Fóra pas exagerat afirmar que Elia Suleiman exerceix ara mateix de “cineasta nacional palestí”. Nascut a Natzaret el 1960 i després d’estar-se a Nova York dels 21 anys d’edat fins als 33, el 1994 tornà a Jerusalem per atendre l’encàrrec de la Comissió Europea, de crear la Facultat de Cinema i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Birzet. A la seva filmografia, que comença estant als Estats Units, Palestina, el seu poble i l’ocupació israeliana ocupa el tema central i es pot dir exclusiu. El punt de vista que sol prendre-hi és el peronal, interpretant-les ell mateix i narrant històries inspirades en la seva família -en el sentit ample del terme- o en vivències pròpies. Paga la pena veure-li el documental Guerra i Pau a Vesoul, en què conjuntament amb el cineasta israelià -també compromès amb la pau- discuteixen sobre la situació en aquells territoris, les seves respectives ciutats… Enguany, al Festival de Canes hi presenta El temps que queda, en què evoca la història del seu pare des de l’ocupació del seu país per l’exèrcit israelià fins a l’actualitat.
El perfil d’ Elia Suleiman i la seva filmografia, anant a Vull llegir la resta de l’article. Als arxius, adjunts, les fitxes de les seves pel·lícules més significatives i un article sobre Intervenció divina, el film que presentà a Canes 2002.
FOTO Elia Suleiman
Director: Elia SULEIMAN
PERFIL
Naixement. Natzaret, Palestina, 28 de juliol de 1960
Elements biogràfics. Als 21 anys se’n va a viure a Nova York, on s’està fins el 1993.
El 1994, s’instal·la a Jerusalem, on, per encàrrec de la Comissió Europea, crea el departament de Cinema i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Birzet; del qual segueix sent professor.
Carrera. -director, guionista, productor, actor, professor-
El podem qualificar com el “cineasta nacional palestí”. Si més no, amb les seves pel·lícules fa causa comuna amb la lluita del seu poble, denunciant l’ocupació israeliana, la pèrdua d’identitat de la població àrab sotmesa a l’Estat d’Israel.
Director. Durant l’estada a Nova York, féu -conjuntament amb Jayce Salloum- el curtmetratges Introducció a la fi d’un argument sobre la manera com la televisió i el cinema de Hollywood presentava els àrabs i dirígí l’episodi Homenatge per assassinat del film col·lectiu La guerra del Golf…i després? (1993).
Ja a Palestina, debuta en el camp del llargmetratge amb Crònica d’una desaparició (1996), en què parla de la identitat palestina, i amb el qual guanya el permi de “millor opera prima” a Venècia. Amb el cineasta israelià Amos Gitai signen el documental Guerra i Pau a Vesoul (1997) i tot seguit encadena la realització dels curtmetratges Somni àrab (1998) -per a la TV- i Cyber Palestina (2001), encàrrec de l’Autoritat Nacional Palestina per a la celebració de Betlem2000, que presenta a la Quinzena dels Realitzadors de Cannes.
Des que el 2002 entra a la secció competitiva del Festival de Canes, amb Intervenció divina (2002) i en guanya el Premi del Jurat i el premi FIPRESCI de la crítica internacional -es projecta en nombrosos altres festivals i obté premis com l’EFA al millor Film Estranger-, les portes de Canes li queden obertes de bat a bat: membre del jurat, realitzador d’un episodi del film del 60è aniversari i segona selecció a competició-.
Festivals i premis.
Crònica d’una desesperació (1996): [Venècia 1996 | Millor ‘opera prima’] [Rotterdam 1997]
Cyber Palestina (2000): [Canes 2001 · Quinzena dels Realitzadors – curtmetratges]
Intervenció divina (2002): [Canes 2002 · Competició | Premi del Jurat i premi FIPRESCI] [EFA 2002 | 1 EFA: Millor Film Estranger]
Membre del Jurat del Festival de Canes 2006
Chacun son cinéma (2007) [Canes 2007 · Fora de competició]
El temps que queda (2009): [Canes 2009 · Competició]
Guionista. Escriu els seus llargmetratges.
Actor. Protagonista dels seus propis films.
Productor. S’ha produït El temps que queda (2009) i Crònica d’uns desaparició (1998)
Professor. Des del 1994, professor de Cinema i Mitjans de Comunicació a la Universitat de Birzet (Palestina).
Temàtiques.
Palestina. El poble palestí.
La identat de la població àrabs d’Israel
La violència entre jueus i palestins.
L’ocupació israeliana de palestina.
El tractament que donen als àrabs, la televisió i el cinema de Hollywood
Estil.
Distanciador per a tractar temes que l’afecten personalment. Utilitza la crònica, o l’humor absurd; però no és, ni ha de ser, ni vol ser neutral: l’agror, com li sap de greu tot plegat, traspua.
Implicat. Com equilibrant l’efecte distanciador i perquè els temes de què tracta l’afecten, sol interpretar ell mateix les seves pel·lícules i els protagonistes duen el seu mateix nom o poden tenir a veure amb la seva família, en el sentit ample del terme: un director de cinema que -com ell mateix, a la vida real- torna a Israel a filmar una pel·lícula (Crònica d’una desaparició), la vivència familiar de l’ocupació isaeliana (El temps que queda), el personatge amb les seves inicials -E.S.-, palestí separat de la seva estimada per un punt de control militar (Intervenció divina).
FILMOGRAFIA com a DIRECTOR DE CINEMA i TV
2009 El temps que queda (TO / The Time that Remains / Le temps qu’il reste )
2007 Chacun son cinéma (Chacun son cinéma / To Each His Own Cinema) – episodi Irteback–
2002 Intervenció divina (Yadon Ilaheyya / Divine Intervention / Intervención
divina / Intervention divine / Intervento divino)
1999 Cyber Palestina (Cyber Palestina) –migmetratge–
1998 Somni àrab (Rêve arabe) –curtmetratge per a TV–
1997 Guerra i Pau a Vesoul (War and Peace in Vesoul) -documental
codirigit amb Amos Gitai-
1996 Crònica d’una desaparició (Chronicle of a Disappearance / Chronique
d’une disparition ) –opera prima–
1993 La Guerra del Golf… i després? (Harb El Khalij… wa baad / The Gulf War…
What Next? / Guerre du Golfe…et Après? / La guerra del Golfo… e dopo) – episodi Homenatge per assassinat (Homage by assassination) –
curtmetratge–
1990 Introducció a la fi d’un argument (Introduction to the End of an
Argument / Introduction à la fin d’un argument / Tit) –curtmetratge-, –
codirigit amb Jayce Salloum-
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!