Tres noies adolescents angleses se’n van de vacances per celebrar els seus ritus d’iniciació: beure, sortir de festa i lligar, en el que hauria de ser el millor estiu de les seves vides. Són tres amigues que lluiten amb la pressió dels companys en la seva decisió de fer-ho. És “How to Have Sex”, l’òpera
Aquest matí he penjat a Facebook aquest comentari: Em llevo i miro la llista de guanyadors dels Oscar d’enguany. Diu que, com molts preveien, “Oppenheimer” ha guanyat de carrer. Home, a mi em va distreure, entretenir, malgrat els efectismes del director, però és una broma de (molt) mal gust que la seva victòria sigui a
Premi Millor Nou Director (per a Stéphan Castang) i Premi al Millor Actor (per aKarim Leklou), al darrer Festival de Sitges, “Vincent debe morir” / “Vincent doit mourir” / “Vincent deve morire” es va estrenar mundialment en sessió especial a la Setmana de la Crítica de Canes. En Vincent, del títol de la pel·lícula, es
Multipremiada, “All of us strangers“, la nova pel·lícula d’Andrew Haigh, batejada amb tota mena de títols als diferents països (“Desconocidos” / “Sans jamais nous connaître” / “Estranei”…), ha cridat l’atenció d’ençà que es va presentar en públic el 31 d’agost de 2023 al Festival de Telluride. Protagonitzada per dos actors irlandesos, el sòlid Andrew Scott
Sol passar amb les pel·lícules seleccionades al Festival de Berlín, que, amb molt menys ressò mediàtic que les que van a Canes, arriben a les nostres pantalles gairebé d’incògnit. És el cas, per exemple, de “La bestia en la jungla” / “La Bête dans la jungle“, de Patric Chiha; coproducció França / Bèlgica / Àustria
En un moment de certa crisi dels anomenats blockbusters, l’arribada a les pantalles de “Dune. Part 2” ve a donar una mica d’aire als multicinemes, que, de fet, s’han avesat a viure d’aquestes superproduccions (i, de fet, en part per això plora la criatura…). El públic sembla que hi està responent prou bé; ara, la
La Teresa (María Vázquez), de 42 anys, canvia els plans de vacances per ajudar la seva mare (Adriana Ozores), que ha patit un petit accident domèstic que l’ha deixada gairebé immobilitzada. Mare i filla passaran juntes un estiu molt sufocant, en què no aconseguiran posar-se d’acord ni en les coses més trivials. Tot i això,
Anys noranta. En Mauricio Aznar, un famós rocker aragonès recorre Llatinoamèrica buscant retrobar-se amb la vocació deixant enrere el fantasma de l’addicció. Allà coneix Don Carlos, un ancià músic en hores baixes que, tot i ser autor d’algunes de les cançons més famoses del folklore del seu país, amb prou feines aconsegueix pagar factures. En
Per problemes d’agenda, em sembla que enguany no podré editar un apunt per cada curtmetratge seleccionat al Festival Òmnium de Curtmetratges VOC 2024. Miraré de veure’ls, en una sessió malgratenca a què tinc previst assistir el divendres 15 de març (19h, Sala Joaquim Garriga, de l’Arxiu Municipal). De fet, n’hi ha un, al qual ja
Aquest és un apunt operatiu, que estic editant perquè em permeti localitzar més ràpidament apunts publicats anteriorment al blog, ‘Club 7 Cinema’, sobre les pel·lícules, els mateixos cineastes o les seves circumstàncies. L’aniré completant sobre la marxa i, per tant, serà d’una actualització continuada. A dia 08.03.2024, només hi he posat una petita part d’enllaços:
S’ha estrenat massa discretament “Tótem“, de la cineasta mexicana Lila Avilés, malgrat que va agradar i molt al Festival de Berlín 2023, una de les pel·lícules més destacades de la Competició, guanyant el Premi del Jurat Ecumènic (és a més un dels 5 millors films de l’esfera internacional d’enguany, segons National Board of Film Review,
Ho ha anunciat fa uns dies el Festival de Canes: el cineasta quebequès Xavier Dolan presidirà el Jurat de la secció Un Certain Regard de la 77a edició del Festival (14-25 de maig de 2024). I s’expliquen així: L’obvietat d’aquesta elecció era evident: el cinema de Xavier Dolan va trobar la seva maduresa en l’extrema
Comencem l’itinerari, que durarà fins a mitjan abril, que va recollint rumors sobre pel·lícules que podrien ser al Festival de Canes 2024 (14-25 de maig). Com dic cada any, aquesta mena de llistes (a vegades, autèntiques cartes als Reis!), tenen el valor afegit d’avançar-nos el que podrem veure al llarg dels propers mesos (en algun
Per segon any consecutiu, un documental guanya el Festival de Berlín (tancant la petita era que n’han estat director artístic -mai tan ben dit- Carlo Chatrian i directora executiva Mariëtte Rissenbeek). Si el 2023 va ser “Sur l’Adamant”, de Nicolas Philibert (que, al seu torn, prenia el relleu a la ‘neorrealista’ “Alcarràs, de Carla Simón,
Hi ha un munt de jurats no oficials, anomenats independents, al Festival de Berlín. Sens dubte els més clàssics són el Jurat Ecumènic, el Jurat FIPRESCI de la Crítica Internacional, el jurat dels Teddy Awards (LBGTI+)… i, esclar, el jurat popular, el públic, que atorga els seus guardons a la secció Panorama. Però n’hi ha