Club 7 Cinema

Poc que seguiré gaire el Festival de Sant Sebastià 2024; però en recolliré diàriament l’enllaç amb cròniques que en publiquin diversos mitjans en català.

IMMA MERINO, diari ‘El Punt Avui‘.

Albert Serra guanya apostant per Sant Sebastià. Escriu Imma Merino: Entre les pel·lícules programades en la secció oficial del festival de Sant Sebastià, semblava força indiscutible que la potència de les imatges (i dels sons) de Tardes de soledad fa que s’imposi per sobre de totes les altres. Però hi havia el dubte que el fet d’abordar una pràctica absolutament discutible, en relació amb el maltractament animal que comporta, impedís que el film d’Albert Serra fos recompensat amb la Petxina d’Or. No va ser així. Va transcendir que pràcticament no hi va haver discussió entre els membres del jurat, presidit per la donostiarra Jaoine Camborda (..). I hi comenta la resta de premis oficials d’aquesta 72a edició, en termes jo diria en general de força acceptació.

El jurat serà capaç de premiar ‘Tardes de soledad’?. Hi repassa el certamen, sobretot, esmentant-ne la secció Perlak i comenta alguns films de la Secció Oficial: “Hard Truths” / ” Mi única família”, de Mike Leigh, i “On falling“, de la debutant portuguesa Laura Carreira; tot assenyalant els valors cinematogràfics de “Tardes de soledad“, d’Albert Serra, com a just aspirant a la Petxina d’Or.

Costa-Gavras aborda l’acompanyament en la mort. Hi parla de “Le dernier souffle” / “El último suspiro”, de Costa-Gavras, i esmenta altres films de Sant Sebastià que també toquen el tema (“La habitación de al lado“, de Pedro Almodóvar; “Los destellos“, de Pilar Palomero, i “Bound in Heaven“, òpera prima de Xin Huo).

Johnny Depp torna rere la càmera amb Modigliani. Se centra en “Modi, three days on the wing of madness“, de Johnny Depp.

Una mirada inèdita i estranya sobre la tauromàquia. Hi parla de “Tardes de soledad“, d’Albert Serra.

La malícia d’Ozon anima la secció oficial de Sant Sebastià. Crònica en què comenta “The End“, de Joshua Oppenheimer; “Quan cau la tardor“, de François Ozon, i “Los destellos“, de Pilar Palomero.

Cate Blanchett també meravella a Sant Sebastià. L’article esperadíssim d’Imma Merino sobre Cate Blanchett, ran del Premi Donostia, i en el qual també parla de “Soy Nevenka“, d’Iciar Bollaín.

A la recerca del plaer perdut. Un cop vista “Emmanuelle“, d’Audrey Diwan, ens en parla.

Una nova ‘Emmanuelle’ per començar un festival. Hi parla del film inaugural, “Emmanuelle“, d’Audrey Diwan”, de “Tardes de soledad“, d’Albert Serra, i avança alguns dels continguts cinematogràfics d’aquesta 72 edició.

BERNAT SALVÀ, diari ‘El Punt Avui‘.

El ‘Tatuaje’ de Bigas Luna llueix al festival de Sant Sebastià. Hi parla de “Tatuaje, primera aventura de Pepe Carvalho“, de Bigas Luna, projectada a la secció Klasioak.

Almodóvar: “Cada pel·lícula és endinsar-se en un safari”. Hi cobreix la roda de premsa del director manxec, Premi Donostia.

PACO VILALLONGA, al ‘Diari de Girona‘.

Triomf incontestable d’Albert Serra a Sant Sebastià. Celebració i comentari de la Petxina d’Or a “Tardes de soledad“, d’Albert Serra, i també comentari de la resta del palmarès que valora com a ‘força equilibrat’.

Acaba la competició a Sant Sebastià amb Albert Serra com a màxim favorit a endur-se la Concha d’Or. Hi comenta el final de la competició de Sant Sebastià, amb “The Last Showgirl“, de Gia Coppola, i repassa les que semblen favorites a aparèixer al Palmarès.

El veterà Costa-Gavras puja el nivell de la competició al Festival de Sant Sebastià. Hi parla de “Le dernier souffle” / “El último suspiro”, de Costa-Gavras, i d’ “Anora“, la Palma d’Or ‘cannoise’, de Sean Baker, que s’ha projectat a la secció Perlak.

