Club 7 Cinema

Ho acaba d’anunciar el Festival de Canes:

«La guionista i directora Carla Simón serà la presidenta del jurat de curtmetratges i de La Cinef de la 79a edició del Festival de Canes. Estarà acompanyada per l’actriu i artista plàstica Park Ji-Min, el director, guionista i productor Ali Asgari, l’actor i director Salim Kechiouche i el director i guionista Magnus von Horn. Junts atorgaran la Palma d’Or del curtmetratge i els tres premis de La Cinef, la selecció del Festival de Canes destinada a films d’escoles de cinema.

El jurat descobrirà els 10 films de la competició de curtmetratges així com els 19 films de la selecció de La Cinef»

Carla Simón, com a presidenta dels curtmetratges i de La Cinef, ha declarat:

« Un curtmetratge és un univers en si mateix. En només uns minuts, pot deixar una empremta duradora. Creat amb total llibertat, impulsat per un risc artístic i, sobretot, habitat per una ànima, em reconnecta amb l’essència del cinema i amb l’emoció de les primeres vegades. Fins i tot per a aquells i aquelles que treballen en el llargmetratge, el format curt continua sent un espai essencial d’experimentació i renovació. Em sento profundament honorada de presidir el jurat de curtmetratges i de La Cinef, i agraïda de tenir l’oportunitat de descobrir noves veus i de deixar-me transformar per elles. Tornar a Canes és, un cop més, una aventura, un somni i un privilegi»

De Carla Simón, el Festival de Canes, en diu:

«Nascuda el 1986 a Barcelona, Carla Simón creix en un petit poble de Catalunya. Estudia comunicació audiovisual a la Universitat de Califòrnia i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment obté la beca Obra Social – La Caixa, que li permet estudiar a la London Film School. Realitza diversos curtmetratges, entre els quals dos films experimentals, Women (2009) i Lovers (2010), codirigits amb el cineasta Marco Businaro, i després dos altres films a Londres: el documental Born Positive (2012) i Lipstick (2013).

Més endavant dirigeix Las pequeñas cosas (2015), Llacunes (2016), Después también — Et après (2019), Correspondència — Correspondencia — Correspondence (2020) i Carta a mi madre para mi hijo (2022). També s’implica en l’ensenyament del cinema a infants i adolescents a través de l’associació «Cinema en Curs».

El seu primer llargmetratge, Estiu 1993 (2017), film autobiogràfic rodat a la Garrotxa, on la directora va créixer, rep nombrosos premis, entre els quals [s’han deixat de destacar el de Millor Òpera Prima al Festival de Berlín, Millor Pel·lícula de la secció Generation KPlus d’aquell certamen; així com els 5 Gaudí que va guanyar, sumats al gran reguitzell de nominacions que hi va tenir], tres Goya, una nominació als European Film Awards, i és seleccionat per representar Espanya als Oscars. Convertida en una de les figures principals del jove cinema espanyol, Carla Simón obté amb el seu segon llargmetratge, Alcarràs (2022), l’Os d’Or a la Berlinale. El film és seleccionat en més de 90 festivals internacionals, representa Espanya als Oscars i guanya sis premis Gaudí.

El seu tercer llargmetratge, Romería (2025), inspirat en la seva pròpia història, ha estat presentat en competició al Festival de Canes»

Justament, fa pocs dies, Romeria s’ha estrenat al mercat francès i ja ens en vam fer ressò que La premsa francesa rep amb aplaudiments “Romería”, de Carla Simón.

I, en la votació de 200 experts promoguda pel diari ARA: “Estiu 1993”, de Carla Simón, la millor pel·lícula catalana del segle XXI.

Sobre Carla Simón, en aquest blog: Carla Simón | Disponible: Pel·lícules de Carla Simón a FilminCat.

—

FOTO DE PORTADA: Carla Simón © David Ruano

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!