Club 7 Cinema

Ja són més de 100 les pel·lícules que els rumors remarquen entre el miler llarg que s’han d’haver posat a disposició dels seleccionadors de les diverses seccions de Canes 2025… Un ambientàs cinèfil de prefestival, d’antologia!.

Si accediu a Letterboxd, hi podeu trobar la (meva) llista Cinema que podria ser a Canes 2025. I moltes d’altres (no pas meves, esclar), de llistes, com aquesta que ja du acumulats 127 títols: Cannes 2025 Predictions.

I en aquest blog: Rumors i especulacions sobre Canes 2025.

En aquest apunt, uns quants títols més:

FOTOS (Cineuropa): Els actors Paul Dano (© Elena Ternovaja) i Jude Law (© Fabrizio de Gennaro/Cineuropa) i l’actriu Alicia Vikander (© Fabrizio de Gennaro/Cineuropa), protagonistes del thriller polític “Le Mage du Kremlin”, d’Olivier Assayas

D’ Olivier ASSAYAS, “Le Mage du Kremlin” / “The Wizard of the Kremlin”.

Producció: França, EUA. Any: 2025. Durada: pendent. Llengües: anglès, amb alguns diàlegs en rus.

Sinopsi: Rússia, a començament dels anys noranta, després de l’enfonsament de l’URSS. En un món nou que promet llibertat i coqueteja amb el caos, un jove artista convertit en productor de televisió, Vadim Baranov, es converteix inesperadament en el “spin doctor” d’un prometedor membre de l’FSB (ex-KGB), Vladimir Putin.

Amb: Paul Dano (Vadim Baranov), Jude Law (Vladimir Putin), Alicia Vikander (Ksenia), Zach Galifianakis, Jeffrey Wright, Tom Sturridge, Andris Keišs, Anton Lytvynov.

Guió: Olivier Assayas i Emmanuel Carrère, basat en la novel·la El mag del Kremlin, de Giuliano da Empoli. Fotografia: Yorick Le Saux.

Informació: pendent.

Sobre el rumor: Fóra gairebé un miracle que aquesta pel·lícula participés a Canes 2025, ja que, segons que informa Cineuropa, el rodatge va començar el 20 de gener i ha de quedar enllestit el 4 d’abril, a només 6 dies que s’anunciï el gruix de la programació del Festival i massa a la vora de l’inici del certamen (13 de maig).

Enllaços: Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Millor Direcció 2016 amb Personal Shopper); altres festivals i premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Newen Connect): Ramzy Bedia i Niels Schneider, protagonistes del thriller psicològic “Les tourmentés”, de Lucas Belvaux.

De Lucas BELVAUX, “Les tourmentés” / “Haunted Minds”

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Thriller psicològic.

Sinopsi: Allunyat dels seus fills i de la seva dona, la Manon, i patint estrés post-traumàtic, l’hàbil veterà de l’exèrcit, Skender, ara és un sense sostre. De sobte, en Max, el seu antic sergent, se li acosta amb una oferta que li canvia la vida. La mestressa d’en Max, la Madame, és una dona molt rica que ha caçat tots els animals del planeta i busca la presa definitiva: un home. Si l’Skender hi està d’acord, la seva família rebrà una gran suma de diners a la seva mort, cosa que és gairebé segura. Tanmateix, si sobreviu durant un mes, podrà cobrar-ne ell els diners en efectiu. La caça es farà d’aquí a sis mesos, en un país estranger. Mentrestant, l’Skender viurà en un apartament de luxe i tindrà accés a fons il·limitats. L’Skender accepta l’oferta, però en comptes de preparar-se per a la caça, se centra a tornar a connectar amb els seus fills i la Manon, intentant recuperar el temps perdut. Amb alguna cosa per la qual val la pena lluitar, l’Skender es torna més perillós del que mai es podria haver imaginat… 

Amb: Niels Schneider (Skender), Linh-Dan Pham (la Madame), Ramzy Bedia (Max), Déborah François (Manon).

Guió: Lucas Belvaux i Fanny Burdino, basat en la novel·la Les Tourmentés, la primera i guardonada de Lucas Belvaux. Fotografia: Guillaume Deffontaines.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Newen Connect. DF: UGC Distribution.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (al 2020-edició COVID li van seleccionar Des Hommes a la secció Fidèles); altres festivals i premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Escazal): L’actriu Romane Bohriner i la diputada d’esquerres Clémentine Autain, a la recerca de les seves mares desaparegudes, a “Dites-lui que je l’aime”, de Romane Bohringer.