Johnny Depp presenta a Sant Sebastià la seva segona pel·lícula com a director. Hi parla de “Modi, three days on the wing of madness“, de Johnny Depp, i d’ “El hombre que amaba los platos voladores“, de Diego Lerman.

Albert Serra sacseja Sant Sebastià amb “Tardes de soledad”. Hi parla de “Tardes de soledad“, d’Albert Serra. El Diari ha publicat també un despatx de l’ACN: Serra: “La tauromàquia crea moviments que fan entendre la poesia de sotmetre de manera plàstica i delicada l’animal”.

Ozon i Palomero reflexionen sobre el final de la vida a Sant Sebastià. Comentaris sobre “Quan cau la tardor“, de François Ozon, “Los destellos“, de Pilar Palomero, i “La virgen roja“, de Paula Ortiz, projectada fora de concurs.

Iciar Bollain porta a la gran pantalla a Sant Sebastià l’infern de l’assetjament sexual a “Soy Nevenka”. Crònica sobre el film d’Iciar Bollaín (amb Isa Campos al guió) i “Emília Pérez“, de Jacques Audriard, que acaba de ser proposada per l’acadèmia francesa als seus col·legues de Hollywood i en Paco Vilallonga en remarca que “Emilia Pérez”, exhibida a “Perlas”, es confirma com una de les favorites als Oscar.

Albert Serra busca la Concha d’Or en un Festival de Sant Sebastià farcit de grans autors. Hi parla del film d’Albert Serra i d’alguns autors que caracteritzaran Sant Sebastià 2024.

ÀNGEL QUINTANA, a Facebook.

Què és Tardes de Soledad? D’entrada, podem dir que és una experiència visual de gran bellesa, però també de gran crueltat i duresa. Pot ser difícil de veure i suportar per la seva violència o pot ser fascinant perquè mostra i deixa escoltar coses que mai s’han vist. Amb tot, a mi em fascina sobretot com Albert Serra torna a posar el mite al centre de la seva obra, per parlar-ne del seu eclipsi. Filma alguna cosa que s’acaba, que forma part d’un altre món, però ho fa mostrant el seu anacronisme, el seu costat més salvatge, però també la intensitat i l’adrenalina d’algú que s’enfronta directament amb la mort. Tardes de soledad destrueix a més tots els tòpics. En sortir de la sala una dona que li agradaven els toros em deia per què no filmava el públic i tot eren primers plans que la incomodaven, un altre home que no coneixia em deia que no entenia què havia vist, ni per què servia. Algú m’ha escrit dient-me que era la pel.lícula de terror més intensa que havia vist. Els que estimen la tauromàquia es trobarà amb una pel·lícula que els increpa davant la barbàrie i els que es manifesten antitaurins es trobaran amb una obra que els hi recorda que les coses sempre són més complexes que els seus perjudicis. Darrere hi ha alguna cosa que ho contamina tot, una violència atàvica que té a veure amb un cert inconscient espanyol del qual el ritual amb la bèstia en mostra alguna cosa originària. Ja en parlarem quan toqui.

MARÍA ADELL CARMONA, ‘Filmtopia‘.

Cate Blanchett: A la recerca de la perfecció. Hi repassa la trajectòria de l’actriu que rep el Premi Donostia.

NÚRIA VIDAL, ‘Filmtopia‘.

72a edició del Festival de Sant Sebastià – Aposta clara pel cinema fet per dones. Hi diu: Des de fa uns quants anys, el Festival de Sant Sebastià segueix una línia progressiva d’incorporació de les veus femenines al conjunt de la seva programació. És un camí imparable que ha fet que aquest any els títols dirigits per dones siguin més de cinquanta al conjunt del festival. I ho detalla.

XAVI SERRA, diari ‘Ara‘.

