Club 7 Cinema

Poca és la cobertura mediàtica de la Mostra de Venècia a casa nostra. Tanmateix, recullo en aquest apunt l’enllaç amb articles que se’n publiquen aquest 2024.

Nota del dia 03.09.2024: els cronistes en català no han parlat de la pel·lícula “The Brutalist”, de Brady Corbet, que ha causat sensació a Venècia 2024, segons diverses fonts a les xarxes socials i, en el cas de Nando Salvà, a la crònica en castellà per a ‘El Periódico’. De Brady CORBET, “The Brutalist“. Producció: Anglaterra, EUA, Hongria. Durada: 3h35. Guió: Brady Corbet i Mona Fastvold. Amb Adrien Brody, Felicity Jones, Guy Pearce, Joe Alwyn, Alessandro Nivola, Jonathan Hyde, Isaach De Bankolé, Raffey Cassidy, Stacy Martin. Nota sinòptica: Tres dècades de la vida de László Tóth (Adrien Brody), un arquitecte jueu d’origen hongarès que va sobreviure a l’Holocaust i que, acabada la Segona Guerra Mundial, va emigrar als Estats Units amb la seva dona, Erzsébet (Felicity Jones), per viure el “somni americà”. Sinopsi: Quan el visionari arquitecte László Toth i la seva dona Erzsébet se’n van d’Europa per a reconstruir el seu llegat i presenciar el naixement de l’Amèrica moderna, les seves vides canvien per sempre en topar amb un client misteriós i ric. És l’ampli trajecte dels esforços d’en László Toth per establir-se amb la seva dona, Erszebet, a l’Amèrica de la postguerra. Certament, en László suporta inicialment la pobresa i la indignitat, però el seu geni com a arquitecte aviat li reconeix l’aparentment encantador industrial Harrison Lee Van Buren. En Van Buren ofereix a en László i a la seva família el somni americà en una safata de plata, encarregant-li el disseny d’un gran monument modernista i ajudar a donar forma al paisatge del país que ara anomena seu. Serà el projecte més ambiciós de la seva carrera, el que portarà a László i Erzsébet tant a cotes monumentals com a baixos devastadors. La pel·lícula narra la visió intransigent d’un artista i la reconstrucció d’una nació per part d’una generació d’immigrants. Però sobretot, és una poderosa història d’amor d’una parella que ha de lluitar per protegir-se d’un mecenes la fosca influència del qual amenaça de destruir tot el que han construït.

Manu Yáñez, diari ‘Ara’.

Pedro Almodóvar guanya finalment el Lleó d’Or al Festival de Venècia. Hi comenta el palmarès.

El llegat de Pere Portabella ressona a la Mostra de Venècia. Hi parla de “Constel·lació Portabella“, documental en català de Claudio Zulian, programat a la secció Venezia Classici i amb Teresa Grandas, Luis Parés, Marcelo Expósito, Àngel Quintana, Steven Marsch, Manuel Borja-Villel, Xavier Albertí, Jordi Balló, Esteve Riambau, Pilar Parcerisas, Jean-Paul Aubert, Jonathan Rosenbaum. I de: De Takeshi KITANO, “Broken Rage“. Producció: Japó. Durada: 1h02. Guió: Takeshi Kitano. Muntatge: Takeshi Kitano, Yoshinori Ohta. Amb Beat Takeshi, Tadanobu Asano, Nao Ômori. Sinopsi: És una pel·lícula de dues parts. La primera meitat és una pel·lícula d’acció violenta que té lloc a l’inframón fosc de la mala vida i gira al voltant d’un sicari i la seva lluita per la supervivència quan es troba atrapat entre la policia i la ‘yakuza’. La segona segueix la mateixa història, però transformada en una comèdia, una completa paròdia escena per escena de la primera part. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

