Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

6 de gener de 2015
0 comentaris

Comentari: “Interstellar”, de Christopher Nolan

Reprodueixo tot seguit el comentari que, sobre Interstellar, de Christopher Nolan, he publicat a la revista Recull de desembre de 2014.

INTERSTELLARInterstellar és un espectacle descomunal, d’una èpica galàctica, amb aventures per les fronteres de la cosmogonia física i per mons tan remots com inhòspits, en què els protagonistes traginen les virtuts i defectes inherents a la condició humana. Són els sentiments íntims els que mouen aquests personatges, que ho tenen difícil de prioritzar l’amor per l’espècie a l’amor pels seus, de fer passar la preocupació pel futur dels humans en l’univers al davant del neguit per l’individu que els és emocionalment proper. De manera àgil i brillant, el director Christopher Nolan ens du de l’interior de les naus espacials als diversos planetes i estacions orbitals, de la realitat que ens pot semblar més propera a un futur que a penes si concebem com a ficció. Doblega el temps i mira de visualitzar teories científiques relativistes… Donant com a fruit, un film d’acció, carregat d’elements melodramàtics, narrativament sorprenent, aparentment allunyat dels thrillers de ciència ficció que sol produir Hollywood, retornant noblesa al gènere…

INTERSTELLARA parer meu, tanmateix, queda lluny de 2001: Una odisea de l’espai, l’obra mestra de Stanley Kubrick amb què se l’ha intentat comparar i que, indubtablement Nolan pren com a referència. Les possibilitats tecnològiques de què disposa ara el cineasta són infinitament més gran de les que tenia el mestre i l’assessorament de part de físics, també l’ha tingut Nolan –que ha comptat com a coproductor executiu amb Kip Thorne, físic teòric nord-americà, vell amic i col·lega de Stephen Hawking i Carl Sagan–; però Interstellar no passa de ser un espectacle amb vocació transcendent, mentre 2001: Una odisea de l’espai és de debò una obra dotada de bagatge filosòfic.

INTERSTELLARDe frases per a pensar, Interstellar n’és plena. Com aquella que diu “els pares són els fantasmes del futur dels seus fills”, o aquella altra sobre que l’amor és una dimensió que va més enllà de les coordinades espai-temps… Sentències potser ben trobades, que –com passa en el cas de la segona– apel·len a la persistència de la condició humana allà on arribem com a espècie –cosa que les seqüències de la pel·lícula faran evident a mesura que avança el metratge–. Pretendre, però, que aquestes màximes arribin a trenar alguna reflexió autènticament filosòfica ja em sembla més discutible.

Z_Interstellar@WB (7)El guió d’Interstellar està corcat per una deriva molt negativa del guionatge televisiu d’ara mateix. Qualsevol seguidor de les sèries televisives d’investigació policíaca o forense-policíaca, tant de moda, s’haurà adonat que els personatges es diuen entre ells coses que, pel seu estatus, ja han de saber; però és la forma –artificial i inversemblant, per bé que eficaç– de transmetre-ho a l’espectador. En aquesta pel·lícula, igual. La immensa majoria del que es diuen els astronautes entre si són i han de ser, per a ells, grans obvietats –són científics, enginyers espacials, coneixedors de les teories i les paradoxes que se’ls plantegen com si no en sabessin res–. De manera que és com si es passessin l’estona parlant no per als seus interlocutors, sinó per als espectadors. Així, els diàlegs es converteixen en una irradiació constant de missatges cap al pati de butaques, més que elements de la narració i la dramatúrgia. Missatges, per demés, carregadíssims de voluntat transcendent, tant en el to com en el contingut.

Z_Interstellar@WB (8)Formalment, aquesta és una pel·lícula ampul·losa i efectista, amb tot de subratllats musicals emfàtics, que carrega les tintes melodramàtiques sense mesura tant com com mostra de manera grandiloqüent l’aventura en clau d’epopeia, no tant pel que té de viatge interestel·lar com de travessa als confins del saber científic, servida en autèntica pirotècnia d’efectes visuals i sonors.

Un espectacle impressionant i eficient, sí; aparatós, molt aparatós. I em temo que poca cosa més…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!