Albert Serra guanya la Concha d’Or i surt de Sant Sebastià per la porta gran. Així comença la crònica en Xavi Serra: “La veritat del toreig!”, exclamen rendits d’admiració els membres de la quadrilla d’Andrés Roca Rey al documental que Albert Serra ha dedicat al torero. Al cinema també hi ha veritats, i la d’aquest Festival de Sant Sebastià és que, més enllà de posicionaments a favor o en contra de la tauromàquia, no s’ha projectat cap pel·lícula més fascinant, pertorbadora i artísticament estimulant que Tardes de soledad, i així ho ha considerat el jurat presidit per la directora Jaione Camborda, que li ha concedit la Concha d’Or a la millor pel·lícula de la 72a edició del certamen, un premi que s’afegeix al premi Feroz de la premsa acreditada i al premi de l’Ateneu Guipuscoà que el film ja havia rebut hores abans. I ho completa tot comentant la resta del palmarès.

Pamela Anderson: “Em vaig perdre algunes dècades de la meva pròpia vida”. Hi parla de la veterana actriu, que ha tornat amb “The Last Showgirl“, de Gia Coppola.

Pedro Almodóvar: “A Pedro Sánchez podria dir-li moltes coses políticament, i també físicament”. Crònica del Premi Donostia a Pedro Almodóvar, en què també parla de “Hard Truths” / ” Mi única família”, de Mike Leigh.

Johnny Depp: “Els malentesos amb Hollywood m’han fet aprendre i madurar”. Parla de la pel·lícula “Modi, three days on the wing of madness” i el seu autor, Johnny Depp.

Albert Serra mostra la sang, l’horror i l’absurd de la tauromàquia. Hi parla de “Tardes de soledad“, d’Albert Serra. En Xavi entrevista l’Albert: Albert Serra: “Si es votés sobre la tauromàquia, hi votaria a favor”.

Magistral lliçó de vida sobre la mort. Crònica sobre “Los destellos“, de Pilar Palomero, “Quan cau la tardor“, de François Ozon, i “Serpent’s Path” / “Hebi no michi”, de Kiyoshi Kurosawa.

Cate Blanchett: “Tothom és menyspreable, però alguns ho dissimulem millor”.  Diu en Xavi Serra: La perfecció en persona s’ha manifestat aquest dissabte al Festival de Sant Sebastià, que Cate Blanchett ha visitat per rebre el Premi Donostia i presentar “Rumours”, la irregular sàtira de Guy Maddin, Evan Johnson i Galen Johnson sobre una trobada del G-7 on l’actriu interpreta la cancellera alemanya i n’és una de les productores. I, a més a més, d’una extensa referència a Cate Blanchett, parla del film de Guy Maddin i els germans Johnson, així com de “Conclave“, d’Edward Berger, i de “Soy Nevenka“, d’Iciar Bollaín.

‘Emmanuelle’ a la recerca del plaer sexual perdut. Hi parla de la pel·lícula inaugural i del Premi Donostia a Javier Bardem (és un guardó de l’any passat, però que el rep enguany)

JOAN MILLARET VALLS, ‘cinemacatala.net‘.

Pedro Almodóvar i Johnny Depp revifen la catifa vermella de Sant Sebastià. Almodóvar i Depp han centrat l’atenció de Joan Millaret, que també parla de “The End“, de Joshua Oppenheimer.

Joan Millaret, a Facebook: En sessió especial de la secció oficial Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián ‘Modi.Three Days On The Wing Of Madness‘ on un arrauxat Johnny Depp estripa fins a la paròdia els estereotips de la bohèmia parisenca i la figura de l’artista maleït amb l’insobornable pintor i escultor italià Amadeo Modigliani (Riccardo Scarmacio) tot combinant esperpent i ridícul amb moments de certa dignitat cinematogràfica. 5/10.

Joan Millaret, a Facebook: El debutant Pedro Martín-Calero presenta en secció oficial Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián ‘El llanto/ The Wailing’, una pretensiosa i ensopida proposta de terror amb dues històries parel·leles protagonitzades per tres noies (Ester Expósito, Malena Vila i Mathilde Ollivier) separades en el temps i l’espai interconnectades per una ominosa presència fantasmàtica que es fa visible en imatges gravades.  5/10.

Fantasmes fora de lloc a Sant Sebastià. Així comença la crònica: En la secció oficial hem trobat una pel·lícula decebedora com l’espanyola ‘El llanto’ de Pedro Martín-Calero i una altre molt apreciable com la portuguesa ‘On Falling’ de Laura Carreira. Mentre que en l’apartat de la secció Perles el projecte faraònic del veterà Francis Ford Coppola, ‘Megalópolis’, ens portava a un bell desconcert futurista.