Lady Gaga i Joaquin Phoenix fan cantar i ballar el Joker. Hi parla de: De Todd PHILLIPS, “Joker: Folie à deux“. Producció: EUA. Durada: 2h18. Guió: Scott Silver, Todd Phillips, basat en personatges de DC Comics. Amb Joaquin Phoenix, Lady Gaga, Brendan Gleeson, Catherine Keener, Zazie Beetz. Sinopsi: L’Arthur Fleck és internat a Arkham, a l’espera de judici pels seus crims com el Joker. Lluitant amb la seva doble identitat, l’Arthur no només ensopega amb l’amor veritable, sinó que també descobreix la música que sempre ha tingut dins. | Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

Daniel Craig oblida James Bond explorant els límits del desig homosexual. Hi parla de: De Luca GUADAGNINO, “Queer”. Producció: EUA, Itàlia. Durada: 2h15. Guió: Justin Kuritzkes, basat en la novel·la curta homònima de William S. Burroughs. Amb Daniel Craig, Drew Starkey,  Lesley Manville, Jason Schwartzman, Henry Zaga. Nota sinòptica: Anys quaranta. En William Lee (Daniel Craig) va fugir d’una batuda de drogues a Nova Orleans i ara ronda pels clubs i bars de Mèxic D.F. (plens d’estudiants universitaris nord-americans expatriats, soldats acomiadats i altres persones al marge de la societat) on s’enamora perdudament d’un jove exmilitar nord-americà anomenat Allerton (Drew Starkey), addicte a les drogues, que, tot i que és indiferent als seus avenços sexuals, hi acaba cedint, però només prou com perquè els desitjos d’en Lee siguin encara més una obsessió. Informació: Rodada a Cinecittà (Roma). Jonathan Anderson, director creatiu de Loewe, n’és el dissenyador de vestuari, en la seva segona col·laboració amb Guadagnino després de “Challengers” / “Rivales”, pel·lícula que, protagonitzada per Josh O’Connor, Zendaya i Mike Faist, havia d’inaugurar la Mostra de Venècia 2023, però que la productora va retirar, ajornant-ne l’estrena, a causa de la vaga d’actors, que n’impedia la promoció. Per al personatge d’Allerton, en Burroughs s’inspirà en Adelbert Lewis Marker (1930–1998), un militar de la Marina nord-americana acomiadat de Jacksonville, Florida, que es va fer amic de l’escriptor a Ciutat de Mèxic. Tot i que ja és un director veterà, Luca Guadagnino (cineasta que freqüenta la temàtica gai, explícita o implícita) aconseguí renom internacional amb “Cegados por el sol” / “A Bigger Splash” (2015), remake de “La piscina” / “La piscine” (Jacques Deray, 1969) i, sobretot amb “Call Me by Your Name” (2017), gràcies a l’oscaritzat, sensual, homoeròtic i mediterrani guió de James Ivory i a la reveladora prestació d’un joveníssim Timothée Chalamet. És ara mateix un dels directors més de moda i prolífics del panorama internacional, havent realitzat “Suspiria” (2018), remake del film de Dario Argento; la sèrie de 8 episodis ‘We Are Who We Are‘ (2020), sobre dos adolescents ianquis que viuen en una base militar nord-americana a Itàlia que exploren l’amistat, el primer amor, la identitat i tota l’alegria i l’angoixa desordenada de la seva edat; vídeos i curtmetratges; la història d’amor canibalesca i interrracial “Bones and all” / “Hasta los huesos”, en què retrobà Chalamet, i té en aquests moments fins a 8 títols en estat de projecte, en pre-producció, produint-los o enllestits, esperant l’estrena, incloet-hi les sèries televisives ‘The Shards‘, basat en el llibre de Bret Easton Ellis, i una nova versió de “Retorn a Brideshead‘. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, altres enllaços.|

