Club 7 Cinema

“Diuen que a l’altra banda de la badia d’un poble al nord de Menorca hi viu un home al qual anomenen Pepe el Malo”…

“S’altra banda“. Any 2022. Directora: Sònia Buj. Fotograia: Guillermo Labarga. Muntatge: Irene Albanell i Sònia Buj. Durada: 14’41”. Vist el dia 27.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023.Sessió 2: Arrelant – a partir del minut 45’25”-.

Crítica -publicada al web VOC d’Òmnium- escrita per Gerard Galián (La Casa del Cine): Diuen que a l’altra banda de la badia d’un poble al nord de Menorca hi viu un home al qual anomenen Pepe el Malo. Així comença el documental de Sònia Buj, amb el propòsit de presentar-nos el desconegut personatge mitjançant la creença popular: una figura temuda que s’ha integrat en l’imaginari col·lectiu del poble. A tall de diagnosi, S’altra banda aglutina les veus d’aquells que saben de Pepe el Malo, tant les seves certeses com les seves contradiccions. Amb un minuciós muntatge, el documental destaca per l’ús del temps seqüencial i l’enquadrament del pla. Un hàbil tractament narratiu que revela l’inextricable folklore al voltant de Pepe el Malo.

Comentari.

A un costat de la badia, hi ha el poble, la gent, la civilització; a “s’altra banda”, hi ha la natura feréstega, el bosc, les cales verges i diuen que hi viu un home misteriós, ‘Pepe el Malo’; al qual hi ha qui assegura haver vist.

El documental, que ontològicament és per a captar i transmetre’ns una realitat, ens mostra com ‘Pepe el Malo’ ve a ser l’Home del Sac per a la canalla d’aquell poble -fins i tot unes imatges casolanes de super-8 ens permeten veure els menuts jugar a l’Home del Sac…-, i és font de llegendes, històries i enraonadisses entre la gent jove i gran: ens documenta un autèntic fantasma -certament, els nens, tot jugant, ja representen un fantasma arran de mar, amb el seu llençol blanc…-, una figura gairebé mitològica.

Però el film de Sònia Buj fa el “pecat” d’agafar la barqueta i travessar pel mar a “s’altra banda”: la platja deserta, el bosc frondós, la natura… i un home que en surt, vist des de lluny, com respectant-ne el misteri. Buj, fent aquest pas, remarca el caràcter fantasmagòric que ‘Pepe el Malo’ té per a la gent del poble, més enllà de la realitat. Que, de realitat, tracta el documental.

I així també ve a exposar el pes que tot plegat té sobre el personatge real, sense ni acostar-s’hi, cosa que rebla amb una dedicatòria final, de Diego Riera, que diu “Para Pepe ‘el malo’, que quería ser un demonio pero es un ángel con las alas chamuscadas” -escrit que va acompanyat d’una fotografia en què veiem en ‘Pepe’ assegut en una taula, distesament, amb una altra persona, que podem pensar que és en Diego Riera-.

Cal destacar-ne també l’aspecte formal d’aquest curt -com fa en Gerard Galián a la seva crítica-, tant pel que fa a la fotografia, com al muntatge, capaç d’oferir-nos un ampli ventall de testimonis i imatges de l’entorn, sense fer-se farragós, anant aprofundint en el mite i la distància entre una banda i “s’altra”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!