De Romane BOHRINGER, “Dites-lui que je l’aime“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Romane Bohringer adapta al cinema el llibre de Clémentine Autain consagrat a la seva mare, per a enfrontar-se al seu passat i a la seva pròpia mare, Marguerite Bohringer, que la va abandonar quan tenia nou mesos. Les històries similars de Clementine Autain i Romane Bohringer, a la recerca de les seves mares desaparegudes, es fusionen, portant-les totes dues de la ira al perdó.  Sinopsi: pendent.

Amb: Romane Bohringer, Clémentine Autain, Philippe Rebbot, Eva Yelmani.

Guió: Romane Bohringer, Gábor Rassov, adaptació lliure del llibre autobiogràfic Dites-lui que je l’aime, en què la diputada d’esquerres Clémentine Autain parla de la seva infantesa i la seva mare, l’actriu Dominique Laffin.

Informació: Segon llargmetratge de l’actriu Romane Bohringer -l’òpera prima, L’amour flou (2018) és una comèdia dirigida amb el seu marit, Philippe Rebbot, i tracta amb humor de la seva pròpia separació com a parella i seguir vivint sota el mateix sostre. Ha donat peu a una sèrie homònima de 2021, creada per ells mateixos-. En aquell film hi apareixia Clémentine Autain. Bohringer, Rebbot i Autain protagonitzen també aquest altre film de Romane Bohringer, “Dites-lui que je l’aime”, igualment de vocació autobiogràfica. Una producció d’Escazal Films.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Kinology. DF: ARP Sélection. EF: octubre 2025.

Directora: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Pathé Films): En haver de retornar al poble, la protagonista retroba el seu amor d’infantesa, a “Partir un jour”, d’Amélie Bonnin.

D’Amélie BONNIN, “Partir un jour” / “Bye Bye”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia agredolça.

Sinopsi: Just quan la Cécile anava a obrir el seu propi restaurant gastronòmic i a realitzar finalment el seu somni, ha de tornar desastrosament al seu poble natal perquè son pare ha tingut un infart. Lluny del renou de la vida parisenca, recupera per casualitat el seu amor d’infantesa; els seus records ressorgeixen llavors i les seves certeses vacil·len….

Amb: Juliette Armanet (Cécile), Bastien Bouillon, François Rollin, Dominique Blanc, Tewfik Jallab.

Guió: Amélie Bonnin, Dimitri Lucas.

Informació: La protagonista Juliette Armanet és una popular cantant, autora, pianista, també actriu, francesa. A la producció, entre d’altres, Sylvie Pialat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 31.05.2024. DF: Pathé. EF: 27.06.2025.

Directora: Debut en el llargmetratge d’aquesta cineasta francesa, autora del telefilm La mélodie du boucher (2013), cosignatària del documental La bande des français (2017), coneguda sobretot pel curt Partir un jour, César 2023 al Millor Curtmetratge de Ficció, que ha donat peu a l’actual llarg, i realitzadora de 3 episodis de la sèrie Parlement (2023).

Sobre Amélie Bonnin: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Imdb): L’actor Roschdy Zem encarna el comandant Mohammed Bida en la lluita per a evacuar l’Ambaixada Francesa a Kabul, per l’arribada dels talibans, a “13 Jours, 13 Nuits”, de Martin Bourboulon.

De Martin BOURBOULON, “13 Jours, 13 Nuits” / “13 days, 13 nights: In the Hell of Kabul”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Kabul, 15 d’agost de 2021. Mentre que les tropes americanes es preparen a abandonar el territori, els talibans prenen per assalt la capital i s’apoderen del poder. Enmig del caos, el comandant Mohamed Bida i els seus homes asseguren la seguretat de l’ambaixada de França, encara oberta. Atrapat, el comandant Bida decideix negociar amb els talibans per organitzar un comboi de l’última oportunitat amb l’ajuda d’Eva, una jove humanitària francoafganesa. Comença llavors una carrera contra-rellotge per conduir els evacuats fins a l’aeroport i fugir de l’infern de Kabul abans que sigui massa tard.

Tràiler: VOSF.

Amb: Roschdy Zem (comandant Mohammed Bida), Lyna Khoudri (Eva), Sidse Babett Knudsen (Kate), Christophe Montenez (Martin), Yan Tual (JC), Fatima Adoun (Amina).

Guió: Martin Bourboulon i Alexandre Smia, adaptació de  13 jours, 13 nuits dans l’enfer de Kaboul, el relat de l’heroica evacuació de l’Ambaixada Francesa a Kabul escrit pel comandant Mohammed Bida. Fotografia: Nicolas Bolduc. Música: Guillaume Roussel.

