Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Ara mateix estic enllestint l’esmorzar; de seguida em dutxo, tanco maleta, la baixo al cotxe, amb el meu netbook i el portàtil, i cap a Girona, final de la primera etapa. Allà recullo tres bons amics que arriben de Barcelona en tren i, amb el meu cotxet, carretera i manta, cap a l’àrea de Les Fàbregues, prop de Montpeller, final de la segona etapa. No res, una aturada de mitja horeta, per canviar el suc de les olives, estirar una miqueta les cames i seguir un “ritual” hores d’ara absurd, però dues dècades de practicar-lo… Es tracta de comprar-hi una primera revista sobre el Festival.
Abans, era un moment d’emoció extraordinari, comprar aquesta revista a Les Fàbregues, perquè era la primera informació completa, el primer document gràfic, que vèiem del certamen. Ara, que el Festival s’ha endarrerit una setmana (des de ja fa anys) i, sobretot, gràcies a Internet, gairebé és sobrer el que poden dur Première, Studio o qualsevulga d’aquestes publicacions. Normalment deixo el Cahiers per Canes (i el Positif, ja me’l trobaré a casa quan torni). El cas és que, si tenim espera a arribar a la Croisette, totes les revistes, allà, duen algun tipus de regal incorporat (bossa, samarreta, etc.) i, per a la cinefília patològica, això té ganxo; però, no tenia espera, a Montpeller, i si més no una, ja la comprava… i el “ritual” segueix encara, malgrat que ha perdut sentit.
Seguint el viatge, si sortim de Girona cap a quarts de vuit i arribem a Les Fàbregues sobre les deu del matí, vol dir que cap a tres quarts d’onze hauríem de tornar a arrancar de Montpeller i ja no ens aturarem fins a una betzinera, passat Ais de Provença, per omplir el dipòsit ja per a la resta del Festival (també abans, just en passar per la Jonquera haurem fet una petitíssima aturadeta amb el mateix motiu). I entre les dues i les tres del migdia hauríem de ser a Canes. Hi deixem un company i una companya de viatge, i fem cap a Juan-les-Pins, on hi ha el nostre hotel de tants i tants anys (en som més veterans nosaltres que els actuals i els anteriors propietaris).
Res. Deixem maletes, recollim clau de l’aparcament, el codi per entrar a l’hotel de nit i bitllo-bitllo, un quart prenyat de carretera i ciutat ens deixa al Palau dels Festivals. Recollim acreditació, primer dinar i… som-hi!
Si Déu vol, a primera hora de la tarda, us saludaré ja des del Palau, estrenant enguany aquesta apartat del blog “Des de Canes”.
Fina ara!
FOTO © Brigitte Lacombe – disseny gràfic Annick Durban Element visual del Festival de Canes 2010
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que tingueu molt bon viatge! I aquest dinar… Feu-lo ben entaulats, que de ben segur que deu ser vital per fer una bona arrencada de festival!
Au, a veure pel·lícules!
Joan