Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
La portada del número 1332 de la revista El Temps no pot ser més eloqüent: “Duel pel cinema en català” és el títol que acompanya la reproducció de la mítica fotografia en què Gary Cooper, al punt del migdia, sol davant del perill, l’encara amb posat de duel, a Al punt del migdia (High Noon / Solo ante el peligro / Quand le train sifflera trois fois / Mezzogiorno di fuoco).
Efectivament, a les pàgines interiors de la revista (i després d’una altra genialitat d’ El gat invisible, que dibuixa el conseller Tresserras, talment un King Kong, enfilat dalt de l’Empire State Building, resistint l’atac de tot d’avionetes amb els logotips de les diverses majors nord-americanes), hi trobem el tema tractat en portada, encapçalat pel títol “Les majors munten un drama” – sense enllaç-, que abasta l’article d’ Àlex Millan “Les mentides de les majors” (“Els distribuïdos i exhibidors de cinema dibuixen escenaris catastròfics per al sector a conseqüència de la llei del cinema a Catalunya. Però el mateix estudi que fan servir per rebutjar la llei no descarta un panorama amb més espectadors que l’actual“), que el mateix autor completa amb una entrevista Eduard Voltas, secretari general de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per les declaracions de Voltas: “La imposició és la quota actual del 97% de cinema en castellà” -sense enllaç-. A continuació és el torn de Joel Joan, a qui entrevista Núria Cadenes com a president de l’acadèmia catalana de cinema: “El cinema català pot anar pel món amb el cap ben alt” -sense enllaç-. I finalment, Lluís Bonada signa “Un encant discretíssim“-sense enllaç-: “El cinema català té ganes de créixer i de seduir l’espectador. El sector espera que la nova llei vagi endavant i arribin els recursos necessaris. I que resolgui els problemes d’exhibició i de promoció.
FOTO Portada de la revista “El Temps”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I encara tenim la sort de que al DVD es pot ficar la versió en català, que d’això no han dit res… encara. Jo hi veig moltes pel.lícules en català gràcies al doblatge que ve al DVD, per exemple la francesa “El primer dia de la resta de la teva vida”.
Vernal Media fa una bona recuperació de clàssics del cinema incloent-hi les versions catalanes que van fer-se per a TV-3, des de “Què bonic és viure” fins a “La caça de l’home”, o més d’actuals com a “Aeon flux” o “La lliga dels homes extraordinaris”.
Però amb això dels cinemes… tindria que haver la meitat de cinemes en la nostra llengua, com diu la Llei, o preparar els cinemes amb dues versions (per exemple, com fan a Bèlgica, dos subtítols a la pantalla, català i castellà, o preparar versions simultànies en totes dues llengües, com al DVD).
Em refereixo, és clar, a les pel.lícules estrangeres, les catalanes amb la seva V. O.
Saluts,
JULIÁN.