Joan Millaret, a Facebook: ‘On Falling‘ de la cineasta portuguesa Laura Carrreira a secció oficial Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián és una punyent i dura radiografia de l’estrangeritat, la soledat i el desarrelament a través dels ulls d’una treballadora migrada en un gran centre de repartiment, lloc de feina deshumanitzador i precaritzador. 8/10.

Jornada taurina a Sant Sebastià. Hi llegim: La Secció Oficial torna a posar de manifest l’empenta del cinema espanyol a competició amb un títol propens a la polèmica a l’abordar la qüestió de la tauromàquia, ‘Tardes de soledad’ d’Albert Serra. Mentre que en una sessió espacial de la secció oficial s’ha pogut veure un altre treball encomiable del cinema espanyol com és ‘La virgen roja’ de la directora Paula Ortiz. Més enllà de les pel·lícules espanyoles en la competició oficial hi ha hagut lloc per una discreta participació llatinoamericana amb el primer film de ficció de la documentalista Maite Alberdi, ‘El lugar de la otra‘.

Joan Millaret, a Facebook: ‘La Virgen Roja‘ de Paula Ortiz en sessió especial a Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián s’inspira en el cas real de l’assassinat de la jove prodigi Hildegart Rodríguez. Un conte gòtic entre el feminisme radical i la feblesa de l’amor amb una vampírica Najwa Nimri. Una història riquíssima en conceptes i ideologia visualment enlluernadora i espaterrant. 8/10.

Perles rutilants a Sant Sebastià. Així presenta la crònica, en Joan Millaret: Una de les seccions amb més atractiu del Festival de Cinema de Sant Sebastià és la secció Perles consagrada a oferir pel·lícules premiades en festivals de cinema de primer ordre. Es tracta de títols que esdevindran fonamentals durant l’any cinematogràfic com ‘La sustancia’ de Coralie Fargeat, ‘Necesidades de una viajera’ de Hong Sangsoo, ‘The Seed of the Sacred Fig’ de Mohammad Rasoulof o ‘Emilia Pérez’ de Jacques Audiard.

Joan Millaret, a Facebook: A secció oficial Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián ‘El lugar de la otra‘ és la primera pel·lícula de ficció de la documentalista xilena Maite Alberdi que s’inspira en fets reals de la crònica negre dels 50 amb una idea molt bona de partida consistent en l’emmirallament d’una dona de vida discreta i esclava de la llar envers una alliberada escriptora assassina, plantejament malaguanyat per una encotillada realització d’època. 5/10.

Joan Millaret, a Facebook: ‘Tardes de soledad‘ d’Albert Serra és un publirreportatge sobre el torero Andrés Roca Rey en forma de documental immersiu que transmet alhora els esbufecs, patiment i mareig del toro i l’adrenalina, temor i fanfarroneria del torero enmig d’una fidel camarilla aduladora. 7/10.

Joan Millaret, a Facebook: ‘The Substance‘ de Coralie Fargeat fa una sagnant reflexió sobre la perniciosa dependència de la imatge personal en l’ocàs d’una estrella a partir d”un pacte fàustic-medicinal per l’eterna joventut que desemboca en una demencial body horror. Secció Perles Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián .

Joan Millaret, a Facebook: A ‘Necesidades de una viajera’ Hong Sangsoo retroba per tercera vegada Isabelle Huppert per oferir-nos un tonificant embarbussament amb una extravagant professora de francès a Corea i noves variacions sobre la repetició i diverses capes de significats en les relacions personals. Secció Perles Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián Gran Premi Jurat Berlinale – Berlin International Film Festival 8/10.

Cinema espanyol en plena forma a Sant Sebastià. En Millaret remarca la qualitat de “Los destellos“, de Pilar Palomero, i “Soy Nevenka“, d’Iciar Bollaín.

En Joan Millaret, a Facebook:Presentació ‘Simón de la montaña‘ de l’argentí Federico Luis secció Horizontes Latinos Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián Commovedor i atípic melodrama juvenil sobre anormalitat versus normalitat amb un noi solitari que es mimetitza en un grup de discapacitats Millor pel·li Semaine de la Critique – Cannes 8/10.

