Club 7 Cinema

Sergei Loznitsa va nàixer el 1964 a Bielorússia però va crèixer a Ucraïna, a Kiev concretament, on es llicencià en Matemàtiques i va treballar a l’Institut Cibernètic -especialitzat en intel·ligència artificial-. El 1997 es llicencià en Direcció Cinematogràfica a l’Institut Nacional Rus de Cinema, a Moscú. És un gran documentalista, reconegut internacionalment, que ha fet unes quantes incursions en el camp de la ficció. A la pel·lícula Donbass signa una ficció, però s’hi nota i molt la petja del documentalista. -Nota: a Filmin, de Loznitsa, també es pot veure Maidan, El último imperio i altres títols-.

Avui, 24.02.2022, que l’exèrcit rus ha envaït Ucraïna, no he volgut esperar més a veure aquest film, que se’m resistia de fa temps i que, havent inaugurat Un Certain Regard del Festival de Canes, en guanyà el premi a la Millor Direcció, abans d’endur-se el Giraldillo de Oro a la Millor Pel·lícula al Festival de Sevilla, especialitzat en cinema europeu. Cal dir que Ucraïna el va presentar a la cursa dels Òscar en la categoria de Millor Film de parla No Anglesa -o Pel·lícula Internacional, no sé com es deia aquell any-, tot i que no va ser finalment nominat.

Loznitsa mostra la corrupció que gangrena aquell país, la manipulació a través de la imatge, els fanatismes forassenyats, la devastació de la guerra, la manera diferent com es viu la situació bèl·lica per part de soldats, població civil, autoritats…, els abusos de poder, els arguments instrumentalitzats, la manca d’humanitat a què es pot arribar, el cinisme que es pot traginar… I ho fa passant d’episodi a episodi, amb alguns elements que solen enllaçar-ne dos de consecutius, narrant en potents plans de llarga durada i plans seqüència que atorguen a la ficció una textura de realitat completa; gastant un humor a vegades més soterrat, a vegades més caricaturesc i desfermat, mirant-s’ho tot -com diu la sinopsi oficial-  en el que té de grotesc i alhora tràgic. I amb algunes seqüències realment colpidores -com la de l’home lligat al pal enmig del carrer, assenyalat, perquè la gent li faci escarni i acabi gairebé linxat. Hi ha molt a parlar d’aquesta seqüència, amb gent deshumanitzada, gent que hi aboca el dolor de la guerra patida pels atacs ucraïnesos, etc.-.

Nota sobre el subtitulat. S’han inventat un idioma català, amb expressions escrites així: estimeu’s-e, feu’s-e, carregueu’s-el.