Informació: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 29.07.2024. DF: Pathé Films.

Director: Fill de Frédéric Bourboulon, productor de Bertrand Tavernier, entre d’altres, va començar com a ajudant de direcció, després va fer alguns curtmetratges i passà a la publicitat, però el 2014 fa al salt als llargmetratges amb la comèdia Papa ou maman, tan exitosa que en va fer una segona part, per a després canviar de registre, amb Eiffel (2021) –obra a la cruïlla de la pel·lícula històrica, explicant l’aventura èpica de la construcció de la Torre Eiffel, i la història d’amor, fent èmfasi en la de Gustave Eiffel amb el seu amor de joventut redescobert (AlloCiné)– i tot seguit encadenà la direcció de Les Trois Mousquetaires: D’Artagnan (2023) i Les Trois Mousquetaires: Milady (2023). Ha dirigit 3 episodis de la sèrie Carême (2025-), amb Benjamin Voisin en el paper principal.

Sobre Martin Bourboulon: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Moviemeter): Imatge del drama a porta tancada en un bar tronat dels afores de París, que és “Le Roi Soleil”, de Vincent Maël Cardona.

De Vincent Maël CARDONA, “Le Roi Soleil” / “No One Will Know”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En un bar tronat dels afores de París, a primera hora del matí, uns quants clients prenen una última copa o un primer cafè, quan del no-res un dels habituals guanya la loteria de 294 milions d’euros. Però un altre client decideix el contrari: es treu una pistola, hi ha trets i el guanyador s’ensorra, deixant el bitllet sense propietari. Els clients restants es tanquen a porta tancada i veuen l’oportunitat d’inventar la història perfecta per encobrir el crim, i després tots anar-se’n milionaris. Però mentre els imprevistos conspiren contra ells, la seva temptació els du a una sagnant espiral descendent.

Amb: Pio Marmaï, Sofiane Zermani, Panayotis Pascot, Lucie Zhang, Joseph Olivennes, Maria de Medeiros, Némo Schiffman, Patrice Tepasso, Sylvain Baumann, Aurélie Garault, Xianzeng Pan (Nico), Etienne Guillou-Kervern.

Guió: Vincent Maël Cardona, Olivier Demangel, Dominique Baumard. Muntatge: Flora Volpelière. Fotografia: Brice Pancot. Música: Delphine Malaussena.

Informació: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. DF: StudioCanal.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Segon Premi Cinéfondation 2010 amb Coucou-les-nuages); a la Quinzena dels Realitzadors 2021, amb l’òpera prima Les Magnetiques. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

FOTO (Getty Images, CBS): El director İlker Çatak, que torna, amb “Yellow Letters”, després de l’èxit de “Sala de professors”.

D’Ilker ÇATAK, “Yellow Letters” / “Sarı Harfler”.

Producció: França, Alemanya, Turquia. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Segueix a l’Aziz i la Derya, una famosa actriu i professora d’art dramàtic a la universitat d’Ankara, que perden la feina a causa de l’arbritarietat de l’Estat i s’instal·len amb els pares de l’Aziz a Istanbul juntament amb la seva filla Ezgi, de 13 anys, posant en perill la seva intimitat i el seu matrimoni sota pressió.

Amb: Özgü Namal (Derya), Tansu Biçer (Aziz), Leyla Smyrna Cabas (Ezgi), Şiir Eloğlu (rectora), Eray Egilmez (Üst), Marco Kühn.

Guió: İlker Çatak, Ayda Meryem Çatak, Enis Köstepen. Muntatge: Gesa Jäger. Fotografia: Judith Kaufmann. Música: Marvin Miller.

Informació: Després de l’important ressò que va aconseguir amb Sala de professors , el cineasta alemany d’arrels turques İlker Çatak torna amb “Yellow Letters”, en el que podria representar el seu salt de la Berlinale -on va triomfar el 2023- a Canes; ja que el film s’estrena a França el 20.08.2025. A la producció, entre molts d’altres, ZDF/ARTE*.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Be For Films.DF: Haut et Court. EF: 20.08.2025.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Berlinale-Panorama 2023, amb Sala de professors (premis Label Europa i CICAE), pel·lícula que congrià altres premis i nominacions, com la de l’Oscar a Millor Film Internacional. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Variety): L’actor Frank Dillane, a “Urchin”, òpera prima de Harris Dickinson.

De Harris DICKINSON, “Urchin“.

Producció: Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h38.

Nota sinóptica: En Mike, un sense llar de Londres atrapat en un cicle d’autodestrucció, brega per capgirar la seva vida. Sinopsi: pendent.

