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023. Sessió 2: Arrelant, a partir del minut 16’09”-.

Sinopsi -del web VOC d’Òmnium, en què consta ‘Crítica escrita per Víctor Guadulupe Esparza Medina (La Casa del Cine)’-: Latència és un bell curtmetratge sobre un tema terrible: una malaltia infantil incurable. La pel·lícula retrata de manera delicada l’amor i les frustracions que es deslliguen en l’interior d’aquesta família, que viu a una casa apartada en un entorn rural.
El to documental i el sentiment profund de realitat que es desprèn d’aquesta obra alhora bella i trista, provoca que simpatitzis amb uns personatges que s’esforcen per trobar un lloc a la malaltia dins de les seves vides.

Comentari.

Es pot dir que no tinc res a afegir al que ha escrit Víctor Guadulupe Esparza Medina. Només remarcar que és un curt documental que es fa dur perquè tracta d’una malaltia infantil incurable, terminal, que afecta la nena que se’ns permet conèixer -a la que la hi van diagnosticar 2 anys tard, quan ja no hi havia remei possible, el 2020-. És sensible perquè se centra en l’amorós ofici de mare en aquestes circumstàncies, amb una Carol sencera d’esperit dedicada en cos i ànima a la filla -també al gemanet-, tenint-ne cura d’alimentar-la, netejar-la, entretenir-la, jugar-hi, fer-la somriure, mentre la seva veu en off -d’objectiu testimoni en primera persona- va fent-nos conscients de la magnitud dissortada del cas. Il·lustratiu perquè ens informa d’aquests casos, del fet que signifiquen mort anunciada i dels afectes que s’hi manifesten.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!