Club 7 Cinema

Decision to leave. Títol original: Heojil kyolshim. Any 2022. Director: Park Chan-Wook. Guió: Park Chan-Wook i Chung Seo-kyung. Repartiment: Tang Wei (Seo-rae), Park Hae-il (Hae-jun), Lee Jung-hyun (Jung-an), Go Kyung-pyo (Soo-wan), Park Yong-woo (Ho-shin). Durada: 2h19. Vista el dia 31.01.2023, en VOSE, a la Sala 2 del cine Truffaut, de Girona.

Sinopsi: Hae-jun, detectiu experimentat i tenaç, investiga la mort sospitosa d’un home al cim d’una muntanya. Aviat, comença a sospitar de Seo-rae, la misteriosa esposa del difunt, per la qual sent una atracció, cosa que el desestabilitza.

Festival: Canes 2022 – Competició: Premi Millor Direcció.

Un altre apunt en aquest blog: Altres veus: “Decision to leave”, de Park Chan-wook.

Comentari.

Aquesta és una pel·lícula que vol ser de cinema negre. L’argument n’és: un detectiu (policia) bregat sospita de la dona d’un difunt, però se n’enamora i això li afecta la feina, després…  Park Chan-Wook hi treballa amb arquetips del gènere: el detectiu, d’una peça i tanmateix…; la “femme fatale”, aquí menys agressivament seductora, més passiva i finalment… Però es pot dir que en cap seqüència s’aconsegueix cap caliu, cap temperatura, cap clima, element essencial del “noir” -com a excepció que confirma la regla, l’escena en què queda clara la contradicció entre el deure professional del policia i els sentiments cap a la sospitosa-. I això passa perquè el cineasta ho filma sovint amb molts més plans dels necessaris, buscant angulacions i més angulacions, vinga imatges reflectides en vidres o pantalles, i a més a més saltant en el temps i l’acció contínuament i sobtadament, de vegades oferint-nos seqüències que no s’acaben d’entendre bé fins uns quants minuts més tard. Fa impossible que assaborim res, ens té tota l’estona “marejats” o mirant de lligar caps i tirant endavant. Una hiperrealització que, a més, si se’m permet, no té imatges tan boniques o suggeridores com alguns diuen. Francament, el premi a la Millor Direcció de Canes em sembla un reconeixement a la prestidigitació visual i al muntatge asfixiant.

Al llarg del metratge, el guió introdueix uns secundaris que actuen de contrapunt -força humorístic-, per treure-hi gravetat. És el cas del jove company policia, primer, que es cansa en les persecucions, és maldestre amb la pistola, s’emborratxa, i de la companya policia (sic) després, tan disposada, ella. Actuen com a petites digressions, que entretenen però no acaben d’alleugerir la trama.

Havia, Park Chan-Wook, destacat en la seva trilogia de la venjança per oferir thrillers amb temàtica, en què plantejava l’absurditat de la venjança i la força del perdó. A La donzella, ja va prioritzar les giragonses del guió, en un relat fosc de poder i manipulacions, amb la qüestió de l’amor com a motor narratiu. A Decision to leave, el tema és l’amor, capaç de torçar una carrera brillant i dur al més gran dels sacrificis; però el caràcter de thriller s’imposa al contingut temàtic.

He de confessar, tanmateix, que al decurs del metratge se’m van fer uns quants embolics: entre els noms dels personatges secundaris, difícils de recordar, la majoria; entre la quantitat de mòbils i ginys electrònics que entren en joc…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!