Club 7 Cinema

La nostra llengua se sentirà aquests dies al Palau dels Festivals de Canes, perquè hi ha pel·lícules que hi competeixen en què hi és present.

Ambientada a Galícia, Romería, de Carla Simón -en Competició-, s’hi parla castellà, gallec, francès i català, amb un tractament lingüístic que m’asseguren que és molt plausible. L’andorrà Marc Camardons, per la seva banda, ha rodat en la seva (nostra) llengua el curt Per bruixa i metzinera, a concurs a La Cinef (dedicat a les escoles de cinema). I Joecar Hanna, cineasta xinès-libanès criat a València i que la fa per Nova York, presenta en aquest mateix concurs el curt (produït per Spike Lee) Talk Me, parlat en part en català. Addenda: m’informen que també hi ha català (un 50%) al curtmetratge +10k, de Gala Hernández

FOTO: “Romería” (© QuimVives_ElasticaFilms – Ad Vitam).

De Carla SIMÓN, “Romería“.

Producció: País Valencià, Espanya, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h55. Llengües: espanyol, català, gallec, francès

Sinopsi: La Marina té 18 anys i viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella, cosa que la Marina els fa present amb la seva presència. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi. D’aquesta manera, inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que l’allibera de l’estigma que la seva família sent per ells i compleix el desig d’entendre el passat…

Amb: Llúcia García (Marina), Mitch (Nuno), Tristán Ulloa (Lois), Alberto Gracia (Iago), Miryam Gallego (Olalla), Janet Novás (Xulia), José Ángel Egido (l’avi), Marina Troncoso (l’àvia), Sara Casasnovas (Virxinia), Celine Tyll (Denise).

Guió: Carla Simón. Muntatge: Sergio Jiménez, Ana Pfaff. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Ernest Pipó. Càsting (de la Marina): Irene Roqué. Càsting: María Rodrigo. Vestuari: Anna Aguilà. Direcció de producció: Elisa Sirvent Aguierre.

Informació: Pel·lícula sobre la (pròpia) memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per Estiu 1993 i  Alcarràs. A la producció, Maria Zamora. Anteriorment, en aquest blog: Notícia de “Romería”, la nova pel·lícula de Carla Simón després d’”Alcarràs”| Un rumor situa “Romería”, de Carla Simón, a Canes 2025.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Vilaweb, 3Cat, La Voz de Galícia, Cineuropa, Academia espanyola de cinema. VI: MK2. DE: Elástica. EE: 05.09.2025. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: a la Berlinale 2022, Ós d’Or per Alcarràs (2022);  a Jornades dels Autors Venècia 2022, el curtmetratge Carta a mi madre para mi hijo (2022); a la Berlinale, Millor Òpera Prima, per Estiu 1993 (2017), projectada a la secció Generation. Nascuda a Barcelona el 1986, els seus pares van morir quan tenia 6 anys (de la SIDA) -fet que ha marcat molt la seva filmografia- i és així que se’n va anar a viure amb els oncles i una cosina a Les Planes d’Hostoles (Garrotxa). Graduada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curtmetretges. El 2010 va fer un màster en Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya i el 2011, amb el suport d’una beca de l’Obra Social de la Caixa, va anar a estudiar a la London Film School, on va escriure i dirigir el curt documental Born positive (2012) —sobre joves nascuts amb el VIH— i els curts Lipstick (2013) —on dos nens s’enfronten a la mort de l’àvia— i Les petites coses (2015) —en què narra la relació entre la seva àvia i la seva tia-. Encara, abans de debutar en el llargmetratge, va signar l’experimental Llacunes (2016) -fet a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó-. Per a crear consciència sobre la malaltia de la SIDA alhora que informar-ne va realitzar el curt Después también (2019), que va ser nominat als Gaudí. I amb la cineasta Domino Sotomayor va establir una cinematogràfica Correspondència (2020) -en què ambdues reflexionen sobre la memòria, la maternitat, la família i el cinema, amb els records més íntims sobre el passat entremesclant-se amb preocupacions compromeses amb el present-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Per bruixa i metzinera” (Festival de Canes)

De Marc CAMARDONS, “Per bruixa i metzinera”.