Amb: Frank Dillane (Mike), Megan Northam, Amr Waked, Karyna Khymchuk, Shonagh Marie.

Guió: Harris Dickinson. Muntatge: Rafael Torres Calderón. Fotografia: Josée Deshaies. Música: Alan Myson.

Informació: Es descriu com un film cru i absurd, una història sobre els motius estranys que sempre ens acaben atrapant. A la producció, entre d’altres, Devisio Pictures, companyia -amb seu a Londres i Nova York- creada el 2024 per Harris Dickinson i Archie Pearch. Aquesta darrer ha declarat: “Urchin” suposa un debut emocionant per a Devisio i un pas atrevit per a en Harris [Dickinson] com a guionista i director” (..) “En Harris és un cineasta que accepta el risc, aporta una emoció crua i una visió diferent a la pantalla. “Urchin” reflecteix la seva profunda connexió personal amb aquests temes i el treball continuat que mena amb la seva comunitat. En Frank Dillane ofereix una interpretació increïblement vulnerable i inesperadament divertida que fa que aquesta pel·lícula sigui realment especial; paraules que criden l’atenció sobre el treball que hi hagi pogut fer Harris Dickinson en el guió i direcció, tenint en compte que el seu millor actiu com a actor és precisament la vulnerabilitat, la fragilitat masculina, la ferida interior, el matís dramàtic que aporta als seus papers (quan els cineastes estan al cas, és clar).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety 12.02.2025, The Hollywood Reporter, altres. VI: Charades.

Director: L’actor anglès Harris Dickinson debuta en el llargmetratge, com a director, guionista i productor, amb aquest film, després d’haver realitzat quatre curtmetratges. Sobre Harris Dickinson: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, entrevista (com a actor) publicada a Icon/El País. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Kurt Krieger- Corbis-Contribució Corbis via Getty Images, THR): Adèle Exarchopoulos, en una imatge retrospectiva, pot tornar enguany a Canes, amb “L’accident de piano”, de Quentin Dupieux.

De Quentin DUPIEUX, “L’accident de piano” / “The Piano Accident”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia. Sinopsi: La Magalie és una estrella del web sense fonaments i sense moral que guanya fortunes publicant contingut impactant a les xarxes. Després d’un greu accident en la gravació d’un dels seus vídeos, la Magalie s’aïlla a la muntanya amb en Patrick, el seu assistent personal, per agafar-se un descans.

Amb: Adèle Exarchopoulos, Gabin Visona (Karim), Jêrome Commandeur, Sandrine Kiberlain, Karim Leklou, Clara Choï.

Guió i Fotografia: Quentin Dupieux.

Informació: La qualifiquen de faula surrealista (Vogue). Catorzè llargmetratge de Quentin Dupieux, que l’any passat va inaugurar Canes amb Le deuxième acte. A la coproducció, ARTE France.

Sobre el rumor: Tot i que les notícies parlen d’un rodatge recent, la data d’estrena comercial a França el 2 de juliol fa pensar realment que la pel·lícula pugui està llesta per ser projectada en alguna secció o altra de Canes 2025.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Sens Critique, Vogue Fr. DF: Diaphana Distribution. EF: 02.07.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; altres festivals i premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

A year after opening the festival, prolific and always unpredictable director Quentin Dupieux has already shot his 14th feature L’Accident Du Piano, starring Adèle Exarchopoulos with Sandrine Kiberlain and Karim Leklou. It filmed earlier this year – Dupieux is known for quick turnarounds.

FOTO (Imdb): Cartell del thriller satíric, amb Saoirse Ronan, “Bad Apples”, del suec Jonatan Etzler

De Jonatan ETZLER, “Bad Apples“.

Producció: Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: thriller satíric. Sinopsi: La Maria, una mestra de primària, fa tot el possible per inspirar una classe de nens de 10 anys, però no se’n surt a causa d’un estudiant rebel i caòtic. Amb la seva carrera en qüestió i el comportament del nen en espiral, pren una sèrie de males decisions que la fan agafar i tancar accidentalment aquesta “poma podrida” a casa seva. La Maria intenta desesperadament fer marxa enrere, però quan la classe comença a florir i el personal i els pares estan encantats amb la millora, es troba en una situació molt complicada.

Amb: Saoirse Ronan (Maria), Jacob Anderson (Sam), Sean Gilder (Frank), Robert Emms (Josh), Rakie Ayola (Sylvia), Kerry Howard (PC Williams), Jaye Jacobs (la mare de Khaliya), Joanna van Kampen (la mare de Karys), Kirris Riviere (el pare d’en Jamal), Dorian Simpson (el pare de Zayn).

