Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

17 d'octubre de 2010
2 comentaris

Cinema d’autor ‘català’ “Sense Fronteres”: 18 i 19 d’octubre

En els darrers deu anys hem vist com determinades pel·lícules catalanes triomfaven en els principals festivals internacionals, com alguns cineastes eren situats entre els autors revelació del panorama internacional per part de les més destacades revistes cinematogràfiques o com el fenomen cinema català començava a ser estudiat com una etiqueta en prestigioses universitats d’arreu del món. Aquest fet ha convertit el cinema d’autor català del primer decenni del segle XXI en el cinema amb més projecció que s’ha dut mai a terme a Catalunya.

En el moment d’intentar definir l’heterogeneïtat de les propostes, els autors i els estils que configuren aquest cinema, el concepte que millor ens pot ajudar a comprendre tot el que hi passa al voltant és el de “sense fronteres”. Ens trobem davant d’un cinema que es mou a mig camí entre allò local i allò universal, entre els imaginaris nacionals i els transnacionals. Un cinema que contempla la creació com un procés d’hibridació entre les formes de la ficció i les formes del documental, alhora que vol consolidar i actualitzar un cert llegat estilístic provinent de la modernitat.

Amb aquest text —sobre el qual, permeteu que ara mateix no em pronunciï—, es presenten les Jornades Cinema d’autor català. Sense fronteres, que tindrà lloc a La Pedrera (Barcelona) els dies 18 i 19 d’octubre de 2010, amb el programa següent:

Dilluns, 18 d’octubre

Sessió del matí

De 12.00 a 14.00h Masterclass d’ Isaki Lacuesta (!)

Sessió de la tarda

A les 17.00h “Els cinemes nacionals en el temps de les mirades transnacionals”, per Alain Bergala.

A les 17.45h Herències, amb Pere Portabella i Jordi Balló .

A les 18.30h Produccions, amb Lluís Miñarro, Paco Poch i (!) Andrés Hispano.

A les 19.30h Camins, amb Isaki Lacuesta (!) i Carlos Losilla (!).

A les 20.15h Camins, amb Albert Serra i Àngel Quintana.

A les 21.00h Projecció del film Aullido, de Frederic Amat. Presentat pel director

Dimarts, 19 d’octubre

Sessió del matí

De 12.00 a 14.00h Masterclass d’ Albert Serra.

Sessió de tarda

A les 17.00h L’ofici, amb Sergi Dies, Amanda Villavieja i Jimmy Gimferrer. Modera: Andrés Hispano (!)

A les 18.00h Imaginaris, amb Esteve Riambau (!), Roser Aguilar (!) i Claudia LLosa. Modera: Àngel Quintana.

A les 19.00h Possibles, amb Mercedes Álvarez i Imma Merino.

A les 19.45h Possibles, amb Marc Recha i Edouard Waintrop.

A les 21.00h Cloenda (a Cinemes Alexandra). Preestrena de la pel·lícula Guest, de José Luís Guerín, amb la presència del director.

***

Nota No explico el significat del senyal (!), perquè em sembla obvi. L’interès del que es proposa em sembla indubtable, però “l’embolic” del text de presentació lliga amb el que em sembla un notable esbiaixament general. Em sap molt de greu no poder-hi assistir, perquè algunes de les propostes em semblen d’interès —fins i tot en el cas que em sé discrepant i precisament per això—, però, per altra banda, m’ensumo que hi agafaria emprenyades descomunals. I és que quan es comença per voler dissimular el nacionalisme espanyol amb termes retòrics com la transnacionalitat i coses d’aquestes…

  1. Vador:
    Què vols dir amb aixó de la transnacionalitat i el nacionalisme espanyol. Em sembla que la proposta està molt clara d’apostar pel cinema d’autor i definir el que s’està fent. Parlo de transnacionalitat amb el sentit de que hi ha gent molt interessant -Guerin o Lacuesta, per exemple- que filmen en altres llocs, en castellà, però que formen part de l’aposta per un model de cinema amb el que particularment i crec, encara que m’agradaria més que ho fessin de tant en tant en català. Però ja saps que no sóc nacionalista fervent com tu, però tampoc tinc res d’espanyolista i amb el tema del cinema català fa anys que intento apretar-hi. Mira de posar les coses allà on son.
    Molt bé per la resposta a n’en Cuyás, però prefereixo deixar-lo pel que veritablement és, un bocamoll que li agrada provocar fent demagògia del que sigui. Avui toca el cinema, demà toca una altra cosa
    Una forta abraçda.
    Àngel 

  2. Vador:
    No entenc que vols dir quan ens poses sota sospita amb el Sense Fronteres. Saps que no sóc nacionalista ferotge com tu, però mai he sigut espanyolista i amb la idea del cinema català tinc molt clar que hem de fer molta guerra. Quan parlo de transnacional vull dir que estem en un món globalitzat on el cinema nacional hi conviu, Bergala va parlar de perquè paisos com Portgual, Romania o Catalunya triomfen davant d’Espanya o França i com hi ha una comunitat de petits cineastes -Kiarostami, Costa o Serra- que afirmen el seu localisme per tot el món. Es tractava de parlar d’aixó, sense cap tuf espanyolista.
    sobre el tema Cuyás molt bé el teu post, però crec que no ens hi hem d’emrpenyar, és un bocamoll que li agrada dir bestieses. Avui toca el cinema, demà tocarà el teatre i així anar fent mal per la vida. Un intelectual és una altra cosa.
    Una abraçada ben forta i a veure quan n’organitzem alguna.
    Àngel

Respon a angel quintana Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!