Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Cannes 2007: la programació de la 46a Setmana Internacional de la Crítica
Aquest migdia s’ha donat a conèixer la selecció de la 46a Setmana Internacional de la Crítica de Canes. Per les característiques d’aquesta programació paral·lela al Festival de Canes, ben pocs són els noms conegut que hi trobem; ja que precisament, del que es tracta és que alguns d’aquests cineastes, avui perfectament desconeguts, passin a ser cineastes de referència o amb una reconeguda trajectòria autoral, d’aquí a uns anys. Al seu dia, va ser el cas de Bernardo Bertolucci, el de Ken Loach o el de Wong Kar-wai. La Setmana de la Crítica va servir de plataforma per llançar a nivell internacional Amores perros, d’ Alejandro González Iñárritu, i enguany ha atorgat el privilegi de ser-ne “padrí” justament un dels actors que es va revelar igualment en aquell film: Gael García Bernal. El protagonista de films com La mala educación, de Pedro Almodóvar, o La ciència del son, de Michel Gondry, hi presenta la seva opera prima com a director: Déficit, retrat d’una postadolescència privilegiada i d’una societat la mexicana- aviciada pel classisme.
De casa nostra, es confirma la selecció en “sessió molt especial” de la pel·lícula Yo, que ha dirigit el mallorquí Rafa Cortés. Yo s’hi presenta amb el títol en castellà i amb la versió original identificada (atenció) com “Espagnol, allemand & majorcain“. No ens ho perdéssim: les pel·lícules argentines o mexicanes que hi participen identifiquen les respectives versions originals en “espagnol” i les brasileres, en “portugais”. En el nostre cas, no; nosaltres no li diem “catalan”. Nosaltres fem com si els argentins diguessin que parlen “argentin”; els mexicans, “mexicanin”, i els brasilers, “braslien”. Ells ho tenen clar: el criteri científic i seriós, correcte. Nosaltres… I per què dic nosaltres? Perquè la Generalitat de Catalunya finança aquest acte de secessionisme lingüístic. Potser direu: home, són els francesos que organitzen la Setmana de la Crítica… però si aneu al web de la pel·lícula, veureu que ells justament identifiquen la versió original fil per randa amb criteri secessionista. Sobre la qüestió lingüística en aquesta pel·lícula, ja en vaig parlar a l’article Endevina endevinalla mallorquina .
Inauguració
Héros – Bruno Merle (francès)
Cloenda
Expired – Cecilia Miniucchi (italiana)
Competició
Párpados azules – Ernesto Contreras (mexicà)
XXY – Lucía Puenzo (argentina)
Meduzot / Les Méduses – Etgar Keret (israelià) i Shira Geffen
Voleurs de chevaux – Micha Wald
Nos retrouvailles – David Oelhoffen
Funukedomo, Kanashimi No Ai Wo Misero – Daihachi Yoshida (japonès)
A Via lactea / La Voie lactée – Lina Chamie (brasilera)
Sessions especials
Déficit – Gael Garcia Bernal (mecicà)
Malos habitos -Simon Bross (mexicà)
El Asaltante – Pablo Fendrik (argentí)
El Orfanato – Juan Antonio Bayona (espanyol)
À l’intérieur – Julien Maury et Alexandre Bustillo
The Mosquito problem and other stories – Andrey Paunov (búlgar)
Yo – Rafa Cortés (mallorquí)
Ezra – Newton Aduaka (nigerià)
Curtmetratges
Madame Tutli-Putli – Chris Lavis i Maciek Szczerbowski (canadencs)
Rabbit troubles – Dimitar Mitovski i Kamen Kalev (búlgars)
Un ramo – Juliana Rojas i Marco Dutra (brasilers)
Both – Bass Bre’che (libanès)
La route, la nuit – Marine Alice Le Du (francesa)
Fog – Peter Salmon (anglès)
Saliva – Esmir Filho (brasiler)
Respon a Judith Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’has deixat de comentar que projectaran El orfanato. És l’esperadíssim salt al llarg de Juan Antonio Bayona, director d’un dels curts claus del cinema espanyol, Mis vacaciones.