Guió: Jess O’Kane, basat en De Oönskade, la primera novel·la Rasmus Andersson. Muntatge: Robert Krantz. Fotografia: Nea Asphäll. Música: Chris Roe.

Informació: Debut en anglès del cineasta suec Jonatan Etzler. A la producció, entre d’altres, Pulse Films* i Hanway Films*.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline 30.10.2023, Screen Global Production 19.03.2024, Deadline 15.06.2024,  The Bottle Yard 01.11.2024, Empire On Line.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Entrevista a Close Up Culture 08.12.2023. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Festival de Cinema Africà Tarifa Tànger FCAT, Cineuropa): El director franco-senegalès Alain Gomis, autor de “Dao”.

D’Alain GOMIS, “Dao“.

Producció: França, Senegal, Guinea-Bissau. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Avui la Gloria casa la seva filla als afores de París. Fa poc, a Guinea Bissau, assistia a la cerimònia que consagrava al seu pare mort com a avantpassat. D’una cerimònia a l’altra, entre passat i present, vida i mort, realitat i ficció, la Gloria es reconcilia amb la seva història, troba el seu lloc i coneix un moment de pau.

Amb: Béa Mendy (Gloria).

Guió: Alain Gomis. Fotografia: Céline Bozon.

Informació: a la producció, entre d’altres, Sylvie Pialat.

Sobre el rumor: Tot i que corre aquest títols per les darreres llistes de rumors, Alain Gomis està vinculat sobretot al Festival de Berlín, en què ha participat en diverses ocasions i ha estat guardonat, i fins i tot a Venècia, on va participar a la secció paral·lela Giornate degli Autori.

Enllaços: Imdb, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 22.06.2023, Africiné. VI: Pyramide International o The Party Film Sales (segons les fonts). DF: Jour2fête.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Berlinale 2017, Gran Premi del Jurat per Félicité; a la Berlinale-Forum 2022, amb Rewind & Play; a la Berlinale-Competició 2012, amb Aujourd’hui / Tey; a la Berlinale-Kinderfestival 2004, amb el curt Petite Lumière; a les Jornades dels Autors – Venècia 2007, amb el seu segon llarg, Andalucia. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (ScreenBrussels): L’actriu Cécile de France encarna una escriptora bloquejada que se les ha amb l’assistent d’IA, a “Dalloway”, de Yann Gozlan.

De Yann GOZLAN, “Dalloway” / “The Residence”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 2h.

Nota sinòptica: La relació tèrbola entre una escriptora i la seva IA.

Sinopsi: En un futur proper, la Clarissa, novel·lista amb bloqueig d’escriptura, entra a una prestigiosa residència d’artistes d’última generació on se li assigna una ajudant d’IA anomenada Dalloway. Aquesta última ràpidament es converteix en més que una simple assistent i esdevé una autèntica confident per a la Clarissa. Quan la Clarissa va quedant desconcertada per la creixent intrusió de Dalloway, enMathias l’adverteix dels veritables motius darrere de la residència i el finançador de la seva empresa tecnològica. La Clarissa comença a sospitar que aquesta situació aparentment perfecta és de fet una trampa meticulosament elaborada.

Amb: Cécile de France (Clarissa), Anna Mouglalis, Lars Mikkelsen, Frédéric Pierrot, Douglas Grauwels, Freya Mavor, Mylène Farmer (la veu de Dalloway).

Guió: Yann Gozlan, Thomas Kruithof i Nicolas Bouvet, basat en la novel·la Les fleurs de l’ombre, de Tatiana De Rosnay. Muntatge: Valentin Féron. Fotografia: Manuel Dacosse.

Informació: La veu de la IA és la de la icona musical francesa Mylène Farmer.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Sens Critique, Screen Brussels, Cineuropa 01.08.2024, Variety 29.10.2024, Vogue Fr 31.10.2024, Les Inrockuptibles 31.10.2024. DF: Gaumont. EF: 17.09.2025.

Director: Cineasta gens dels grans festivals, ha dirigit la pel·lícula de terror Capfits (2010) -projectada a Sitges-, el thriller Un homme idéal (2015), el thriller d’acció Burn Out (2017), el thriller de misteri Boîte noire (2021) i el thriller psicològic Visions (2023).

Sobre Yann Gozlan: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes:NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Getty Images, Deadline): La directora Chie Hayakawa, amb el diploma de la Menció Especial Càmera d’Or per “Pla 75”, que ara ha realitzat el seu segon llargmetratge, “Renoir”.

