Escric d’urgència quatre ratlles sobre el fet que Vicente Aranda no rodi el "Tirant" en català. Quan pugui, m’hi esplaiaré més.
Crec que hem de separar algunes coses.
Primera. Vicente Aranda és un espanyolista bel·ligerant, rabiüt i ressentit. A més, és un un cineasta de poquíssim valor, tan sols reconegut per la misèria intel·lectual orgànica i hispana i, no cal dir-ho, per la colonial crítica cinematogràfica que impera a Catalunya. No hi perdem més el temps.
Segona. De la mateixa manera que Shakespeare l’adapten teatralment a totes llengües del món i, en cinema, se l’ha tractat en japonès, italià, francès, etc., com a catalans ens ha d’honorar que "Tirant lo Blanc" l’adaptin a la llengua que vulguin. Una altra qüestió és: per què, a casa, no hi ha ningú que l’adapta, al català?
Tercera. El problema de fons és que el cinema català va morir el dia que Agustí Villaronga (aquest sí que és un cineasta de debò) no va poder adaptar al cinema "La mort i la primavera" de Mercè Rodoreda. Ni el govern de CiU ni el tripartit han fet res per fer possible que, finalment, al cinema hi hagués una obra major com aquella. A partird’aquí, podem imaginar-nos amb què poden comptar els possibles creadors de casa nostra.
M’hi esplaiaré més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!