Premiat al Festival de Sant Sebastià per la seva òpera prima Le nouveau (2015), sobre un noiet de catorze anys que, arribat a París, se sent aïllat al col·legi, fins que arriba a classe una xicota nova, l’actor i director francès Rudi Rosenberg (06.08.1979), ha presentat ara a Un Certain Regard el seu següent film, Quelques mots d’amour, en què l’actriu (i també cineasta) Hafsia Herzi és Erika, una mare que es veu obligada a ajudar la seva filla, obsessionada amb el pare que mai no ha conegut. «Mentre que l’Erika assumeix la situació, la petita vol sentir-se reconeguda per un pare que la ignora, una obsessió que s’accentua en l’adolescència. Rosenberg inscriu aquest conflicte dramàtic en un retrat del dia a dia d’una banlieue. Quelques mots d’amour s’inscriu en una tendència recent de plasmar la rutina als barris perifèrics lluny del miserabilisme, l’estigmatització o l’excepcionalitat. Hafsia Herzi és l’única actriu professional del repartiment, de manera que, a més dels infants, els personatges secundaris estan encarnats per intèrprets no professionals que injecten frescor als personatges. Hi ha en Quelques mots d’amour una clara vocació de restaurar una idea de comèdia popular de classe obrera que connecta amb el públic des de codis, en alguns moments, propers a la docuficció. L’humor apunta sovint a un cert costumisme realista que funciona bé la majoria de vegades, sobretot en el seu registre menys encotillat, tot i que en alguns moments frega una certa autocomplaença» (Eulàlia Iglesias [1]).

«Una reflexió sobre la família, plantejant un debat entre la família convencional i la família biològica, creada per llaços incerts de paternitat. (..) Un melodrama popular que cau amb facilitat en situacions òbvies i que manca de massa contrastos. (..) Una pel·lícula els millors moments de la qual resideixen en l’ús dels personatges secundaris que poblen l’entorn. Rosenberg decideix trencar amb certs estereotips i busca en l’excentricitat d’aquests personatges el risc que la pel·lícula no assumeix en la sentimentalitat dels seus plantejaments» (Àngel Quintana [2])

«Sensibilitat a l’hora de treballar amb actors infantils i altres intèrprets no professionals. (..) Pel·lícula francesa senzilla, clàssica i sensible» (Diego Lerer [3]) «Words of Love es desplega a través d’una història senzilla, directa i profundament commovedora. És una exploració empàtica i metòdica de les emocions dins d’una petita unitat familiar a la qual li manca una peça fonamental, que el cineasta francès desenvolupa amb habilitat al llarg de dos períodes temporals separats per set anys. (..) Un melodrama clàssic centrat en els seus personatges principals, deliberadament modest però molt eficaç, rodat en un realisme captat amb gran sensibilitat pel director de fotografia Éric Dumont» (Fabien Lemercier [4])

De Rudi ROSENBERG, Quelques mots d’amour — Words of Love.

Producció: França. Amb: Hafsia Herzi, Nour Salam, Ella Bedoucha, Aidan Djouadi, Mateo Danila, Eden Sarfati.

Sinopsi: Sarcelles, 1995. L’Erika (Hafsia Herzi) cria sola els seus dos fills. La seva filla Abigaëlle (Nour Salam) està convençuda que el seu pare, a qui mai ha conegut, l’estima en silenci en algun lloc. Quan es proposa trobar-lo, l’Erika se sent obligada a ajudar-la, tot i que també intenta protegir-la. Amb el pas del temps, la recerca de l’Abigaëlle es transforma en una obsessió, arrossegant-hi la seva mare, la seva millor amiga i tots aquells que són importants per a ella.

Més informació: en aquest blog: Un Certain Regard 2026 | | al web oficial, Festival de Canes 2026 · Un Certain Regard.

Ressons de Canes 2026:

[1] Eulàlia Iglesias, a Caimán: Clara vocació de restaurar una idea de comèdia popular de classe obrera.

[2] Àngel Quintana, a Caimán: Melodrama popular que cau amb facilitat en situacions òbvies.

[3] Diego Lerer, a Micropsia: Pel·lícula francesa senzilla, clàssica i sensible.

[4] Fabien Lemercier, a Cineuropa: Exploració empàtica i metòdica de les emocions dins d’una petita unitat familiar.

[5] Entrevista a Rudi Rosenberg (de Fabian Lemercier): «Com a la vida, l’humor i la tragèdia estan entrellaçats».

Cròniques posteriors a la publicació d’aquest apunt:

Pendents.

—

PORTADA: Quelques mots d’amour (© Chi Fou Mi Productions | Ad Vitam Distribution)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!