Club 7 Cinema

De tots els rumors publicats sobre Canes 2023, els més sorprenents són els de l’especialitzada IonCinema. Parlen de moltes pel·lícules de les quals, de la majoria de les quals, ningú no n’ha dit res abans i fins i tot gosen fer prediccions distribuint els films que esmenten per Un Certain Regard, la Quinzena dels Cineastes i la Setmana de la Crítica. Hi dedicaré 3 apunts, un per la predicció sobre cadascuna d’aquestes seccions. Som-hi! (n’excloc els títols ja comentats en apunts anteriors).

Un Certain Regard.

De Laura Luchetti, “La bella estate“. Amb Deva Cassel, Nicolas Maupas, Andrea Bosca. Guió: Laura Luchetti, basat en la novel·la ‘El bell estiu‘, de Cesare Pavese. La Ginia té setze anys. S’enamora d’un jove pintor i descobreix els cercles artístics de la ciutat gràcies a la seva guia Amelia, una jove sensual, amb prou feines més gran que Ginia.VI: True Colours*.

De Philippe Lesage, “Comme le feu“. Narra la història d’en Jeff, de 16 anys, convidat per la família del seu millor amic a allotjar-se en una finca enorme, aïllada en les profunditats del bosc, on viu el llegendari Blake Cadieux, un gran director a qui admira. Enamorat en secret de l’Alyosha, la germana gran del seu amic, en Jeff experimenta emocions intenses durant aquesta extraordinària estada. Nota: Philippe Lesage ha passat anteriorment per la Berlinale (el 2015) i Locarno (el 2018). VI: Be For Films*.

De Sudabeh Mortezai, “Europa“. Amb Lilith Stangenberg, Jetnor Gorezi, Steljona Kadillari. Guió: Sudabeh Mortezai. La Beate és una executiva ambiciós que treballa a EUROPA, una misteriosa empresa de seguretat privada destinada a fer-se càrrec de terres i recursos dels habitants d’una remota vall del sud d’Albània per implementar la seva agenda secreta. Nota: Mortezai va presentar “Macondo” (2014) a Berlín, i “Joy” a Venècia.

De Fien Troch, “Holly“. Amb Catalina Geerarts, Greet Verstraete, Felix Heremans. La Holly, de 15 anys, truca a la seva escola per dir-los que es queda a casa durant tot el dia. Poc després, un incendi esclata a l’escola i hi moren diversos estudiants. Amb tothom tocat per la tragèdia, la comunitat s’uneix, intentant curar-se’n. L’Anna, una mestra, intrigada per la Holly i la seva estranya premonició, la convida a unir-se al grup de voluntariat que dirigeix. La presència de la Holly sembla que aporta tranquil·litat, calidesa i esperança a aquells amb què es troba. Però aviat, la gent comença a buscar la Holly i la seva energia catàrtica, exigint cada cop més a la noia. Nota, la belga Fien Troch va guanyar el premi de Millor Direcció d’Orizzonti, a Venècia, el 2016, amb “Home“. VI: MK2.

De Stéphane Demoustier, “Ibiza” / “Borgo“. Amb Hafsia Herzi, Moussa Mansaly, Florence Loiret-Caille. Assolellat drama criminal. Nota: Demoustier ha estat especialment conegut per la seva “La noia del braçalet”

De Federico Cecchetti, “Jíkuri“. Repartiment: François Negret (Antonin Artaud), Sylvie Testud (Mathilde), Olivier Rabourdin (psiquiatre), Javier Sepúlveda (Xavier), José Cruz Apachoachi (Rayénari). Guió: Federico Ceccheti i Pierre Saint-Martin. La vida de Rayenari, un tarahumara originari del nord de Mèxic, canvia de sobte amb la visita d’un estrany poeta anomenat Antonin Artaud. En efecte, la vida de Rayenari canvia quan el poeta Antonin Artaud arriba al seu poble buscant el coneixement espiritual dels tarahumara. Rayenari el presenta a la cerimònia del peiot. Tanmateix, el poeta abandona el ritual i perd l’ànima. Temps després, Rayenari descobreix a través dels somnis que Artaud ha estat ingressat en un hospital psiquiàtric. Serà a través d’aquesta connexió que Rayenari ajudarà el seu amic a recuperar el que va perdre.

De Vladimir Perišić, “Lost Country“. Amb Jasna Đuričić, Marija Škaričić, Jovan Ginić, Boris Isaković. Guió: Alice Winocour i Vladimir Perišić. Belgrad, 1996. L’Stefan té 14 anys. Després de la victòria del partit de l’oposició a les eleccions, el Partit Socialista de Milošević en falsifica els resultats. Quan el partit decideix anul·lar la votació, el país entra en un període turbulent. La mare de l’Stefan, Marklena, és la portaveu del partit. A causa de l’amor que sent per la seva mare, l’Stefan no pot acceptar que el seu millor amic, en Milan, li digui que la seva mateixa mare està involucrada en el frau electoral. Esclaten les protestes al carrer. Vladimir Perišić és un cineasta serbi que el 2009 va participar a la Setmana de la Crítica de Canes, amb “Ordinary People“, i el 2014 va ser un dels 13 directors (entre els quals, Marc Recha) que van signar episodis del film col·lectiu “Ponts de Sarajevo“.