De Chie HAYAKAWA, “Renoir” / “ルノワール”.

Producció: Japó, França, Filipines, Singapur, Indonèsia. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Al Tòquio suburbà de 1987. El pare de la Fuki, d’11 anys, Keiji, lluita contra el càncer i entra i surt de l’hospital. La seva mare, Utako, està constantment estressada per tenir cura d’en Keiji mentre manté una feina a temps complet. La Fuki queda sola amb la seva rica imaginació, fascinada per la telepatia i entrant cada cop més en el seu propi món de fantasia….

Amb: Yui Suzuki (Fuki Okita), Hikari Ishida (Utako Okita), Ayumu Nakajima, Yuumi Kawai, Ryôta Bandô, Lily Franky (Keiji Okita).

Guió: Chie Hayakawa. Muntatge: Anne Klotz. Fotografia: Hideho Urata.

Informació: Segon llargmetratge de la directora japonesa, que es va donar a conèixer a Canes amb Pla 75. A la producció, entre molts d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety 18.03.2025, Cinema Daily 24.02.2025,  Deadline 18.05.2024, Torino Film Lab. VI: Goodfellas. E-Japó: 20.06.2025. DF: Eurozoom.

Directora: al D’A, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a la Cinéfondation 2014, amb Niagra, a Un Certain Regard 2022, amb Pla 75 (Menció Especial del Jurat de la Càmera d’Or). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Guy Ferrandis/SBS Productions, Cineuropa): L’actriu francesa d’arrels tunisianes Hafsia Herzi segueix la seva carrera de directora amb “La Petite Dernière”.

De Hafsia HERZI, “La Petite Dernière” / “The Youngest Daughter”.

Producció: França, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Fàtima és la més jove d’una família d’immigrants algerians. A la seva escola secundària suburbana, va a una classe preparatòria d’upa. Entre creuar la frontera social, el seu desig per les dones que li costa d’acceptar i la seva fe musulmana que s’hi oposa, la Fàtima haurà d’enfrontar-se a les seves múltiples identitats. A mesura que s’allunya de la tradició familiar i comença la seva vida de jove, descobreix nous codis….

Amb: Aloïse Sauvage, Anouar Kardellas, Luna Ribeiro, Élisa Libri, Nacer Bouhanni, Olivia Courbis, Vincent Pasdermadjian, Rita Benmannana, Victorien Bonnet, Némo Schiffman.

Guió: Hafsia Herzi, basat en la novel·la La Petite Dernière (The Last One) de Fatima Daas. Fotografia: Jérémie Attard. Música: Amin Bouhafa.

Informació: A la producció, entre d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 30.07.2024. VI: Mk2. DF: Ad Vitam.

Directora: Actriu guardonada -2 César, Venècia, etc.-, mena una certa carrera de directora, amb 1 curt, al qual han seguit dos llargmetratges -presents a Canes- i 1 telefim –La Cour (2022)-, abans d’enfilar la realització de “La Petite Dernière”.

Sobre Hafsia Herzi: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (premi Un Certain Regard 2021 al conjunt, amb Bonne Mère); a la Setmana de la Crítica 2019, l’òpera prima Tu mérites un amour. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (The Dark): Imatge de “Sang craché des lèvres belles”, de Jean-Charles Hue.

De Jean-Charles HUE, “Sang craché des lèvres belles“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Marta acaba de sortir-se’n, per ben poc, de passar comptes amb el seu amic Alex i es refugia als Pirineus on troba els seus pares, antics terroristes d’extrema esquerra que acaben de sortir de la presó. Junts, se’n van a buscar el seu botí de guerra.

Amb: Alma Rechtman (Marta), Brigitte Sy, Jean-Louis Coulloc’h, Frédéric Dorkel.

Guió: Jean-Charles Hue, Adrien Pescayre. Muntatge: Matthieu Laclau. Fotografia: Julien Hogert.

Informació: Una producció de The Dark.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 10.03.2023. DF: UFO Distribution.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Realitzadors 2014, amb Mange tes morts-Tu de diras point (premi Jean Vigo 2014); a la Quinzena dels Realitzadors 2017, el curt Tijuana Tales. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (d’Ian Kingsnorth, Deadline): George MacKay i Callum Turner, al film de misteri “Rose Of Nevada”, del cineasta còrnic Mark Jenkin.

De Mark JENKIN, “Rose Of Nevada“.

