Se’m fa difícil escriure res de cinema avui, que hem estat conscients de la tragèdia de la gota freda al País Valencià i a part del sud d’Espanya. Anit, fins a les 2 de la matinada, vaig estar escrivint l’apunt sobre “El 47“, de Marcel Barrena, i de reüll, mitjançant Vilaweb, anava rebent-ne les notícies i gairebé em vaig quedar garratibat; però ha estat aquest matí que, en llevar-me, he pogut copsar l’abast terrible de la situació. Tanmateix, permeteu-me el tòpic, la vida segueix i escau seguir parlant dels temes que tenim entre mans.
Aquesta setmana ha començat la primera volta de les votacions al Premis Gaudí d’enguany i avui mateix és prevista l’anomenada ‘Festa de les candidates’. Serà però el 5 de desembre quan es farà pública la llista de nominacions i s’encetarà la segona volta de votacions entre els acadèmics, allargant-se’n el període fins el 10 de gener. Paral·lelament, entre el 10 de desembre i el 10 de gener es podrà votar per al premi del Públic a la Millor Pel·lícula. I finalment, el dissabte 18 de gener hi haurà la Gala dels XVII Premis Gaudí.
Tot i que hi ha una llarga tradició, en els guardons acadèmics d’arreu (especialment als que són referent de tot plegat, els Oscar de Hollywood), que les pel·lícules que més bé funcionen a taquilla no siguin les més nominades, ni molt menys les més premiades (els blockbusters nord-americans, per exemple, sempre se solen quedar amb els trofeus tècnics i prou), sembla ben clar que els Gaudí 2025 comptaran amb un grapat de candidatures per a “Casa en flames“, de Dani de la Orden, i “El 47“, de Marcel Barrena, autèntics èxits populars (i en les quals el català és fortament present).
Podem preveure que tant Dani de la Orden com Marcel Barrena optaran a premi en la categoria de Millor Director, encara que el seu treball sigui essencialment professional, d’una notable eficàcia i coherència amb la mena de producte que ens serveixen, sense atresorar cap voluntat de creació artística, ni d’exploració de la posada en escena. Em sembla de més qualitat el de Barrena; però de ben segur que seguirà estant a anys llum per sota, creativament parlant, de posem per cas el d’Albert Serra (que tanmateix no podrà serà nominat per “Tardes de soledad” ja que no s’estrena comercialment fins al gener, tot i que la pel·lícula hagi guanyat la Petxina d’Or a Sant Sebastià 2024 i que es projecti el 3 de desembre de 2024 al Cinema Truffaut, de Girona, fins del Festival Temporada Alta).
Als membres de l’acadèmia catalana del cinema se’ls gira feina, no n’hi ha dubte. Però, en un apartat en què ho tindran complicat de debò serà el de les actrius.
I és que tenen Emma Vilarasau pel seu gran paper a “Casa en flames“; però, ai, ai, hi ha el grandiós treball de Clara Segura a “El 47“. I, per acabar d’adobar-ho, tenen les boníssimes interpretacions de María Rodríguez Soto, a “Mamífera“, de Liliana Torres, i a “Casa en flames”. Una sortida salomònica fóra que Clara Segura optés a la categoria de Millor Actriu Secundària, perquè al capdavall el protagonisme d'”El 47″ rau en Eduard Fernández. D’aquesta manera tindríem la Vilarasau com a Millor Actriu i la Segura com a Millor de Repartiment. Però… i María Rodríguez Soto, que aguanta magníficament bé “Mamífera” (com a protagonista) i brilla com a secundària a “Casa en flames”? Em temo que ella serà la que es quedarà sense Gaudí, tot i haver estat el 2024 un any extraordinàriament bó per a la barcelonina. Francament, no voldria ser acadèmic, especialment enguany…
Qui juraria que té el guardó (novament) assegurat és l’Eduard Fernández. Tot esperant veure’l a “Marco“, d’Aitor Arregi i Jon Garaño, la seva gegantina encarnació del Manolo Vital, d'”El 47” és de les que fan història. I, parlant de la pel·lícula de l’autobús que no arribava a Torre Baró, la jove Zoe Bonafonte, que hi dona vida a la filla Joana, crec que té reservats molts de números per a endur-se el Gaudí a la Millor Revelació de l’Any, i la bellíssima i sentida ‘El borde del mundo‘ que interpreta Valeria Castro, als títols de crèdit finals, em sembla que té gairebé assegurat el de Millor Cançó (això sí, amb permís de la de Joan Dausà a “Casa en flames“).
De totes maneres, tant de bo hi hagi moltes més edicions amb ‘problemes’ com aquests, d’haver de triar entre pel·lícules en català d’èxit popular, obres creatives de cineastes del país, grans treballs interpretatius… Visca! (Vegem l’article de Bernat Salvà, al diari ‘El Punt Avui‘: Rècord històric de pel·lícules rodades en català que opten als Gaudí.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!