Escola de cinema: ESCAC, Catalunya. Any: 2024. Durada: 0h24.

Sinopsi: La Cebriana està segura que anit va veure un foc a la muntanya. Però no hi ha rastre de brases ni testimonis que ho corroborin. La seva padrina, una antiga trementinaire, intentarà fer-li veure més enllà de les flames.

Vídeo: Tast.

Amb: Karin Barbeta (Cebriana), Neli Lladó (la padrina).

Guió: Marc Camardons, Rita Acebron. Muntatge: Alícia Tapounet. Fotografia: Jaume Roma. Música: Farnaz Tabatabaee.

En aquest blog, també: El curtmetratge de l’ESCAC “Per bruixa i metzinera”, seleccionat a la Cinef del Festival de Canes 2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “Talk Me” (Festival de Canes).

De Joecar HANNA, “Talk Me”

Escola de cinema: NYU, EUA. Any: 2025. Durada: 0h19.

Sinopsi: En un món on les paraules substitueixen la intimitat, un foraster d’un poble espanyol ha d’escollir entre un matrimoni sense amor i la promesa d’una veritable connexió amb una ànima bessona.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Joecar Hanna, Melanie Smith, Carlos Gorbe, Albert Carbó.

Guió, Muntatge i Música: Joecar Hanna. Productor executiu: Spike Lee.

Nota: parlat en part en català. En aquest blog, també: El noi criat a València que té un curt seleccionat per la Cinef del Festival de Canes.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “+10K“ (Quinzena dels Cineastes).

De Gala HERNÁNDEZ LÓPEZ, “+10K“.

Producció: França, Catalunya, Espanya. Any: 2025. Durada: 0h33.

Sinopsi: En Pol té 21 anys i viu amb la seva àvia. Somia viure a Miami i generar +10k al mes (més de 10.000 dòlars al mes). Assisteix a esdeveniments de desenvolupament personal, segueix ‘coaches’ en línia i inverteix en criptomonedes. En Pol no sap quan aconseguirà els seus objectius de convertir-se en la millor versió de si mateix. L’única cosa que sap és que algun dia ho farà.

Amb: Pol Gasco Robles (Pol), Lidia Aparicio.

Guió: Gala Hernández López, Quentin Faucheux-Thurion, Julián Génisson. Muntatge: Dinah Ekchajzer, Gala Hernández López. Fotografia: Artur-Pol Camprubí. Música: Pierre Desprats.

Informació: A la producció, entre d’altres, Carlota Coloma i Adrià Lahuerta.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 – Curtmetratges |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipedia-esp.

Directora: És una artista i investigadora que viu entre París i Berlín. La seva obra articula la recerca interdisciplinària amb la producció d’assajos fílmics sobre subjectivitats i capitalisme digital, abordant-ho des d’un prisma feminista, poètic i crític. Després d’estrenar el seu migmetratge La mecánica de los fluidos, guanyador d’un Premi César i del premi a la millor pel·lícula de la secció Un Impulso Colectivo del D’A 2023, va estrenar For here am i sitting in a tin can far above the world a la secció Forum Expanded de la Berlinale (D’A). Nascuda a Múrcia el 1993, és filla de l’escriptora i psicoanalista Lola López Mondéjar i del gestor cultural Patrício Hernández, es va graduar en Cinematografia a la Universitat de Barcelona, va fer un màster d’Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra, un màster en Audiovisual and Cinema Studies (IMACS) a la Université Sorbonne Nouvelle (París 3) i Universitat Paris-X (Nanterre) (Wikipedia-Esp).

***

FOTO DE L’APUNT: “Romería” (Festival de Canes)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!