Club 7 Cinema

4 César per a El poder a l’ombra, de Roman Polanski; 3, per a D’homes i déus, de Xavier Beauvois, i Gainsbourg, una vida heroica, de Joann Sfar; 2 per a Le nom des gens, de Michel Leclerc, i 1 que se n’han endut Carlos, La remor dels glaçons, Océans, L’Il·lusionista, Logorama, Tout ce qui brille, La princesa de Montpensier, Adèle Blanc-Sec i La xarxa social, són xifres que fan evident la gran dispersió per què han optat dels acadèmics francesos a l’hora de votar als César.

Ens en dóna bona mostra el fet que la Millor Pel·lícula hagi estat D’homes i déus i, en canvi, el Millor Director, Roman Polanski. Tota l’emoció que ha fet vibrar Xavier Beauvois en ser guardonat D’homes i déus com a film de l’any, no pot amagar que, de ser el preferit de les nominacions —amb 11 candidatures—, ha hagut de conformar-se amb 3 —és a dir, el que ha rebut el veterà Michael Lonsdale com a Millor Actor en Paper Secundari, per la seva aclamada interpretació de monjo-metge d’aquell monestir, i el que ha anat a parar a Caroline Champetier, per la fotografia, a més del de Millor Pel·lícula—.

Mentrestant, s’ha vist com altres films amb menys nominacions i que fàcilment podrien haver estat condemnats a una presència gairebé testimonial a la cerimònia, acabaven guanyant Césars que finalment no ha tingut la recreació del sacrifici dels monjos cistercens al nord d’Àfrica. El del Guió ha estat pel de Le nom des gens —títol que inaugurà la Setmana de la Crítica de Canes 2010, la protagonista del qual, Sara Forestier, ha estat reconeguda com a Millor Actriu, passant al davant de figures gegantines com Cathérien Déneuve—. Gainsbourg, una vida heroica, considerada la Millor Opera Prima,  li ha “pres” els guardons al Millor Actor —Eric Elmosnino— i al Millor So. La princesa de Montpensier se li ha “quedat” el de Vestuari i Adèle Blanc-Sec, el de Decorats: només han tingut aquest únic César cadascuna —i ja en tenen prou, massa!—, però ja són dues altres estatuetes que no ha sumat la considerada com a “pel·lícula de l’any”. I esclar, hi hem d’afegir els reconeixements que s’ha endut l’altra gran candidata d’aquesta 36a edició dels premis de l’acadèmia francesa del cinema, El poder a l’ombra: el de Millor Director i Muntatge, a més dels de Millor Guió Adaptat i Banda Sonora Original.

Seguint la tònica repartidora, el César de la Millor Actriu en Paper Secundari ha estat per a Anne Alvaro, pel seu treball a La remor dels glaçons —una manera de premiar el cinema de Bertrand Blier?—; el de la Millor Actriu Revelació, per a Leila Bekhti, per Tout ce qui brille i el de Millor Actor Revelació, Edgar Ramírez, per Carlos —que, recordem-ho, ja havia estat també nominat als Globus d’Or—.

Com a Millor Documental, Océans, de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud; Millor Film d’Animació, L’Il·lusionista, de Sylvain Chomet; Millor Curtmetratge, Logorama —també projectat a Setmana de la Crítica de Canes—, i Millor Film Estranger, La xarxa social.

Les ferides que deixen aquests César 2010, però, no són tant en el currículum de la “pel·lícula de l’any” com en els títols que se n’han tornat a casa de buit, especialment Gira, de Mathieu Amalric,  a la qual de res li han valgut les 8 nominacions; L’estafacors, de Pascal Chaumeil, que ha fet un 0, de 5, o Mammuth, de Benoît Delépine i Gustave de Kervern, amb 0 de 3. I esclar, hi ha absències finals que ja vénen de les mancances a l’hora de les nominacions, com és el cas, per exemple, de Venus negra, d’ Abdellatif Kechiche, anteriorment molt reconegut al César i que, en aquesta ocasió, ni tan sols li han premiat l’única candidatura a què aspirava: la de Yahima Torrès com a Millor Actriu Revelació.

La cerimònia de proclamació i lliurament dels César 2010 va tenir lloc anit al Théâtre du Chatelet, de París, amb l’actriu nord-americana presidint oficialment l’acte i amb Quentin Tarantino rebent el César Honor. I és que, sense que se n’hagin amagat mai, els acadèmics francesos van tirar i tiren endavant els César a la manera dels Òscar de Hollywood.

Remarquem que al decurs de la cerimònia hi hagué homenatge a Jafar Panahi, al marc de la mobilització internacional per la llibertat d’expressió i l’anul·lació de condemnes i prohibicions a l’Iran, contra Panahi i diversos altres cineastes.

Finalment, cal esmentar que dilluns d’aquesta mateixa setmana i en el marc de tot el que envolta els César, es concedí el Premi Daniel Toscan du Plantier a les productores Yaël Fogiel i Laetitia González, de Les Films du Paradis, que ho són de films d’aquest any com Gira, de Mathieu Amalric, i L’arbre, de Julie Bertuccelli —ambdós, per cert, seleccionats oficialment a Canes 2010, com el títol guanyador del César a la Millor Pel·lícula

***

La llista dels César 2011, clicant aquí [CommeAuCinéma – César 2011: le palmarès] i aquí [Académie des Césars – Palmarès]

Aquest resultat ja l’he incorporat al Comptador de Premis Anuals 2010.

***

FOTO © Golem D’homes i déus, de Xavier Beauvois

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!