Club 7 Cinema

Pedro Almodóvar, com a coproductor de Contes salvatges, de l’argentí Damián Szifrón, ha comparegut a la sessió de fotografies prèvia a la roda de premsa, amb motiu de la presentació del film a la Competició del Festival de Canes; però ha deixat que fos el seu germà Agustín qui donés la cara en el joc de preguntes i respostes amb els mitjans de comunicació.

Acompanyat pels actors Leonardo Sbaraglia, Érica Rivas, Ricardo Darín, Oscar Martinez i Maria Marull i pels productors Agustín Almodóvar i Hugo Sigman, el cineasta argentí, de trenta-vuit anys d’edat, s’ha mostrat loquaç, alegre i com una mica guillat, a to amb el seu film, segons que es diu al web del Festival de Canes i podem costatar al vídeo de la roda de premsa.

Vídeos: Roda de premsa de Damián Szifrón | Entrevista a l’equip del film.

FOTO (Facebook oficial FdC) © AFP Els germans Almodóvar i D. Szifrón a l’entrada de la projecció oficial del film, aquesta nit

---

Charlotte Pavard és qui, a l’esmentat web, fa un breu resum de les intervencions del cineasta: Inicialment hi havia més contes, dotze exactament. Al final en vaig triar sis i el conjunt d’aquests relats, més salvatges que els altres, ha donat títol al film (..) Estan ordenats en el sentit d’una muntanya russa emocional, sense cap ordre de debò.

Molta gent te una feina difícil -ha declarat- i han de passar per situacions de vida irritants i injustes. Hi ha moltes víctimes d’aquest sistema. L’home, mal sigui tot amor, té sempre una quota de perversió! Per exemple, una persona que t’avança a tota velocitat, vols matar-lo i el cinema et permet fer-ho! Aquesta pel·lícula no és pas un fresc realista, tracta més aviat de la sensació que ens provoca aquesta realitat.

Al material de difusió de la pel·lícula, Damián Szifrón explica: Aquests contes van sorgir del sector més lliure de la imaginació. Mentre desenvolupava altres projectes, potser angoixat per la impossibilitat de concretar-los, vaig anar escrivint una sèrie de relats breus, per a desfogar-me. En juntar-los en un únic volum, vaig adonar-me que estaven vinculats per una sèrie de temes que els donaven unitat i cohesió: parlem de catarsi, venjança i destrucció. I de l’innegable plaer de perdre el control.

Sovint veig la nostra societat -continua escrivint el cineasta-, occidental i capitalista, com una mena de gàbia transparent que esmussa la nostra sensibilitat i ens distorsiona els vincles. “Contes salvatges” opera sobre un conjunt d’individus que viuen dins d’aquesta gàbia i no en són conscients. Però allà on tots ens reprimiríem, on ens deprimiríem, ells passen a l’acció.

(..) “Relatos maestros del crimen”, “Relatos maestros de misterio” i “Relatos maestros de terror” (..) “Amazing stories” produïdes per Spielberg; les “Històries de Nova York”, de Scorsese, Coppola i Woody Allen o els “9 contes” de J. D. Sallinger. Els camins que totes aquestes obres literàries o cinematogràfiques van obrir en la meva imaginació van configurar un espai que avui em convida al joc, la llibertat creativa i l’experimentació, ha explicat Damián Szifrón.

---