Chavalas. Directora i guionista: Carol Rodríguez Colás. Repartiment: Vicky Luengo (Marta), Carolina Yuste (Desi), Elisabet Casanovas (Bea), Ángela Cervantes (Soraya), Biel Duran (Joan). Vista el dia 12.02.2022, en VO, per Movistar.
Sinopsi: Marta, Desi, Bea i Soraya, amigues des de l’adolescència, es retroben al barri de Cornellà, ara que són més granadetes.
Aquesta pel·lícula comença molt malament, amb uns diàlegs que semblen de sèrie televisiva dolenta, mentre Marta corre per Barcelona, en ambients artístics, delerosa de fer-se un lloc com a fotògrafa que li permeti desenvolupar-se artísticament i poder viure a ciutat, no haver de tornar al barri de Cornellà, amb els seus pares i la colla d’amigues de tota la vida. En canvi, la cosa millora i molt quan Marta ha de tornar a Cornellà i els diàlegs amb les amigues -però també amb els pares- són frescos, sonen autèntics i converteixen el film en un document de vida al barri, captant els tarannàs i els delits de les noies protagonistes en aquell seu hàbitat natural.
El fil argumental està ben trenat al voltant de la voluntat de Marta de realitzar-se a través de la fotografia i les seves mentides en relació amb la seva realitat al barri.
La interpretació de les xicotes, molt competent.
Des del punt de visa lingüístic, molt em temo que és hiperrealista -de la realitat sociolingüística de Cornellà-, parlant tots en castellà i deixant el català com a residual -a través del personatge de Joan-. Em sembla que no se li pot retreure res; tot i que m’ha fet pensar en les pel·lícules franceses ambientades a la “banlieule” de les seves grans ciutats, en què no recordo que gaire parlin en àrab i diria que tots ho fan en francès -no sé doncs si ells ho fan gaire hiperrealista-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!