Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Dos “Aftersun”, el de Lluís Galter i el de Charlotte Wells
Amb l’arribada d’Aftersun, de Charlotte Wells -avalada per una gran recepció a la Setmana de la Crítica de Canes i un bon grapat de premis a pertot arreu-, a casa nostra coincideixen dues pel·lícules amb el mateix títol, ja que al D’A es va presentar Aftersun, del català Lluís Galter.
En un apunt del 27 d’abril deia: Lluís Galter, el director de Caracremada, presenta la seva darrera pel·lícula, Aftersun, al Festival D’A 2022, certamen barceloní que en diu: Potser una pel·lícula de suspens, potser un relat d’aprenentatge, potser l’evocació irònica d’un estiu estrany i de les seves seqüeles, Aftersun és també un dels films més misteriosos del cinema català recent (..) un film inclassificable, una proposta que dinamita el llenguatge convencional del cinema per internar-se en territoris desconeguts. I, el millor de tot, sense deixar de proporcionar un plaer i una diversió sense límits.
Aftersun, rodada en català i alemany, es projecta el dia 01.05.2022, al Teatre CCCB, i el dia 06.05.2022, al Zumzeig. -Actualització a 19.12.2022: pendent d’estrena-.
Amb guió del mateix Lluís Galter, està protagonitzada per Àlex Moreu, Carmela Poch, Àgueda Suros, Ainoa Suros, Lola Daniel i Marc Sánchez.
Quant a la pel·lícula de Charlotte Wells, que aquesta setmana encara es pot veure al Truffaut, de Girona, ran de la projecció a Canes, en vaig recollir la sinopsi, certa informació i algunes reaccions:
Primer llargmetratge. Sinopsi: Sophie repassa els moments d’alegria compartida i la nostàlgia íntima de les vacances que va passar amb el seu pare fa vint anys. Els records, reals i imaginaris, omplen els buits entre gravacions amb el seu miniDV, mentre intenta conciliar el pare que coneixia i l’home que desconeixia. Informació: al repartiment, Paul Mescal. Wells és cineasta escocesa establerta a Nova York, autora prèviament de tres curtmetratges.
Algunes reaccions.
Screen International, a Twitter: hi ha un fosc pou de dolor al cor d’aquesta meditació punyent. I en un altre tuit declaren: Marks Wells és una de les noves veus més prometedores del cinema britànic dels darrers anys. Fabien Lemercier, a Cineuropa: Charlotte Wells demostra el seu potencial com a cineasta amb un primer llargmetratge subtil, sensible i molt controlat sobre les vacances d’un pare divorciat i la seva filla d’11 anys (..) La pel·lícula està construïda de manera discreta i intel·ligent en flashbacks (..) Intèrprets perfectes, direcció refinada i inventiva, sentit del ritme, de la il·luminació i de l’enquadrament, una sensibilitat emocional, un petit encreuament i una hàbil inversió del gran tema narratiu de la pel·lícula, que passa del pare a la seva filla, un teixit harmònic de símbols i motius que expliquen històries diferents: sota el seu aspecte “banal”, Aftersun és un primer llarg realment impressionant. Peter Bradshaw, el crític de The Guardian, li atorga 5 estrelles sobre 5 i en diu: (..) La pel·lícula de Wells ondula i brilla com una piscina de misteri; la manera com Wells capta l’estat d’ànim i el moment, sense insistir mai en res ni forçar el ritme, em va recordar a la jove Lucrecia Martel. Amb una confiança notable, només deixa que la seva pel·lícula es desenvolupi de manera natural, com una història curta inquietant i enganyosament senzilla. Els detalls s’acumulen; les imatges reverberen; la suavitat poc visible de la relació central s’aprofundeix inexorablement en importància. Aftersun tracta sobre els records de la infantesa que s’estan desgastant a l’hora de reproduir-se constantment a la teva ment, sobre els significats que no hi eren aleshores, però que hi són ara, revelats o potser creats per la ment que recorda, i dotats d’una nova intensitat i gràcia.
I algun article publicat ara mateix.
Crítica d’Imma Merino, al diari El Punt Avui: Flaixos de memòria.
Crítica de María Adell Carmona, al diari Ara: Cinc estrelles per a la devastadora ‘Aftersun’, l”opera prima’ de l’any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!