Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

Del 19 al 21 de juny de 2026, a la ciutat alemanya de Regensburg (Ratisbona), tindrà lloca la 10a edició del Cap de Setmana de Cinema Català.

Per a aquesta edició especial es compta amb la col·laboració d’estudiants i professorat de català de les universitats alemanyes de Mannheim, Heidelberg, Tübingen i la Freie Universität Berlin que, juntament amb la Universitat de Regensburg, subtitulen les pel·lícules d’enguany, segons que informa l’Institut Ramon Llull.

Aquesta iniciativa té com a objectiu «fer visible la cultura catalana a Regensburg (Ratisbona), construir ponts culturals i esdevenir una plataforma d’intercanvi, creativitat i reflexió social en català des d’Alemanya per a tot el món» (IRL). Al decurs d’aquests deu anys, s’hi han presentat més de 20 pel·lícules, s’han organitzat taules rodones, exposicions i entrevistes, i s’ha col·laborat amb professionals del camp de la investigació i de l’art. Cada edició s’ha dedicat a un eix temàtic com és el cas de Transformació (2018), Llibertat (2019), Amistat (2024) o Diversitat (2025). El 2026, el certamen girarà sobre el tema de la Resiliència.

Fer 10 anys és motiu de celebració i a la nit de la primera jornada, festa d’aniversari a la sala Degginger – amb música electrònica urbana i TechnoPerreo de Katta Lana & Brauer – i també es comptarà amb l’actuació de la Colla Castellera de Berlin, que presentarà per primera vegada a Regensburg un espectacle tradicional de castells.

La programació cinematogràfica presenta 3 llargmetratges (un film d’actualitat, un apassionat treball cinèfil i un documental sobre la música en la transmissió generacional del català a l’Alguer) i un interessantíssim programa de curtmetratges. Es tracta de produccions procedents de Catalunya, el País Valencià i les Illes, a més de l’esmentat gran treball centrat en l’Alguer, reflex de la riquesa i diversitat de la nostra llengua i de la pluralitat del nostres cineastes que, amb els seus diferents gèneres i estils fílmics, s’aboquen amb sensibilitat als interessos temàtics que tracten.

Cartell del 10è Cap de Setmana de Cinema Català de Regensburg

10è Cap de Setmana de Cinema Català de Regensburg.

Divendres, 19 de juny de 2026

Oriol PLa i Álvaro Cervantes, a Esmorza amb mi, d’Iván Morales (Filmax)

D’ Iván Morales, Esmorza amb mi —

♦ Una història de vides creuades de quatre personatges que no es resignen a viure sense passió, a una ciutat bulliciosa i multitudinària on hauran de lluitar per recuperar la fe en l’amor. Amb Anna Alarcón, Ivan Massagu, Marina Salas, Álvaro Cervantes, Oriol Pla.

Més informació: en aquest blog Fitxa de la pel·lícula i Recull d’articles d’altri sobre el film. Disponible: a FilminCat.

Dissabte, 20 de juny de 2026

Sessió de curtmetratges:

De Rosa BACHES, El cel a tocar — Den Himmel berühren

♦ «A casa lluny de casa. La directora Rosa „Toti“ Baches, una catalana que viu des de fa vint anys a Alemanya i la seva filla pertanyen a la colla “Els Xiquets de l’Alster”, la primera colla castellera a Alemanya fundada el 2013. Fent castells, la directora redescobreix la seva identitat cultural, retroba les seves arrels fora de casa i les hi passa a través de la colla, amb els assajos i la vida castellera a la seva filla nascuda a Hamburg. Paral·lelament, els esdeveniments entorn al moviment independentista a Catalunya marcaran profundament la temporada dels castellers d’Hamburg» (El Portal Blau)

Més informació: Imdb, Filmaffinity | El Pont blau. Any del curt: 2017. Durada: 0h25.

Barcelona de foc, de Theodore Ushev

De Theodore USCHEV, Barcelona de foc — Barcelona Burning

♦ Film d’animació (5 minuts de durada), amb coproducció canadenca. «Pintura amb cera calenta sobre una guia telefònica de Barcelona; un palimpsest que reflecteix la violència i la bogeria dels aldarulls que van commocionar Espanya l’octubre de 2019» (Imdb). Estrenat mundialment al festival Animac de Lleida de 2020, el prestigiós crític Xavi Serra, al diari Ara, en feu una destacada referència amb aquestes paraules: «Barcelona de foc, un treball experimental que el CCCB ha produït amb el búlgar Theodore Ushev –un dels animadors més premiats del moment– i que beu directament de les protestes que es van produir a la tardor en resposta a la sentència del judici als líders independentistes. Ushev serà a l’Animac presentant els seus treballs i també oferirà la conferència L’animació com a càpsula del temps»

Més informació: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity | Wikipedia. Any del curt: 2020. Durada: 0h05.

