Després d’haver guanyat l’Ós d’Or de Berlín amb “Alcarràs“, la catalana Carla Simón entra per la porta gran al Festival de Canes, concorrent en la Competició per la Palma d’Or amb la seva nova pel·lícula, “Romería“.
Se n’ha parlat força aquestes darreres setmanes: Notícia de “Romería”, la nova pel·lícula de Carla Simón després d’”Alcarràs” | Un rumor situa “Romería”, de Carla Simón, a Canes 2025 | Va vinga, Canes 2025 us espera! (Rumors IV). Es deia que aniria a Sant Sebastià, però l’han enllestida a temps per ser a Canes; la brama era que els seleccionadors del Festival no la veien per a la Competició, però que la productora, María Zamora i la Carla Simón la volien bregant per la Palma d’Or, que abans d’anar a cap altra secció del certamen, optarien per Venècia; rumorologia, tensions entre els cinèfils, sobretot aquests darrers dies, quan de fonts ben informades arribaven notícies esperançadores, que els comités seleccionadors del Festival valoraven molt bé “Romería” i que apostaven perquè entrés en Competició. I finalment, així ha estat! Felicitats, Carla Simón i María Zamora! I també a Mk2, l’agència de distribució internacional del film, a qui goso atribuir un paper clau per animar les responsables de la pel·lícula per a defensar-la en el Festival de Canes, el més important del món!
FOTO (Elástica).
De Carla SIMÓN, “Romería“.
Producció: Espanya, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent. Llengües: espanyol, amb diàlegs en espanyol, català, gallec i francès.
Sinopsi: La Marina té 18 anys i viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella, cosa que la Marina els fa present amb la seva presència. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi. D’aquesta manera, inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que l’allibera de l’estigma que la seva família sent per ells i compleix el desig d’entendre el passat…
Amb: Llúcia García (Marina), Mitch Robles, Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido, Sara Casasnovas.
Guió: Carla Simón. Fotografia: Hélène Louvart.
Informació: Pel·lícula sobre la (pròpia) memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per ‘Estiu 1993‘ i ‘Alcarràs‘. A la producció, Maria Zamora.
Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Vilaweb, 3Cat, La Voz de Galícia, Cineuropa, Academia espanyola de cinema. VI: MK2. DE: Elástica.
Directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; NO; a la Berlinale 2022, Ós d’Or per Alcarràs; a Jornades dels Autors Venècia 2022, Carta a mi madre para mi hijo; a la Berlinale 2017, Millor Òpera Prima, per Estiu 1993. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.
***
FOTO DE L’APUNT (©Mario Llorca-BTS- Elástica): Carla Simón, en ple rodatge
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!