«L’actriu, guionista, directora i militant feminista Judith Godrèche» (Wk), figura molt important del moviment #MeToo a França, ha dirigit i escrit aquest film, basat en la novel·la Memòria de noia d’ Annie Ernaux. L’actriu Valérie Dréville encarna la protagonista, Annie, de gran, que evoca la seva primera nit amb un home, en unes colònies juvenils, i Tess Barthélemy, filla de la cineasta, és qui li dona vida en aquella experiència traumàtica, que la marcà per sempre, als seus 17 anys d’edat, quan s’obria a la vida i es delia per una vivència romàntica.

«Judith Godrèche explica una història amarga d’iniciació sexual a la França dels anys 50» (Beatrice Loayza [4]); «Repàs de fets que Ernaux recuperà el 2016 des de la maduresa, repensats en funció del temps que ha transcorregut i dels canvis culturals de l’època del #MeToo» (Diego Lerer [2]); «Una adaptació sincera i profundament sentida del llibre d’Annie Ernaux, fent reviure la noia de 1958 a través dels seus ulls» (Aurore Engelen [3]); «Una adaptació excessivament convencional» (Eulàlia Iglesias [1]).

De Judith GODRÈCHE, Mémoire de fille — A Girl’s Story.

Producció: França. Amb: Tess Barthélemy (Annie), Valérie Dréville (Annie), Maïwène Barthèlemy, Victor Bonnel, Ariane Labed, Anja Verderosa.

Sinopsi: Conviden l’Annie Ernaux, de 70 anys, a la signatura del seu últim llibre a la ciutat de la seva infantesa, Rouen.  Mentre hi va, l’envaeix un vertigen que la du de nou al record de l’estiu de 1958, la seva primera nit amb un home. Una nit l’ona de xoc de la qual es va propagar amb força pel seu cos i al llarg de la resta de la seva existència.

Més informació: en aquest blog: Un Certain Regard 2026 | al web oficial, Festival de Canes 2026 · Un Certain Regard.

Ressons de Canes 2026:

[1] Eulàlia Iglesias, a Caimán: Una adaptació excessivament convencional.

Fa un parell d’anys, Judith Godrèche va ser present a la inauguració de Un Certain Regard amb el seu curt Moi aussi, una al·legoria una mica ensimismada del moviment #MeToo que havia esclatat recentment a França, gràcies, en part, a la seva iniciativa. Ara ha tornat a la mateixa secció amb un llargmetratge a concurs, Mémoire de fille, adaptació de la novel·la homònima d’Annie Ernaux, que compta amb el vistiplau de l’autora, present a l’estrena del film a Canes. No sorprèn que Godrèche s’hagi interessat pel llibre en què la premi Nobel relata la seva primera experiència sexual, quan amb prou feines tenia divuit anys, amb un noi més gran, la confusió que li va generar i l’impacte que va deixar en la seva vida.

La pel·lícula també s’allunya de les rutines de les històries d’iniciació sexual, la majoria construïdes des d’un imaginari masculí. La protagonista és una noia encara menor d’edat, l’Annie, filla d’una família de classe obrera de botiguers catòlics, amb ganes d’obrir-se al món. Per això s’apunta a treballar de monitora en unes colònies en un centre vacacional proper. Allà espera impregnar-se de la modernitat i dels estímuls que troba a faltar al seu poble. En aquesta primera part del film, Godrèche plasma l’atmosfera carregada de sexualitat latent que es respira en un recinte tancat on conviuen nois i noies molt joves, aïllats del món adult. La protagonista es mostra receptiva a aquest ambient i, per sorpresa seva, el monitor en cap acaba flirtejant amb ella. I se l’endú a la seva habitació. La pel·lícula posa en escena aquest primer encontre i d’altres de posteriors des de l’estranyament i la incomoditat que sent la noia. Lluny dels relats romàntics, l’Annie es troba immersa en una situació dominada i conduïda sempre per la seva parella masculina, en què ella no sap com reaccionar. Tot i que la relació sembli en principi consentida, l’home no té en compte en cap moment la seva voluntat, el seu plaer, experiència o sentiments. Al fet que la noia no sigui capaç de processar el que li està passant s’hi afegeix el judici moral al qual la sotmeten els seus companys. Tot plegat provoca en l’Annie un trastorn de la conducta alimentària (encara no s’anomenaven així), que no superarà fins que comenci els seus nous estudis a Rouen i connecti allà, ara sí, amb altres aires que li permetran deixar enrere aquest període.

Tot i que Godrèche introdueix el personatge de l’Ernaux adulta (Valérie Dréville) llegint el seu propi llibre com a marc de la narració, i la veu en off literària puntua l’inici i el final del relat, Mémoire de fille es desenvolupa des dels codis d’una adaptació en excés convencional que no sap traslladar a la pantalla el pols de l’obra literària. La directora carrega bona part del pes del film en la jove actriu protagonista, Tess Barthélemy, la seva pròpia filla. La intèrpret aporta aquesta dimensió d’innocència que necessita el personatge i subratlla la identificació de la directora amb el personatge. Però li manca l’experiència necessària per transmetre des de la seva gestualitat tota l’experiència subjectiva que travessa la història. A Godrèche també li falten recursos per dotar de més riquesa contextual el seu film. Com el seu curt Moi aussi, el final, tot i interpel·lar tot l’auditori, també té una certa autoreferencialitat: la reconnexió entre el personatge adult i aquella nena perduda en la seva relació amb un home més gran.

I:

(Aquests articles també són d’enllaç d’accés lliure)

[2] Diego Lerer, a Micropsia: Repàs de fets que Ernaux recuperà el 2016 des de la maduresa, repensats en funció del temps que ha transcorregut i dels canvis culturals de l’època del #MeToo.

[3] Aurore Engelen, a Cineuropa: Judith Godrèche ofereix una adaptació sincera i profundament sentida del llibre d’Annie Ernaux, fent reviure la noia de 1958 a través dels seus ulls.

[4] Beatrice Loayza, a Variety: El segon llargmetratge, segur i sòlid, de Judith Godrèche explica una història amarga d’iniciació sexual a la França dels anys 50.

Cròniques posteriors a la publicació d’aquest apunt:

Imma Merino, al diari El Punt Avui: Crònica.

—

PORTADA: Mémoire de fille (© Windy Production – Moana Films | Jour2Fête)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!