Sobre un curt anterior del cineasta: National Film Board of Canada → Blood Manifesto (2015), CCCB

(Pre)sentiment, de Marisa Crespo i Moisés Romera (imatge publicada per l’Institut Valencià de Cultura)

De Marisa CRESPO i Moisés ROMERA, (Pre)sentiment — Pálpito

♦ Una tarotista s’obsessiona amb el pressentiment que una desgràcia terrible esdevindrà, i farà qualsevol cosa per evitar-la.

Aquest curtmetratge «acumula més de 60 reconeixements internacionals en els seus sis mesos de recorregut pel circuit de festivals de tot el món. Ha sigut nominada als últims premis Lola Gaos a Millor curt de Ficció i, a més, és candidata, entre les 48 seleccions que ha fet l’Acadèmia, als Premis Goya. Els seus autors, la parella formada per Marisa Crespo i Moisés Romera, continuen així la seua evolució com a cineastes, després de la seua òpera prima ‘Tu no eres jo’, amb este thriller potent que va més enllà del cinema de gènere, aportant-hi reflexió, compromís social i molta humanitat», escriu El botxí, l’actualitat de l’audiovisual valencià, que també explica: «ens parla de Marcela, una tarotista obsessionada amb el destí després de tindre un pressentiment al tocar un dels seus clients. (..) Una història conduïda a la perfecció per la seua actriu protagonista, Cristina Fernández, qui assumix tot el pes de la trama, apareixent en totes les seqüències del film: “No la coneixíem personalment, però vegent-la fent teatre notàrem una mirada que transmetia molt i a banda un punt canalla necessari per a fer creïble el personatge de tarotista” [diuen Marisa Crespo i Moisés Romera, els autors]. A més, Fernández, amb qui parlàrem fa unes setmanes pel seu pròxim projecte com a directora de cinema, posseïa, segons els cineastes, “una gran capacitat per treballar quasi a toma única”. Trets d’una actriu amb molta experiència que foren determinants per confiar el protagonisme del film en ella».

Més informació: Institut Valencià de Cultura → (Pre)sentiment, Premis CaastellitX 2026, Tmdb, Imdb, Letterboxd, ICAA, Pufa | Sobre els cineastes: Web dels autors, Universitat de València → Marisa Crespo. Any del curt: 2025. Durada: 0h17.

El xef menorquí Pau Sintes, a Sa cuina des records, d’Àlex Arroyo (Ensoldemà Film)

D’ Àlex ARROYO, Sa cuina des records

♦ En Pau Sintes torna a l’illa de Menorca, on va créixer, després de ser nomenat millor Jove Xef Europeu 2022. Per a ell les receptes de l’àvia són més que lletres escrites a mà en un receptari antic. Per a ell, aquesta herència culinària és un mètode d’expressió; és l’eina de preservació d’una cultura, una llengua, i un producte de casa.

Documental protagonitzat per Pau Sintes: «Pau Sintes Juanico (Alaior, 2000) és un cuiner menorquí. En 2022, es va graduar en ciències culinàries i gastronòmiques al CETT, el centre universitari de turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona. Poc després, va guanyar el premi European Young Chef, que es va celebrar en la ciutat noruega de Trøndheim, amb una versió de les albergínies plenes, un plat tradicional menorquí» (Viquipèdia).

«L’Àlex Arroyo és un productor i director audiovisual de Ciutadella, Menorca. Va estudiar TV Production en la Universitat de Portsmouth i va fundar la productora Ensoldemà Films. Va fer la seva primera direcció amb el curtmetratge “sol sol” (2021), una obra autobiogràfica, sensible i visual. Va dirigir el documental “Sa cuina des records” (2023) seleccionada al Festival de Màlaga; i [posteriorment ha]  presenta[t] el seu nou curtmetratge de ficció “Si l’amor no és això, que m’assassinin” (2025), una obra plurilingüe, onírica i romàntica» (Es far cultural)

Més informació: Catalan Films, Goita què fan, ara!, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Isola di Minorca → Sa cuina des records | Instagram productora Ensoldemà | Instagram d’Àlex Arroyo. Any del curt: 2023. Durada: 0h17. Disponible a: FilminCat.