Pedro Almodóvar emociona Venècia amb una defensa de l’eutanàsia. Hi parla de: De Pedro ALMODÓVAR, “The Room Next Door“ / “La habiación de al lado”. Producció: Espanya (El Deseo). Durada: 1h47. Guió: Pedro Almodóvar, basat en la novel·la ‘What Are You Going Through‘, de Sigrid Nunez. Fotografia: Edu Grau. Muntatge: Teresa Font.Música: Alberto Iglesias. Amb Tilda Swinton, Julianne Moore, John Turturro, Alessandro Nivola, Juan Diego Botto, Raúl Arévalo, Victoria Luengo, Alex Hogh Andersen, Esther McGregor, Alvise Rigo, Melina Matthews. Sinopsi: L’Ingrid i la Martha eren molt amigues quan eren joves, quan treballaven per a la mateixa revista. Tanmateix, l‘Ingrid es va convertir en escriptora de novel·les semi-autobiogràfiques mentre que la Martha esdevingué reportera de guerra i, com passa sovint a la vida, van perdre el contacte. Feia anys que no n’havien sentit parlar una de l’altra quan es tornen a veure en una circumstància extrema però estranyament dolça. Nota: parlada en anglès. | Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

La memòria inventada d’Enric Marco aflora al Festival de Venècia. Hi parla, bàsicament, de: “Marco“, de Aitor Arregi i Jon Garaño, amb Eduard Fernández: basada en la història d’Enric Marco, l’home que es va inventar que havia estat presoner del camp nazi de Flossenbürg i que va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen.

Angelina Jolie il·lumina la memòria de Maria Callas. Hi parla de: De Pablo LARRAÍN, “Maria”. Producció: Xile, Itàlia, Alemanya. Durada: 2h03. Guió: Steven Knight. Repartiment: Angelina Jolie (Maria Callas), Valeria Golino (Yakinthi Callas), Haluk Bilginer (Aristotelis Onassis), Alba Rohrwacher, Pierfrancesco Favino, Kodi Smit-McPhee. Nota sinòptica: La història tumultuosa, bella i tràgica de la vida de la cantant d’òpera més gran del món, Maria Callas, recreada durant els seus darrers dies al París dels anys setanta. Informació: Després de tractar com a vampir el dictador xilè Augusto Pinochet, a “El Conde” -Millor Guió a Venècia 2013-, havent parlat del seu país, Xile, en diverses pel·lícules –algunes presentades a la Quinzena dels Realitzadors de Canes– (“Tony Manero” -2008-, “Post Mortem” -2010-, “No” -2012-, “El Club” -2015, en què tracta el problema dels capellans xilens decantats per pederastia-, “Neruda” -2016-), segueix ara la seva trilogia biogràfica sobre dones famoses, que li està donant projecció internacional (“Jackie” -2016, amb Natalie Portman com a vídua del president assasinat John Fitzgerald Kennedy-, “Spencer” (2021, amb Kristen Stewart com a Diana de Gal·les acabant el matrimoni amb l’aleshores príncep Carles). Per a “Maria” compta amb l’estrella hollywoodenca Angelina Jolie. El fet que aquests dos darrers biopics haguessin anat a la Mostra de Venècia, ja va fer pensar que “Maria” -que, recordem-ho, té coproducció italiana- passaria de llarg de Canes 2024 i s’estrenaria mundialment al festival venecià. | VI: FilmNation Entertainment*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa, altres enllaços.|

