Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
21 de juliol de 2024
0 comentaris
Comentari i informació: “M3 Gogoetak (Recuerdos del 3 de marzo)”, documental d’Eloy González sobre els fets de 3 de març de 1976 a Vitoria-Gasteiz
Informació (facilitada per Conse García León, Ángel Cordero i l’Ajuntament de Malgrat de Mar, anunciant la projecció del film a la Sala Joaquim Garriga, de Malgrat).
“M3 Gogoetak (Recuerdos del 3 de marzo)“, dirigit per Eloy González, és un documental que reuneix el testimoni de vint-i-cinc persones que van viure de manera directa els fets històrics de la massacre de Vitòria del 3 de març de 1976, en la qual van morir cinc obrers en vaga a l’església de Sant Francesc d’Assís, a mans de la policia i 150 persones més van resultar ferides de bala per pistoles i metralletes.
“M3 Gogoetak (Recuerdos del 3 de marzo)” està impulsat per les comissions de persones usuàries i integrants del programa ‘Activa tu Barrio’ de Bizan Zaramaga, un centre cultural per a persones grans de Vitòria.
El documental inclou imatges de l’època cedides per Ràdio Televisió Espanyola, així com d’altres, com les preses pel Colectivo de Cine de Madrid i d’altres d’anònimes, que han estat escanejades. També hi apareixen fotografies de l’Arxiu Municipal de Vitòria i d’altres de Koldo Larrañaga i Luis Ziarrusta, i inclou la música de ‘Campanades a mort‘, que va composar i cantar Lluís Llach.
Comentari (Publicat prèviament a Facebook).
Ahir al vespre vaig veure, a la Sala Joaquim Garriga, de l’Arxiu Municipal de Malgrat, l’interessantíssim documental “M3 Gogoetak (Recuerdos del 3 de marzo)“, dirigit per Eloy González. Un acte positiu de memòria històrica. Com va remarcar el nou arxiver de Malgrat, memòria no pas de la Guerra Civil, sinó de la Transició Espanyola. I és que la pel·lícula, centrant-se en els fets sanguinolents del 3 de març de 1976 a Vitòria, mitjançant testimonis de gent que hi va ser a prop o que ho van viure en primera persona, amb el suport d’arxius audiovisuals, imatges dels llocs a l’actualitat, temes musicals com el ‘Campanades a morts’ que en va compondre Lluís Llach…, compta també amb algunes intervencions de sindicalistes, antropòleg, capellà obrer… que ens fan comprendre que aquell dia fatídic hi hagué els 3 morts per trets de la policia (de les bales de la qual en van morir posteriorment 2 altres víctimes i hi hagué centenars de ferits), sí, en una concentració obrera, en una assemblea multitudinària que hi hagué a l’Església de San Francisco, certament, però que tenia lloc al marc d’una vaga general reeixida seguida per tota la ciutat, convocada en una espiral de mobilitzacions creixent dels treballadors, que lluitaven per unes condicions laborals justes. Memòria, doncs, d’unes morts injustes, per actes criminals de la policia i els seus comandaments ministerials; memòria d’una vivència aterridora per a molta gent de Vitoria-Gasteiz; memòria d’una mobilització social no gens puntual, en un moment que la patronal comptava amb el poder de l’Estat, barrant el pas a qualsevol negociació amb els treballadors; memòria de com, arran dels morts i ferits, la patronal acabà concedint el que es reivindicava (és a dir, tot el que s’hauria pogut estalviar si no s’haguessin emparat en els privilegis franquistes). Memòria històrica d’un temps que no és tan llunyà, preuada perquè reconeguem la capacitat del poble en la defensa dels seus drets i recuperem la consciència del perill que alguns disposin de poder cec.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!