Sobre Pau Sintes: Pau Sintes, un jove xef amb arrels culinàries (Entrevista de Miriam Triay al cuiner,  publicada a Foodies on Menorca), El menorquí Pau Sintes, millor xef jove d’Europa (Vilaweb), Pau Sintes, el millor cuiner jove d’Europa, és de Menorca (Trinitat Gilbert Martínez, al suplement Mangem del diari Ara)

Sessió de vespre:

De Mireia SCHÖDER i Carles GORRES, Cineclub

♦ «Uns estudiants universitaris preparen una pel·lícula pel seu treball final de carrera. La pel·lícula, que serà l’última que s’exhibirà en un cineclub el dia que tanqui, acaba esdevenint una reivindicació de la passió pel cinema, un exercici de meta ficció desbordant, ple d’humor i melancolia, en el que es retrata la preparació de l’última sessió del cineclub i, alhora, on el públic veu la pel·lícula que s’està gestant» (Acadèmia del Cinema Català)

«Cineclub és una reivindicació de la passió per les pel·lícules, una invitació a tornar als orígens per recuperar la ingenuïtat i la innocència originals. És una ficció joiosa, desbordant, divertida i melancòlica d’un temps, l’intent de filmar la preparació i celebració de l’última sessió d’un cineclub coordinat per uns quants estudiants de cinema. I és, també, la pel·lícula que estan fent, que potser veiem nosaltres, vibrant i commovedora» (D’A)

La coautora Mireia Schröder «és graduada en Comunicació Audiovisual i en Producció. Després de realitzar videoclips i muntatges per al CCCB-Soy Cámara i codirigir amb Marc Torres un curtmetratge en 16 mm, Cendres [2017], presentat al Mecal, debuta al llargmetratge amb Cineclub» (D’A) i quant a Carles Gorres, productor i coautor del film, «és graduat a la UPF en Comunicació Audiovisual. Després de realitzar una beca Erasmus a París 3 La Sorbonne Nouvelle i una residència al Centre Pompidou, es va instal·lar a la capital francesa. Va codirigir, amb Mireia Schröder, Cendres [2017], tàndem que repeteix direcció en el seu debut al llargmetratge» (D’A).

Més informació: Catalan Films, D’A 2021, Tmdb, Letterboxd, Filmaffinity, | Els autors parlen de la pel·lícula | Entrevista als autors. Any del film: 2020. Durada: 1h34. Disponible: a FilminCat.

Diumenge, 21 de juny de 2026

De Roger CASSANY, L’Alguer: un pentagrama com un carrer

♦ Documental, «una oda a la música, a la cançó tradicional i popular com a vehicle imprescindible per a la transmissió i la connexió entre generacions. Un clam per la defensa i la preservació de la llengua catalana a la ciutat de l’Alguer. Un viatge intens i emocionant que ressegueix de ben a prop la producció musical, els assajos i l’estrena del disc Mans manetes. Paraules, cançons i veus de minyons -amb Marc Serrats, Raph Dumas, Claudio Gabriel Sanna– (on he tingut la gran sort de participar-hi), i que reivindica i ens recorda que els qui se senten i parlen alguerès, se senten part dels Països Catalans» (Meritxell Gené)

«Pot la música salvar una llengua? A l’Alguer, en els darrers 50 anys, la cadena de transmissió del català parlat de pares a fills s’ha trencat dràsticament i avui, a punt de convertir-se en una llengua morta en l’àmbit social, només les cançons populars la poden mantenir viva. Ho aconseguiran? A l’illa de Sardenya i en concret a l’Alguer, més que en cap altre territori de parla catalana, tothom canta. Des dels més petits fins els més ancians: a casa, al mercat, al restaurant, a l’escola o dalt d’un escenari. I canten en català. Seran les cançons que es transmeten de generació en generació, la única esperança perquè el català perduri a l’illa? Amb el projecte musical Mans manetes, endegat per la Plataforma per la Llengua, un grup de nens algueresos, acompanyats per artistes de territoris de parla catalana, ho posen a prova» (Catalan Films)

Més informació: Catalan Films, Viquipèdia, ICAA, | Plataforma per la Llengua, La potent música de l’Alguer arriba al Docs Barcelona (Vilaweb),  Un documental retrata la situació de l’alguerès i el paper de les cançons en la seva supervivència (ACN/La Vanguardia), Més de 550 persones assisteixen a l’Alguer a l’estrena del documemtal…(Llibertat·cat), IB3, Lleida·com , Sóller. Any del film: 2018. Durada: 1h.

Sobre Roger Cassany: Perfil, Viquipèdia.

—

PORTADA: El xef menorquí Pau Sintes, a Sa cuina des records, d’Àlex Arroyo (Ensoldemà Film)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!