Club 7 Cinema

Sinopsi d’ “Emilia Pérez“, de Jacques Audriard: A Mèxic, avui en dia. La Rita és una advocada d’un gran bufet que un dia rep una oferta inesperada: ajudar el temut cap d’un càrtel a retirar-se del seu negoci i desaparèixer per sempre convertint-se en la dona que ell sempre ha somiat ser.

En aquest blog, també:

Fitxa de la pel·lícula.

Altres veus sobre el film.

FOTO (Wanda Visión).

Vista: el dia  08.04.2025, en VOSC, per FilminCat.

Comentari:

En Jacques Audriard demostra, una vegada més (però sobretot aquí) que per damunt de tot és un gran director que, pletòric, té una posada en escena magníficament expressiva, vigorosa, un domini extraordinari dels gèneres cinematogràfics (musical, melodrama, thriller, social…), pels qual es mou amb ductilitat, fluïdesa i naturalitat impressionants, capaç de sorprendre en tot moment i de saltar narrativament d’una cosa a l’altra com aquell que res, bon coneixedor de les capacitats de les seves actrius (i actors), que treu un gran profit del cromatisme i la il·luminació del seu film, ambientant-lo ben bé sense cap esclavatge geogràfic… Un talent que, en canvi, no ostenta amb tanta manera pel que fa al tractament temàtic.

Si Zoe Saldaña és de lluny la millor actriu de totes les d’ “Emília Pérez”, el seu personatge de l’advocada Rita, entrampada entre la pròpia consciència ètica i el seu exercici professional, com queda clar des de la primera (i ben plausible) seqüència, aporta una dimensió en podríem dir ‘moral’ a l’evolució (no pel costat físic) del Manitas/Emília, com es va repetint al llarg del metratge (si bé tampoc queda ben clar el paper que ha tingut en les canviades decisions de l’excriminal, esdevinguda líder de l’ONG a favor dels dasapareguts per la violència dels càrtels); però costa d’admetre el que li diu al metge israelià que ha d’operar en Manitas, que la transformació del cos comporta la de l’ànima i d’aquí la de la societat: realment, és el que defensa la pel·lícula en bona mesura, fins que [ESPÒILER] la violència torna a reaparèixer, en relació amb el del tot inesborrable passat de l’actual Emília i que acaba enfangant la mateixa Rita, i el plantejament no deixa de ser discutible.

Què pretén l’Audriard, que el sanguinari cap del càrtel quedi ‘justificat’ els seus orígens socials, pel context, però, mira, en el fons, era bona persona, que amb un canvi de sexe se’n redimeix? Matava perquè es veia obligat a ser molt mascle? Francament, ho considero un plantejament prou ‘artificiós’, un instrument argumental per a bastir-hi l’obra cinematogràfica que, com ja he remarcat, em sembla impecable formalment parlant. I no és l’única cosa ‘forçada’ de la pel·lícula, per exemple, quan l’Epifania coneix l’Emilia, preguntant-li pel seu marit desaparegut, ves, la que ara és humanitària l’identifica de seguida, d’entre tants milers de desapareguts, una llicència que Audriard es pren, valent-se de la llibertat amb què ho condueix tot plegat.

***

FOTO DE L’APUNT (Wanda Visión):

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!