Producció: Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Film de misteri. Nota sinòptica: Un vaixell misteriós torna al poble 30 anys al cap de 30 anys d’haver desaparegut. Dos homes s’uneixen a la seva tripulació amb l’esperança de tenir millor fortuna. Després d’un viatge, es troben transportats en el temps, confosos amb la tripulació original.

Sinopsi: En un poble de pescadors oblidat, un vaixell apareix misteriosament al port vell. El Rosa de Nevada, perdut al mar amb tota la tripulació fa 30 anys, ha tornat. Per als pocs que ho recorden, és un senyal. El Rosa de Nevada ha de tornar a sortir al mar, potser llavors canviarà la sort del poble devastat. En Nick agafa una feina a bord del vaixell per intentar mantenir la seva jove família. Al costat seu, el nouvingut Liam s’uneix a la tripulació, desesperat per escapar del seu passat. Es fan a la mar i després d’un viatge exitós tornen al port. Però alguna cosa va malament. Han retrocedit en el temps i els vilatans els saluden com si fossin la tripulació original..

Amb: George MacKay (Nick), Callum Turner (Liam).

Guió: Mark Jenkin.

Informació: pendent.

Sobre el rumor: Alguna font indica que el rodatge s’enllestí a començament de febrer de 2025; de manera que va just de dates per ser el maig a Canes.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline 06.02.2025. VI: Protagonist Pictures.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes:NO; a la Quinzena dels Cineastes 2022, amb el film de terror psicològic Enys Men (en Competició a Sitges); a la Berlinale-Forum 2019, amb Bait (premi als BAFTA com a director debutant). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Fangoria): Yamato Kochi és l’home que, a “Exit 8”, del japonès Genki Kawamura, es troba atrapat al passadís de metro interminable i estèril i malda desesperdament per a trobar-ne la sortida 8, talment el videojoc del mateix nom.

De Genki KAWAMURA, “Exit 8” (“The Exit 8”) / “８番出口”.

Producció: Japó. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Genki Kawamura torna amb una pel·lícula de terror laberíntica basada en el videojoc d’èxit mundial Exit 8.

Sinopsi: Un home atrapat en un passadís de metro interminable i estèril sense fi vol trobar-ne la sortida 8. Les regles de la seva recerca són senzilles: no menystenir res que sigui estrany. Si descobreix una anomalia, ha de tornar enrere immediatament. Si no, ha de seguir. Aleshores haurà d’agafar la sortida 8. Però un sol descuit el tornarà al començament. Aconseguirà mai el seu objectiu i podrà escaparse d’aquest passadís infinit?.

Tràiler: VOSA.

Amb: Yamato Kochi.

Guió: Genki Kawamura, a partir del concepte original de Kotake Create.

Informació: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Fangoria 06.02.2025, Toho Kingdom 08.02.2025. VI: Goodfellas.

Director: Productor, director i guionista, el japonès Genki Kawamura ha produït més de trenta pel·lícules, el 2018 va co-dirigir el curt Duality, en Competició al Festival de Canes, i el 2022 va debutar en el llarg, amb A Hundred Flowers / Cien flores / Hyakka, basat en la seva pròpia novel·la publicada tres anys abans, participant a la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià.

Sobre Genki Kawamura: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a la Competició de Curtmetratges 2018, amb Duality, co-dirigit; a la Secció Oficial de Sant Sebastià 2022, amb A Hundred Flowers / Cien flores / Hyakka. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Unifrance): A la comèdia dramàtica “La Venue de l’avenir”, Cédric Klapish ens fa viatjar del 2024 al 1895.

De Cédric KLAPISCH, “La Venue de l’avenir” / “Coulours Of Time”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia dramàtica. Sinopsi: Avui, l’any 2024, una trentena de persones d’una mateixa família s’assabenten que rebran en herència una casa que fa anys que està abandonada. Quatre d’ells, Seb, Abdel, Céline i Guy, són els encarregats de fer balanç de la situació. Aquests “cosins” llunyans descobriran tresors amagats en aquesta antiga casa. Es trobaran rere la pista d’una misteriosa Adèle que va deixar la seva Normandia natal als 20 anys. Aquesta Adèle és a París l’any 1895, en un moment en què aquesta ciutat es troba en plena revolució industrial i cultural. Per als quatre cosins, aquest viatge introspectiu a la seva genealogia els farà descobrir aquell moment tan especial de finals del segle XIX quan es va inventar la fotografia i va néixer l’impressionisme. Aquest cara a cara entre les dues èpoques 2024 i 1895 qüestionarà el seu present i els seus ideals i explicarà el significat de: L’arribada del futur.