Tim Burton busca la redempció autoral tornant al món de ‘Beetlejuice’. Hi parla de: De Tim BURTON, “Beetlejuice, Beetlejuice” / “Bitelchús, Bitelchús”. Producció: EUA, Anglaterra. Durada: 1h44. Guió: Alfred Gough, Miles Millar, basat en els personatges creats per Michael Mcdowell i Larry Wilson,  una història d’Alfred Gough, Miles Millar i Seth Grahame-Smith. Fotografia: Haris Zambarloukos. Música: Danny Elfman. Amb Michael Keaton, Winona Ryder, Catherine O’Hara, Justin Theroux, Monica Bellucci, Arthur Conti, Jenna Ortega, Willem Dafoe. Sinopsi: Després d’una tragèdia familiar inesperada, tres generacions de la família Deetz tornen a casa a Winter River. Encara obsessionada amb Beetlejuice, la vida de la Lydia es capgira quan la seva rebel filla adolescent, Astrid, descobreix la misteriosa maqueta de la ciutat a les golfes i s’obre accidentalment el portal del més enllà. Amb problemes a l’aguait als dos mons, és només qüestió de temps que algú digui el nom de Beetlejuice tres vegades i el dimoni entremaliat torni per provocar la seva pròpia versió del caos.| EI: 05.09.2024. EE: 06.09.2024. EF: 11.09.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies | Pel·lícula (fora de concurs) inaugural de la 81a Mostra de Cinema de Venècia.

Nando Salvà, diari ‘El Periódico’.

Almodóvar toca el cel a Venècia. Hi parla del palmarès.

Takeshi Kitano arrenca les rialles en la Mostra. Hi parla de: De Takeshi KITANO, “Broken Rage“. Producció: Japó. Durada: 1h02. Guió: Takeshi Kitano. Muntatge: Takeshi Kitano, Yoshinori Ohta. Amb Beat Takeshi, Tadanobu Asano, Nao Ômori. Sinopsi: És una pel·lícula de dues parts. La primera meitat és una pel·lícula d’acció violenta que té lloc a l’inframón fosc de la mala vida i gira al voltant d’un sicari i la seva lluita per la supervivència quan es troba atrapat entre la policia i la ‘yakuza’. La segona segueix la mateixa història, però transformada en una comèdia, una completa paròdia escena per escena de la primera part. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |. I també hi parla de: De Dag Johan HAUGERUD, “Love” / “Kjærlighet”. Producció: Noruega. Durada: 1h59. Guió: Dag Johan Haugerud. Amb Andrea Bræin Hovig, Tayo Cittadella Jacobsen, Marte Engebrigtsen, Lars Jacob Holm, Thomas Gullestad, Marian Saastad Ottesen, Morten Svartveit. Sinopsi: La Marianne, una metgessa pragmàtica, i la Tor, una infermera compassiva, eviten les relacions convencionals. Un vespre, després d’una cita a cegues, la Marianne es troba amb en Tor al ferri. En Tor, que sovint passa la nit allà a la recerca de trobades casuals amb altres homes, li explica experiències d’intimitat espontània i converses importants. Intrigada per aquesta perspectiva, la Marianne comença a qüestionar les normes socials i es pregunta si aquesta intimitat casual també podria ser una opció per a ella. Nota “Love” / “Kjærlighet” forma part de la trilogia ‘Sex Drømmer Kjærlighet’.| Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies | I de: De Bing WANG, “Youth: Homecoming” / “Qing Chun: Gui”. Producció: França, Luxemburg, Països Baixos. Durada: 2h32. Documental. Sinopsi: A mesura que s’acosten les vacances d’Any Nou, els tallers tèxtils de Zhili estan gairebé deserts. Els pocs empleats que queden estan esperant desesperadament els salaris per pagar el seu viatge a casa. Des de les ribes del riu Yangtze fins a les muntanyes de Yunnan, tothom celebrarà a les seves ciutats natals i celebrarà rituals de prosperitat amb la família. Per a Shi Wei també és l’oportunitat de casar-se, com per a Fang Lingping. El seu marit, un antic tècnic informàtic, haurà de seguir-la a Zhili després de la cerimònia. Aprendre és difícil, però això no dificulta l’arribada d’una nova generació de treballadors. Declaracions del cineasta: A la Xina, la majoria dels joves treballen dur per a mantenir-se. Els sous són molt baixos, les jornades són infinites i gairebé no hi ha temps per a descansar. La societat xinesa els ha reduït la vida quotidiana a treballar. Guanyar diners s’ha convertit en l’única ambició. Nota: Tercer lliurament del macro-documental de cineasta, que comença amb Youth (Spring) -Canes 2013, Competició-, segueix amb Quing Chun: Ku -2024- i ara continua amb Quin chun: Gui. | Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

