Club 7 Cinema

En sessió de mitjanit es projecta L’ altre món, de Gilles Marchand, en què els protagonistes són joves de primera fornada, xalant l’estiu assolellat dels primers impulsos sexuals, que topen amb la foscor d’un món virtual: el del joc en línia “Black Hole” a què està enganxats una noia atractiva que hi busca un company per morir. Serà mitjançant la creació d’un seu avatar que un d’aquests xicots mirarà d’acostar-se a la mossa virtual. I el mateix dia, a Un Certain Regard, s’ha projectat R U THERE, de David Verbeek, en què un noi de 20 anys que participa en campionats mundials de videojocs descobreix fins a quin punt és aliè al món físic, de com s’ha avesat a una percepció exclusivament mental del món. Afegim-hi encara les d’ahir, Kaboom, en què l’estudiant arribat al campus es passa mitja pel·lícula enganxat a l’ordinador i Chatroom, de Hideo Nakata, en què una colla d’adolescents troben a la xarxa un refugi que pot ser letal.

No és pas nou, el tractament de la virtualitat al cinema; però em sembla significatiu que hi hagi aquests films centrats en el vincle entre jovent i realitat virtual. Permeteu que em centri en el segon, ja que del tercer i el quart en vaig parlar ahir i el primer m’ha quedat pendent.

David Veerbek ha declarat: El que volem descriure a R U THERE, és la primera generació mundial de persones que han crescut tot visquent molt en un univers virtual. Què signifiquen aquesta mena de contactes virtuals per als individus i quin futur els espera? I efectivament, amb un guió benintencionat i força bogadejat, mira d’explorar-ho, agafant un xicot que es mou amb extraordinària habilitat pel territori dels videojocs i el planta al món tangible, fent-lo topar amb un cos humà agonitzant (víctima d’un accident de circulació) i sobretot amb el cos molt atractiu d’una “scort girl”. L’habilitat manual del noi amb els comandaments dels videojocs, contrasta amb la perplexitat que el bloqueja davantla mort aliena no figurada o amb la imperícia a l’hora de donar ales al desig: les seves mans es revelen incapaces d’arribar tant a la moribunda com a la dona que cobeja. Em reconeixereu que això no és res de nou. I per acabar d’adobar, Verbeek ho tracta amb algunes idees visuals que apunten maneres d’un potencial cinematogràfic, més que no pas d’un estil tangible encara. Tanmateix, resulta encomiable que als seus 30 anys d’edat hagi volgut parlar de la qüestió frontalment, sense esbiaixaments. Recorrent, si li cal, al “Second life” com a referent d’íntimes evasions o apostant per contrastar (fins a l’excés) la fisicitat del noi protagonista amb la seva imperícia sensorial.

FOTO Huan-Ru Ke i Stijn Koomen, a R U THERE, de David Verbeek

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!