Club 7 Cinema

De la pel·lícula Cobardes, de José Corbacho i Juan Cruz, llegeixo que:

(..) hi ha dues pors que determinen la pel·lícula (..)  La segona té a veure amb la por d’assumir la realitat, especialment el temps i l’espai on transcorre la pel·lícula. Malgrat que els responsables de Cobardes no paren de reivindicar l’Hospitalet com el seu Hollywood, en el seu Hospitalet passen unes quantes coses rares que tenen poc a veure amb la realitat de la que és la segona ciutat més poblada de Catalunya. A l’Hospitalet de Cobardes ningú parla català, però a més a més quan han de sortir les forces policials que vetllen per la seguretat del ciutadà apareixen estaments anacrònics com ara un guàrdia civil amb tricorni. En canvi, no veiem cap mosso d’esquadra. No és que vulgui fer proselitisme del cos, però de debò que em dol que aquesta pretesa denúncia d’una realitat del nostre present sigui tan volgudament anacrònica per motius de producció (Àngel Quintana, El Punt)

Mira que és fàcil fer que, si més no, algun personatge parli en català —per exemple, un regidor municipal quan fa una roda de premsa…—!

FOTO [Filmax] Lluís Homar fent una compareixença —amb “policia nacional”, “guardia civil” i “banderas al viento”—, en el film Cobardes, de José Corbacho i Juan Cruz

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!