En Joan Millaret, a Facebook: Preciosa, vasta, recargolada i virtuosa meravella plàstica en stop motion de l’australià Adam Elliot ‘Memoir of a snail‘ a secció Perles Donostia Zinemaldia – Festival de San Sebastián Companyia, amor, amistat i humor contra soledats, pobresa, tristesa i enclaustraments. Amb gag deliciosament macabre amb Barcelona i Els Quatre Gats de fons. Amb veus de Dominique Pinon, Nick Cave o Tony Armstrong. Millor pel·li Festival Annency 8/10. NOTA: Sobre la mateixa pel·lícula (“Memoir of a Snail“, d’Adam Elliot), Àngel Quintana ha publicat un article, en castellà, a ‘Caimán’.

Nits estel·lars al 72è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Hi parla dels premis Donostia i del film “Emmanuelle“, d’Audrey Diwan, que inaugura el certamen.

SERGI SOLER, diari ‘El 9 Nou‘.

Hebi no michi (Serpent’s Path), de Kiyoshi Kurosawa. Crítica de la pel·lícula.

Comença la 72a edició del Festival de Cine de Sant Sebastià. Presentació del certamen i de la cobertura que en faran.

NANDO SALVÀ, diari ‘El Periódico‘.

La Concha d’Or engeganteix el cineasta català Albert Serra. Ahir a la nit -escriu Salvà-, Albert Serra va fer un pas més en el seu camí cap al lloc que el món cinematogràfic té reservat als seus grans mestres. I alhora la Concha d’Or que va rebre el de Girona, i que acredita Tardes de Soledad com la millor pel·lícula de les quals han competit aquest any pel guardó, simbolitza per a ell l’entrada en un nou territori. I el cronista s’hi mostra força discrepant amb alguns dels altres premis de Sant Sebastià 2024.

Mike Leigh s’endinsa en la profunditat de la infelicitat a ‘Mi única familia’. Crònica centrada en el nou film de l’autor de “Secrets i mentides”.

‘On falling’, l’única manera assenyada de fer cine social. Hi llegim: (..) el primer llargmetratge de Laura Carreira ha sigut finançat per la productora de Ken Loach, i de fet té molts elements en comú amb el cine social del qual fa dècades que el britànic està convertit en estendard. No obstant, On falling és molt millor que qualsevol de les pel·lícules dirigides per Loach en els últims anys, perquè evita els sermons i el didactisme i tota forma de manipulació sobre l’espectador, i perquè confia en la capacitat d’aquest per empatitzar amb la seva protagonista, una dona anul·lada per condicions laborals inhumanes derivades del capitalisme.

Albert Serra: “M’agradaria que persistís i que no es prohibeixi la tauromàquia”. En Nando Salvà entrevista el director de “Tardes de soledad“.

‘The End’, un desafinat cant al desastre climàtic. Del film de Joshua Oppenheimer en diu: (..) la pel·lícula és un musical apocalíptic sobre l’acomodada vida que porta una família absurdament rica dins d’un búnquer, dècades després que les seves pròpies accions hagin acabat amb la resta de la humanitat. De tant en tant aquestes persones, encarnades per actors com Tilda Swinton i Michael Shannon, deixen el que estan fent per començar a cantar i ballar per expressar anhels i desitjos que, per descomptat, mai tenen en compte els milions de morts dels quals són causants o còmplices. (..).

Palomero brilla amb ‘Los destellos’. Hi parla de la pel·lícula de Pilar Palomero, de “Serpent’s Path“, de Kiyoshi Kurosawa i de “Quan cau la tardor“, de François Ozon.

Sant Sebastià es rendeix a Cate Blanchett. Hi parla de la Premi Donostia 2024 i del film “Conclave“, d’ Edward Berger.

QUIM CASAS, diari ‘El Periódico‘.

El retorn sense cosificar d’un mite eròtic dels 70, presentació del film.

JACOBO DE ARCE, diari ‘El Periódico‘.

Icíar Bollaín presenta ‘Soy Nevenka’, sobre l’escàndol de Ponferrada, presentació del film.

“VILAWEB”, despatx de l’ACN:

El documentari sobre la tauromàquia d’Albert Serra, ‘Tardes de soledad’, guanya la Conxa d’Or a Sant Sebastià.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!