Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

4 de juliol de 2012
0 comentaris

Condicions de projecció i respecte a les condicions de projecció de les pel·lícules

FOTO Imatge d’una cabina de projecció del Palau de Festivals, de Canes

Dilluns (últim dia de vacances) vaig anar a comprar els Cahiers du Cinéma de juny (m’hi he tornat a subscriure, però fins al juliol no compto que me n’arribi el primer exemplar). Del contingut, hi hauria molta cosa a dir, començant per la llarga, matisada, molt discutible i interessant reflexió que fan sobre Canes 2012 (no descarto fer-me’n ressó). Però m’he quedat particularment enganxat a l’entrevista que mantenen amb Loïc Ledez, responsable de les projeccions cinematogràfiques del Festival de Canes, que es retira després de quaranta d’anys de treballar-hi. Permeteu que en reprodueixi una pregunta i la resposta corresponent:

Les projeccions “cannoises” tenen nomenada per la qualitat. A què es deu?

Loïc Ledez: Mai no s’ha hagut d’anul·lar cap sessió per problemes tècnics, perquè sempre hi ha una còpia de seguretat: a la gran cabina del Théâtre Lumière, es disposa de dos projectors de 35mm, dos projectors digitals, dos servidors 2K i un 4K. Cada nit, els directors i els [seus] equips tenen dret a una hora de cabina. Alguns ho deleguen; d’altres, com Clint Eastwood, verifiquen que tot va bé, en tenen prou amb vint minuts i, “Merci, messieurs!”, se’n van a dormir. El manteniment també és molt important. Del digital, són els equips americans de Christie que se n’encarreguen; tot s’instal·la per al festival i després es desmonta, fins i tot la pantalla. A la Lumière, si hi fan alguna projecció la resta del’any, no és amb la pantalla del festival, sinó amb la pantalla original, que encara és darrere una cortina al fons de l’escenari. La pantalla que se situa al mig de l’escenari és la que s’hi instal·là per a la còpia restaurada de “Lawrence d’ Aràbia” el 1989, projectada en 70 mm com a pre-inauguració del festival. David Lean ens va enviar un informe per a explicar-nos com li havíem de projectar la pel·lícula; fins i tot per a l’arrancada, que era només sonora.

***

Permeteu que dediqui aquest apunt a l’amic Joan Moret, lluitador infatigable pel respecte a les condicions de projecció (i per tant, de visió) del cinema i que es mereixeria topar amb actituds com les de M. Ledez i del Festival de Canes, en lloc de la barbàrie que impera a casa nostra.

***

Per cert, he trobat aquesta altra entrevista a Loïc Ledez (del 2007)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!