La sorpresa de Canes 2009, per ara, té per títol Un profeta i un nom: Jacques Audriard. De manera que entre les emocions de Jane Campion, la simpatia de Taking Woodstock i aquesta sorpresa d’Audriard, el nivell del Festival ha pujat. Falta encara “la” pel·lícula i vés a saber si en veurem cap que tingui el nivell extraordinari com per atribuir-li aquesta singularitat de ser “la” pel·lícula de l’any; però aquests films esmentats són prou coherents i sòlids, plausibles.
La meva crònica de la jornada d’avui, clicant aquí [Diari de Girona, diumenge 17 de maig de 2009].
Aquest matí, sortint d’Audriard, he recuperat Humpday, comèdia tan petitona com interessant dirigida per Lynn Shelton i que ve de sundance 2009. He dinat i, de camí a fer la crònica, he topat amb Emile Hirsch, Demetri Martin (còmic revelació de Taking Woodstock) que, conjuntament amb Ang Lee, havien fet la sesssió de fotografies i acabaven d’enllestir la roda de premsa.
Si seguiu regularment aquests articles des de Canes, us haureu trobat que avui no els carregava. Jo, a les 2 del migdia m’hi he posat; però no hi ha hagut manera de connectar amb el servidor del bloc. M’he posat a escriure la crònica per a Diari de Girona, tasca que s’ha complicat molt perquè Monica Belucci rondava pels voltants (presentava No et tombis, de Marina de Van, programada en sessió de mitjanit) i el cas és que part dels col·legues en volien seguir l’entrevista i la roda de premsa que emetia la Televisió Oficial del Festival. Amb l’altaveu a tota castanya, es feia difícil de treballar. Però ens n’hem sortit. De tant en tant, anava provant la connexió amb el bloc i res. A les 6 ho he deixat córrer. Me n’he anat a menjar un entrepà i estirar les cames, passejant pel “Village”, fent tat a la botiga del Festival… i just minuts abans de les 7, abans d’entrar a la projecció avançada de premsa de Kinatay, de Brillante Mendoza, aleshores ja anava la comunicació, però jo no m’hi podia dedicar. O sigui que aquesta nit, en lloc d’anar a veure Mare, de Bong Joon-ho, he vingut a recuperar terreny perdut del bloc; ja que demà és un dia super-atapeït i el retard hagués estat irrecuperable.
FOTO Humpday, de Lynn Shelton
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!