De Meryam Joobeur, “Motherhood“. Amb Marieem Jlassi Akkari, Neji Kanaweti, Chakib Romdhani. Guió: Meryam Joobeur. Aquesta és la història de la Salha, una mare dotada de somnis i visions profètiques, que viu en un poble aïllat de Tunísia. Quan el sobtat retorn (de Síria) del seu fill gran coincideix amb una sèrie d’estranyes desaparicions a la seva comunitat, l’amor matern de la Salha es posa a prova i la família s’enfronta a com la culpa pot perseguir l’esperit humà. Nota. americano-tunisiana, la directora va tenir nominat a l’Oscar i premiat en molts festivals el seu curt titulat (sic) “Brotherhood“. VI: Luxbox*.

De Jérémy Clapin, “Pendant ce temps sur Terre” / “Meanwhile On Earth”. Repartiment: Wim Willaert (Daniel), Sofia Lessafre (Audrey), Megan Northam (Elsa). Guió: Jérémy Clapin. Una noia de 23 anys es posa en contacte amb una forma de vida desconeguda que afirma poder tornar a la Terra el seu germà gran, que va desaparèixer durant una missió espacial. La pel·lícula gira al voltant d’un heroi “absent”: un astronauta perdut en el buit de l’espai. Aquí es parla indirectament de la seva absència del planeta Terra. Era fill de la nació, estimat i admirat per tots. Però sempre està en la ment de la seva germana petita Elsa, que és l’autèntica heroïna “totalment present” d’aquesta història. Nota: El 2019, Jérémy Clapin va participar a la Setmana de la Crítica de Canes amb el film d’animació “J’ai perdu mon corps“. VI: Charades.

De Maria Alché i Benjamin Naishtat, “Puán“. Amb Leonardo Sbaraglia, Marcelo Subiotto, Julieta Zylberberg. Guió: María Alché i Benjamín Naishtat. Explica la història d’en Marcelo (Marcelo Subiotto), un home d’uns 50 anys, que ha dedicat la seva vida a ensenyar filosofia a la Facultat de Filosofia i Lletres. Quan el cap de Càtedra, mentor i company d’aventures del pensament mor inesperadament, en Marcelo assumeix que heretarà la titularitat de la Càtedra que ha quedat vacant. El que no s’imagina és que en Rafael Sujarchuk (Leonardo Sbaraglia), un col·lega brillant i seductor, tornarà des d’Alemanya per disputar la càtedra vacant. Comença llavors una batalla a matadegolla entre dos professors extremadament oposats en els seus estils i pedagogies. Nota 1: La directora de fotografia és Hélène Louvart, que ha treballat amb cineastes com Agnés Varda, Win Wenders, Alice Rohrwacher, Virginie Despentes, Claire Denis… Nota 2: Maria Alché s’ha format a Buenos Aires, és actriu, però ja va debutar en la direcció cinematogràfica amb “Família sumergida” (2018) i Benjamín Naishtat és un cineasta argentí que, en la seva filmografia li destaca la premiada “Rojo” (2018).

De Mika Gustafson, “Sisters“. Amb Ida Engvoll, Bianca Delbravo, Dilvin Asaad, Safira Mossberg. Guió: Mika Gustafson i Alexander Öhrstrand. Tres germanes d’entre 7 i 15 anys viuen soles perquè la seva mare desapareix durant llargs períodes. Quan els serveis socials demanen una reunió familiar, la germana gran, Laura, es planteja trobar qui substitueixi la seva mare. VI: Intramovies.

De Mati Diop, “Le retour“. Nota: Havent guanyat el Grand Prix del Festival de Canes de 2019, amb “Atlantique“, Mati Diop sembla una candidata a formar part de la Competició o de la secció Première de Canes 2023, més que no pas d’Un Certain Regard. Tanmateix, això és el que se sap del seu nou film: se centra en el retorn dels tresors reials d’Abomey a Benín, arrabassats pel saqueig colonial, a un país que ha hagut de construir-se i acceptar-ne l’absència.