Sorogoyen ofereix una dissecció de la parella a ‘Los años nuevos’. Hi parla de la sèrie Movistar+ “Los años nuevos“, de  Rodrigo Sorogoyen, Sara Cano, Paula Fabra, presentada Fora de concurs. Protagonitzada per Iria del Río, Francesco Carril ens parla de l‘Ana i l’Oscar, que tenen trenta anys i estan a punt d’anar-se’n. L’Òscar, atrapat per un mal contracte mèdic, encara és addicte a la seva ex. L’Ana, sense parella ni feina, se sent perduda i té previst traslladar-se. Però l’1 de gener de 2016 es coneixen, i anar-se’n no té sentit. Durant els propers deu anys hauran d’afrontar el pas del temps i les decisions que prendran. | Enllaç: IMDB |

‘Queer’, un vistós aparador del Daniel Craig més canalla. Hi parla de “Queer” i de: D’ Athina Rachel TSANGARI, “Harvest”. Producció: Anglaterra (Sixteen Films -Ken Loach-), EUA (Louverture Films), Alemanya (The Match Factory). Durada: 2h11. Guió: Joslyn Barnes, Athina Rachel Tsangari, basat en la novel·la homònima de Jim Crace. Amb Caleb Landry Jones, Harry Melling, Frank Dillane, Rosy McEwen, Arinzé Kene, Thalissa Teixeira. Nota sinòptica: En un poble medieval d’Anglaterra, la reacció dels vilatans davant tres nouvinguts, que esdevenen bocs expiatoris en temps de crisi econòmica. Informació (pendent de desenvolupar): La qualifiquen de neo-western. La grega Athina Rachel Tsangari ha desenvolupat diverses tasques al món audiovisual (productora -dels primers films de Yorgos Lanthimos, per exemple-, dissenyadora de producció, fundadora i directora de festival de cinema, membre de jurats de festivals -Sundance, Berlín, Cinéfondation i Curtmetratges de Canes-, cineasta -de curts i llargmetratges-, directora d’episodis de sèries televisives). Va debutar en els llargmetratges amb “The Slow Business of Going” (2000) -‘road movie’ especial, rodada en habitacions d’hotels de nou ciutats, en diferents formats, en la qual una dona misteriosa viatja pel món amb un balancí, interactuant amb la gent que coneix.-; però internacionalment es va donar a conèixer una dècada després, amb “Attenberg” (2010), seleccionada a la Mostra de Venècia, on l’actriu Ariane Labed va guanyar la Copa Volpi -Labed hi encarna una noia de 23 anys que viu atrapada a la seva avorrida ciutat industrial, a mercè de la mort imminent de son pare i de com s’avé poc amb la resta d’humans-. I el 2015 va participar al Festival de Locarno amb “Chevalier” –disponible a FilminCat, comèdia de mascles en què un viatge de pesca al mar Egeu d’un sextet d’amics es converteix en l’escenari perfecte per a un concurs implacable de domini masculí: qualsevol cosa els pot desfermar una competència ferotge, però, només un pot portar el preuat Chevalier, el iot amb què viatgen. Qui serà?-. | VI: The Match Factory. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (ang), altres enllaços|. Nando Salvà també dedica una peça als 17 minuts d’aplaudiments que va rebre “The Room Next Door“ / “La habiación de al lado”, de Pedro Almodóvar.

