Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de desembre de 2022
0 comentaris

De debò “Suro” no funciona?

Aquests dies he pogut llegir un tuit d’un destacat membre de TV3 queixant-se que el primer cap de setmana d’estrena de “Suro”, només l’hàgim anat a veure 4.500 persones. I deixava anar la cantarella: “demaneu cinema en català i quan en fem, no hi aneu”. Avui, a Vilaweb, el venerable Jaume Figueras diu S’ha estrenat Suro i no ha funcionat, no ens hem d’enganyar. I és una pel·lícula que té unes qualitats importants.

A veure. Fa unes setmanes, la distribuïdora de la pel·lícula “Close”, Vértigo Films, va piular: : “En tiempos de Mundial, con decenas y decenas de estrenos, que #Close os siga gustando tanto nos hace muy felices. Es una de las películas del año para much@s. ¡ 5.000 personas ya la vieron el fin de semana! ¿Te apuntas a descubrirla si no la has visto?” Certament, malament ha d’anar el comerç del cinema per a alegrar-se que una estrena faci 5.000 entrades el primer cap de setmana; però així estan les coses, per a “Close”, per a “Suro” i per a tots els films d’autor que arribin a les nostres pantalles.

Per tant, si comparem el rendiments d’ambdós films, “Suro” no va pas malament. I tinguem en compte que “Close” va guanyar el Gran Prix de Canes, que guanyà el cor de la premsa i el públic del Festival i que aspira a premis importants, entre els quals, els Òscar. En canvi, “Suro”, just si ens ha arribat remarcat pel premi FIPRESCI a Sant Sebastià i per les bones crítiques. Una cosa molt diferent són les expectatives que alguns es podien haver creat, pel fet de ser un film en català, estrenar-se després de l’èxit aclaparador d’ “Alcarràs”, etc. Però ja és ben significatiu que, a les sales on millor funciona sigui en les que habitualment es projecta cinema d’autor, en VO. Vol dir que el seu “target”, el seu públic era i és aquest i no pas el dels multicines. La realitat ha donat una lliçó als que s’havien creat falses expectatives.

Les bones notícies sobre “Suro” abans de l’estrena arribaven pels mitjans que habitualment llegeixen o miren els espectadors del cinema d’autor -presentació en festivalets, les mateixes crítiques, etc.-.

Una altra qüestió, més nostrada, és si, en ser en català i essent la pel·lícula que és, no hauria pogut tenir més públic a Catalunya. Aquí rau el problema, al meu entendre. La distribuïdora, per exemple, no va fer-ne difusió a les xarxes en català i del tràiler en versió original catalana fins el dia abans de l’estrena, i encara amb el cartell en castellà. Pregunto: quantes vegades va sortir l’equip del film, abans de l’estrena, per TV3, Catalunya Ràdio, Rac1…? I quantes vegades se n’ha parlat? Només havent-hi sortit, la població en general hauria pogut assabentar-se que era un film en català, que va de ruralitat… Només així se’l podrien sentir “seu”. És que no n’hem après del bon exemple d’ “Alcarràs”? I calien més cartells en català i més tràilers visibles en català, etc. Si ens fem expectatives sobre la resposta del poble català a una pel·lícula, perquè la vagin a veure específicament als multicines, cal fer els esforços professionals necessaris per a arribar-hi. Beceroles del màrqueting…

En aquestes circumstàncies, fa mal llegir les paraules de Jaume Figueras a Vilaweb: “Ja saps que la majoria de gent filma cinema a Catalunya en castellà, perquè els consta que estrenar en català, encara que sigui subtitulat, no és ben rebut. En Cesc Gay, per exemple, que és un cineasta que té un pes específic, filma sempre en castellà. En l’última pel·lícula que ha fet i que passa tota a Barcelona, no s’hi pronuncia ni una sola paraula en català… També t’ho dic, el públic en general, llevat de quatre molt interessats, tampoc els motiva gaire. Si la troben en català, la van a veure en català, i si no, no passa res. Tant de bo Alcarràs fos un punt d’inflexió, però…”. Sens dubte, són declaracions basades en l’experiència, purament empíriques. I ens duen a preguntar-nos: és que els catalans no van al cine? De debò, un catalanoparlant no rep bé una pel·lícula en la seva llengua? Vol dir que els castellans es giren de cul al cinema fet en català? Etc.

Francament, “Pa negre” al seu dia i “Alcarràs” enguany han demostrat que la població de Catalunya fa costat al cinema en la seva llengua; però cal bona promoció i bona distribució. Jo vaig poder veure “Alcarràs” i “Pa negre” a Blanes, a 10 minuts de casa; però he hagut de fer 25 minuts en cotxe per a poder veure “Suro”, a Arenys. Posem l’exemple de Girona, on en segona setmana segueix “Suro” als multicines OCine a tres sessions diàries i al Truffaut a 2 sessions diàries, perquè els funciona a Taquilla: però a Girona la fan a dos cines i s’hi va fer bona promoció, amb presència de l’equip del film, sortint als diaris… Que ningú es pensi que pel fet que una pel·lícula sigui en català gaudeixi d’un plus natural que estalviï el que cal fer per a arribar al públic: ho repetirem tantes vegades com sigui necessari, cal fer-ne bona promoció i millor distribució. No es pot esperar només la resposta dels militants per la llengua. Cal adreçar-se al “target” que toqui, com es fa amb totes les pel·lícules amb possibilitats a la taquilla.

Permeteu que comenti novament un altre cas significatiu. Quan s’estrenà l’any passat “Sis dies corrents”, la cosa no va anar gaire bé; quan guanyà als Gaudí, la taquilla se’ls va revifar: la promoció va arribar amb els Gaudí i així van trobar el seu públic.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!