De Delphine Deloget, “Rien à perdre” / “Rodéo“. Amb Virginie Efira, Félix Lefebvre, Mathieu Demy, Arieh Worthalter, India Hair. Guió: Pierre Chosson, Julia Kowalski, Delphine Deloget. La Sylvie viu a Brest amb els seus dos fills, Sofiane i Jean-Jacques. Estan molt units, s’estimen, però un d’aquests fills es lesiona quan ella els ha deixats sols a casa, per anar a treballar, i els hi treuen, quedant en acollida. És així que la Sylvie brega per a recuperar-los, batallant-hi administrativament i legalment.

De Stéphanie Di Giusto, “La Rosalie“. Amb Benoît Magimel, Nadia Tereszkiewicz, Guillaume Gouix, Benjamin Biolay. Guió: Stéphanie Di Giusto, Alexandra Echkenazi, Sandrine Le Coustumer. S‘inspira en el cas de Clémentine Delait, coneguda com la dama barbuda de França. Ambientada a finals del segle XIX, narra el destí d’aquesta primera dona barbuda, al cor d’una història d’amor. Nota 1: Di Giusto ja va participar a ‘Un Certain Regard’ l’any 2016, amb “La Danseuse“. Nota 2: Al marge de l’interès artístic de la pel·lícula, el Festival ben probablement voldrà aprofitar-ne l’important repartiment, encapçalat pels guanyadors enguany dels César Benoît Magimel i Nadia Tereszkiewicz. VI: Gaumont*.

De Thomas Bidegain, “Soudain, seuls“. Amb Melanie Thierry, Gilles Lellouche. Guió: Thomas Bidegain, basat en la novel·la homònima d’Isabelle Autissier. Una parella ha de lluitar per la supervivència en haver quedat encallats en una illa en el que se suposa que havia de ser el viatge dels seus somnis. Nota: Thomas Bidegain, amb una certa carrera com a director, és conegut sobretot per la seva tasca com a guionista, especialment, de Jacques Audriard. VI: Studio Canal.

De Daniel Hoesl, “Veni Vidi Vinci“. Repartiment: Laurence Rupp (Amon Maynard), Ursina Lardi (Viktoria Maynard), Dominik Warta (Volter), Johanna Orsini-Rosenberg (Claudia), Markus Schleinzer (Alfred). Guió: Daniel Hoesl. Una família multimilionària obsessionada amb la cacera. No els podria passar res dolent… Nota: Daniel Hoesl (Àustria, 1982)  va presentar “Soldier Jane“ (2013) a Sundance i Rotterdam (on guanyà el Tiger Award) i “Winwin“ (2016) a Rotterdam.

De Maryna Vroda, “Stepne“. Guió: Maryna Vroda, Kirill Shuvalov. Ambientat enmig d’impressionants paisatges hivernals d’Ucraïna, en una societat postsoviètica, “Stepne” és la història d’un home madur que torna de la ciutat a casa per tenir cura de la mare moribunda. El traspàs de la mare, juntament amb una trobada amb el seu germà i una dona que estima el fan reflexionar sobre la vida que ha tingut i les eleccions que ha pres al llarg del camí. Just abans de morir, la mare li ha explicat a Anatoly que hi ha un tresor que ha enterrat al cobert. Nota: Maryna Vroda (Kíiv, 1982) va guanyar la Palma d’Or del Curtmetratge amb “Cross” (2011), ha dirigit curtmetratges i un documental, de manera que debuta aquí en el terreny de la ficció. VI: New Europa Film Sales*.

De Justin Anderson, “Swimming Home“. Amb Mackenzie Davis, Christopher Abbott, Nadine Labaki, Ariane Labed. Guió: Justin Anderson, basat en la novel·la homònima  de Deborah Levy. El matrimoni d’en Joe i la Isabel està ben acabat. A la piscina de la seva vil·la de vacances, troben nua una desconeguda, anomenada Kitti, i la conviden a quedar-se. La Kitti recull i menja plantes verinoses, i la Nina, la filla adolescent de la parella, n’està captivada. Quin tipus d’alleujament pot oferir Kitti a aquesta família en crisi? Nota: defineixen “Swimming Home” com un viatge surrealista i fosc, còmic, als traumes no resolts que s’amaguen a les ombres de totes les nostres vides. VI: Bankside Films.

De Tim Mielants, “Wil“. Amb Kevin Janssens, Dimitrij Schaad, Matteo Simoni, Pierre Bokma. Guió: Tim Mielants. Ambientada en temps de guerra del 42, Will i Lode, dos joves policies de la ciutat ocupada d’Anvers, es veuen obligats a participar en la caça dels jueus. Al mateix temps, donen suport a la resistència. I enmig de tot el caos i la violència, l’amor floreix: en Wilfried Wils (Will) cau seduït pels encants de la germana d’en Lode, Yvette. Un còctel contradictori d’emocions el porta al límit. Perquè, com et salves simultàniament a tu mateix, als teus éssers estimats i als jueus de les urpes de l’ocupant?

FOTO DE L’APUNT: “Holly”, de Fien Troch.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!