Almodóvar planta cara a la mort. Hi parla de “The Room Next Door“ / “La habiación de al lado” i de: De Maura DELPERO, “Vermiglio“. Producció: Itàlia, França, Bèlgica. Durada: 1h59. Guió: Maura Delpero. Amb Tommaso Ragno, Giuseppe De Domenico, Roberta Rovelli, Martina Scrinzi, Orietta Notari, Carlotta Gamba, Santiago Fondevila Sancet, Rachele Potrich, Anna Thaler, Patrick Gardner, Enrico Panizza, Luis Thaler, Simone Bendetti, Sara Serraiocco. Sinopsi: En quatre estacions la natura completa el seu cicle. Una noia pot convertir-se en dona. S’infla el ventre i es converteix en una criatura. Pots perdre el camí que portava amb seguretat a casa, pots navegar per mar cap a terres desconegudes. En quatre temporades pots morir i renéixer. “Vermiglio” explica l’últim any de la Segona Guerra Mundial en una família nombrosa i com, amb l’arribada d’un soldat refugiat, per una paradoxa del destí, perd la pau, en el mateix moment en què el món troba la seva.| Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies |

Nicole Kidman eleva amb ‘Babygirl’ el voltatge sexual de la Mostra. Hi parla de: De Halina REIJN, “Babygirl“. Producció: EUA. Durada: 1h54. Guió: Halina Reijn. Amb Nicole Kidman, Harris Dickinson, Antonio Banderas, Sophie Wilde, Esther McGregor. Sinopsi: Una poderosa CEO posa en perill la seva carrera i la seva família quan comença una tòrrida aventura amb el seu intern molt més jove. Declaracions de la directora: Tots tenim una petita caixa negra plena de fantasies prohibides que potser mai no li confessem a ningú. Em fascina la dualitat de la naturalesa humana i aquesta pel·lícula és un intent de donar llum, sense jutjar, sobre les forces oposades que conformen les nostres personalitats. Per a mi, el feminisme és la llibertat d’estudiar la vulnerabilitat, l’amor, la vergonya, la ira i la bèstia interior d’una dona. Envellir significa enfrontar-se a la infinitat de tot. A la mitjana edat ja no ens podem amagar i ens veiem obligats a enfrontar-nos als nostres dimonis; com més reprimim la nostra ombra, més perillós i pertorbador pot arribar a ser el nostre comportament. La relació al centre de Babygirl permet a Romy i Samuel mostrar la seva confusió sobre el poder, el gènere, l’edat, la jerarquia i l’instint animal. Malgrat els tabús, l’alegria d’aquesta exploració és alliberadora i fins i tot curativa. | Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. I també parla de la sèrie ‘Disclaimer‘ (capítols 1-7), d’Alfonso Cuarón, amb Cate Blanchett, Kevin Kline, Sacha Baron Cohen, Lesley Manville, Louis Partridge, Leila George, Kodi Smit-McPhee, Hoyeon, Indira Varma.

Tim Burton viatja al centre de si mateix. Hi parla de: “Beetlejuice, Beetlejuice” / “Bitelchús, Bitelchús”, de la presència del cinema de Hollywood a la Mostra de Venècia i del Lleó d’Or a la carrera que ha rebut Sigourney Weaver.

Bernat Salvà, diari ‘El Punt Avui’.

Venècia obre el nou curs amb Burton, Cuarón, Almodóvar i Guadagnino. Article, editat des de Barcelona, en què es presenta la 81a edició del festival venecià. Permeteu que en remarqui que, a la seva part final, destaca: El festival se celebrarà del 28 d’agost al 7 de setembre. La secció competitiva Orizzonti acollirà la pel·lícula “Marco“, protagonitzada per Eduard Fernández i dirigida per Aitor Arregi i Jon Garaño. El productor català Lluís Miñarro porta dues pel·lícules a Venècia, fora de la secció oficial: el documental “Constel·lació Portabella“, dirigit per Claudio Zulian, i “Desert suite“, dirigida per Fabrizio Ferraro.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!