En Peter, el protagonista de Club Kid, que encarna el mateix director debutant, Jordan Firstman (Long Island, Nova York, 08.07.1991), és un novaiorquès gai de trenta i tants anys, addicte a les festes (que de fet, promou), a tota mena de drogues, al sexe desfermat… que, ben col·locat, un dia fins es lliura fins a l’esgotament en un triangle en què participa una dona i, de resultes, al cap d’anys, se li presenta a la porta un fill fruit d’aquella relació, que ell evidentment ni recordava. «Així, una comèdia queer desbocada vira de sobte cap a un altre registre: el del film sobre un adult que ha d’encaixar en la seva vida una paternitat inesperada. (..) El repte per al protagonista frega la pregunta de si és possible combinar un estil de vida dissident amb la pràctica de la paternitat. Quan la pel·lícula sembla abocar-se cap a una certa conclusió conservadora —ser pare com a forma de redimir-se de la vida esbojarrada—, un nou gir de guió la retorna al territori queer i posa en evidència que el context social encara no legitima les pràctiques més alternatives de criança. Tot plegat sense perdre el to ni la versemblança. Club Kid és un bon exemple d’una tendència del cinema queer contemporani que es pregunta si, un cop deixada enrere la joventut, hi ha vida més enllà del desfase i la dissidència. Jordan Firstman es revela com una descoberta tant com a còmic com a director» (Eulàlia Iglesias [1]).
«El guió de Jordan Firstman vessa diàlegs punyents i salats, i una gran especificitat de lloc i comunitat, però encara no és tan sòlid com a dramaturg com ho és com a còmic. Tanmateix, cap d’aquestes mancances pròpies d’un primer film resta massa encant a la seva calidesa relaxada i inesperadament sincera. Mentre Firstman flirteja amb una certa sentimentalitat hollywoodiana quan pare i fill aprenen ràpidament a veure’s reflectits l’un en l’altre, un final més contingut i emocionalment reservat manté un peu al món real, un lloc més fred i menys estimulant per al nou Peter, mentre el seu ‘desfici’ de vint anys es va esvaint. Club Kid té prou potencial per suggerir que un futur cineasta queer de nova generació podria arribar a situar-lo en la mateixa línia de referència» (Guy Lodge [2])
«Jordan Firstman — conegut pels vídeos virals a la xarxa, pel film Rotting in the Sun i per la sèrie I Love LA — és un artista que no complau a tothom. Sovint interpreta o explota un cert estereotip àcid i desinhibit sobre homes gais que viuen a grans ciutats: obsessionats amb el sexe però mancats d’amor, alhora autoconscients i autoindulgents, cultes però “ingènus”, políticament desperts però també disposats a transgredir les normes de la civilitat. Com a figura emergent, ha estat força polèmic: hi ha qui el celebra com un agitador que realment treballa i remou el panorama, i hi ha qui el critica per una confiança percebuda com a excessivament descarada o provocadora. El debut com a director de Jordan Firstman, Club Kid, reconeix amb intel·ligència aquests tics personals cridaners, que alhora han generat fascinació i rebuig (..). Club Kid, una pel·lícula engrescadora i intel·ligent, suavitza alguns elements per fer-los encaixar dins del motlle de Hollywood. (..) Molts actors-directors han polit la seva pròpia imatge d’aquesta manera, i potser no es pot retreure a Firstman que faci el mateix. Ara bé, sí que hi ha una certa psicologització exculpatòria massa convenient» (Richard Lawson [3]).

Producció: EUA. Amb: Jordan Firstman, Cara Delevingne, Diego Calva, Reggie Absolom, Kirby Howell-Baptiste, Colleen Camp, Eldar Isgandarov.
Sinopsi: La vida decadent d’un novaiorquès promotor de festes underground fa un gir inesperat quan es veu obligat a tenir cura d’un fill que mai no sabia que tenia.
Més informació: en aquest blog: Un Certain Regard 2026 | al web oficial, Festival de Canes 2026 · Un Certain Regard.

[1] Eulàlia Iglesias, a Caimán: Crònica.
[2] Guy Lodge, a Variety: Jordan Firstman posa ordre a la seva vida en un dolç i sorprenentment clàssic relat de caire emotiu.
[3] Richard Lawson, a The Hollywood Reporter: Un animal de festa es converteix en un “pare ós” a la tendra i enginyosa comèdia dramàtica de Jordan Firstman.
Diego Batlle, a Otros Cines: Crònica.
—
PORTADA: Club Kid (© Adam Newport-Berra | Festival de Canes 2026)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!