Entre les murs, de Laurent Cantet, no encapçala pas la llista de nominacions als César, que l’acadèmia francesa del cinema ha fet públiques avui. Tampoc és el cas d’ Un conte de Nadal, la magnífica -i per mi, superior- pel·lícula d’ Arnaud Desplechin. La primera s’ha hagut de conformar amb 5 candidatures i la segona, amb 9. La que en té més (10, en total) és Mesrine, de Jean-François Richet, film policíac sobre l’anomenat “enemic públic número 1 de la dècada dels seixanta. Empatades a 9, Un conte de Nadal; Le premier jour du reste de ta vie, comèdia de Rémi Bezançon sobre cinc dies claus en la vida dels cinc components d’una família i Sèraphine, de Martin Provost, que narra la relació entre el primer marxant d’art que va comprar un Picasso i la seva visionària dona de fer feines amb un inesperat talent artístic. Ja amb 6 nominacions, Fa temps que t’estimo, el força premiat drama familiar de Philippe Claudel, amb Kristin Scott-Thomas. I després de les 5 candidatures d’ Entre les murs, és la pel·lícula coral Paris, amb què Cédric Kaplisch ha tornat a la seva ciutat, la que n’ha congriades 3, de nominacions.
Així doncs, un cinema més popular, de gènere, s’ha imposat al boníssim cinema d’autor, en l’any que no tan sols aquest ha convençut amplíssims sectors de la crítica mundial, sinó i sobretot, s’ha endut la Palma d’Or de Canes i batalla per l’Oscar, com feia temps que no passava. Són coses de les acadèmies i ja veurem quin serà el resultat final, cap on es decantaran els premis… Cal reconèixer que tampoc s’ha caigut al parany de nominar la taquilla i Benvinguts a la terra dels Ch’ti, de Danny Boom, absoluta triomfadora en les recaptacions, s’ha hagut de conformar amb un única nominació -al guió-.
Cal parar atenció a l’apartats de millor pel·lícula “estrangera”, en què trobem una cruenta batalla entre la gairebé magistral Hi haurà sang, de Paul Thomas Anderson; la vigorosa Gomorra, de Matteo Garrone; l’emotiva Cap a terres salvatges, de Sean Penn; la reivindicada i apreciadíssima Two lovers, de James Gray; la polèmica El silenci de Lorna, dels germans Dardenne; el potentíssim documental d’animació Vals amb Bashir, d’Ari Folman, i la que hauria de fer de ventafocs, però parem-hi compte, Eldorado, de Bouli Lanners. I, al capítol dels documentals: La vie moderne, de Raymond Depardon, i Les plages d’Agnès, d’Agnès Varda, com a títols “a priori” més destacats.
I un darrer detall: en aquest any necrofílic, així com els nord-americans no paren d’honorar Heath Ledger, als César no s’han oblidat del malaguanyat Guillaume Dépardieu, pel seu paper a Versailles.
La llista completa de les nominacions, amb enllaços informatius [AlloCiné César 2009 Liste des nominations]
FOTO Mathieu Amalric i Vincent Cassel, a Mesrine, de Jean-François Richet
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!