Club 7 Cinema

Lasse Hallström, el cineasta de l’amabilitat, el positivista en l’adversitat, l’apologeta de la vitalitat, l’humanista de bons sentiments, l’autor d’obres tan petites com entranyables (La meva vida com un gos, Qui estima Gilbert Grape?, Querido intruso, Algo de que hablar…), aquell Lasse Hallström s’ha esvaït, s’ha evaporat, a Casanova. En aquesta última aproximació al mític i polièdric personatge del segle XVII, Hallström esdevé un director funcional, transparent, al servei d’un producte estèril que busca l’entreteniment més superficial; tot i que l’hagi filmat a Venècia, amb actors com Jeremy Irons, la bellsíssima Siena Miller, un Heath Ledger llançat i un Oliver Platt gras com un toixó.

De temàtiques ja en toca: les martingales del poder religiós (Inquisició), la figura caricaturesca del Dux, el bescantament de les dones,  el delit alliberador que representaven Casanova i els pamflets de Guardi, el contrast Genova-Venècia. Legítimament, ho tracta pel costat còmic, gairebé amb la modalitat Slapstick (és a dir, la bufonada), a to amb els espectacles de carrer en què els titelles representen els embolics de faldilles de Giacomo Casanova. El material hi és; la sensibilitat, també. Però Lasse Hallström ho posa tot al servei de la pallassada, avinguda als requeriments del nostre mai prou ben valorat Hollywood actual.

Valoració orientativa -puntuació sobre 5- (sistema en fase de proves) Interpretació: 3, Guió: 2, Interés temàtic: 2, Fotografia: 4, Ritme: 4, Direcció: 2

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!