Amb: Abraham Wapler (Seb), Zinedine Soualem (Abdel), Julia Piaton (Céline), Vincent Macaigne (Guy), Suzanne Lindon (Adèle), Paul Kircher (Anatole), Vassili Schneider (Lucien), Cécile de France (Calixte de La Ferrière), Olivier Gourmet, Sara Giraudeau (Odette),  Manon Villa, Raïka Hazanavicius (Rose), Fred Testot, François Chattot, Angèle Garnier (Violette), Jonas Paz-Benavides (artista), François Berléand (Victor Hugo), Alice Grenier (Berthe Morisot), Pomme, Carla Poquin, Alexandra Ansidei (Manon).

Guió: Cédric Klapisch i Santiago Amigorena. Fotografia: Alexis Kavyrchine.

Informació: pendent.

Sobre el rumor: Es pot dir que Cédric Klapish no és cineasta de festivals -llevat del curt Ce qui me meut (1989), Espiga d’Or a Valladolid, i el  llarg Chacun cherche son chat , premi FIPRESI a la Berlinale-Panorama 1996-, però, en canvi, té un llarg historial de nominacions als César i atresora uns quants èxits de taquilla, amb el seu cinema més popular –L’auberge espagnole (2002) al capdavant, que a més a més es passejà per alguns certamens-. Tot plegat només faria atractiva “La Venue de l’avenir” cara al Festival de Canes per a una de les ‘soirées’ estelars, en què sembla que allò que importa és l’acollida del públic a la Croisette, especialment al voltant del Palau de Festivals, oimés tenint en compte la monstruositat del seu repartiment (gegantí), farcit d’actors de diverses generacions (consagrats, emergents, desconeguts, veterans, joves… tots junts) -sembla que en Kaplish competeixi amb el nord-americà Wes Anderson en això dels càstings multitudinaris i aquest darrerament arriba a Palau en autobús!-.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance. DF: Studio Canal.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes .Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Playtime): La gran Isabelle Huppert encarna una ficcionada versió de la bilionària Liliane Bettencourt, hereva de l’imperi cosmètic L’Oréal, a la comèdia dramàtica “La Femme la plus riche du Monde”, de Thierry Klifa.

De Thierry KLIFA, “La Femme la plus riche du Monde” / “The Richest Woman In The World”.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia dramàtica. Sinopsi: Ella és la dona més rica del món. Ell és un escriptor-fotògraf conegut pel Tout Paris. Es coneixen en una sessió de fotos i esdevenen inseparables. La seva amistat romàntica sorprèn, diverteix, intriga, fa parlar i després acaba desconcertant l’entorn personal i professional de la multimilionària. La seva filla sobretot pateix aquesta complicitat sobtada entre la seva mare i aquest noi. La seva mare, que estima com ella probablement no l’ha estimat mai….

Amb: Isabelle Huppert (‘Marianne Farrère’ Liliane Bettencourt), Marina Foïs (Françoise Bettencourt Meyers, la filla), Laurent Lafitte (François-Marie Banier), Raphaël Personnaz, André Marcon, Mathieu Demy, Joseph Olivennes, Micha Lescot, Yannick Renier, Patrick Sobelman, Paul Gasnier, Paul Beaurepaire.

Guió: Thierry Klifa, Jacques Fieschi i Cédric Anger. Muntatge: Chantal Hymans. Fotografia: Hichame Alaouié. Música: Alex Beaupain.

Informació: La gran Isabelle Huppert hi encarna una ficcionada versió de la bilionària Liliane Bettencourt, hereva de l’imperi cosmètic L’Oréal i considerada en vida la dona més rica del món (Viquipèdia).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,. VI: Playtime. DF: Haut et Court. EF: 29.10.2025.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (SIPA, Gala): L’actriu belga Virginia Efira pot tornar a Canes, on se l’admira, amb el drama social “Les Braises”, de Thomas Kruihof.

De Thomas KRUITHOF, “Les Braises” / “Ablaze”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Drama social. Nota sinòptica: La Karine i en Jimmy veuen les seves vides capgirades quan la Karine s’implica en la revolta social que sacseja el país…

Sinopsi: En algun lloc d’una zona suburbana. La Karine és obrera; en Jimmy és un camioner que busca fer créixer el seu petit negoci de transport. Amb els seus dos fills adolescents, l’Enzo i l’Anaïs, formen una família unida i amorosa. El 17 de novembre de 2018, el dia en què va néixer el moviment de les armilles grogues. La Karine es llança de tot cor a aquesta aventura militant, amb el risc d’explotar la seva relació i la seva família..

Amb: Virginia Efira (Karine), Arié Worthalter (Jimmy), Justine Lacroix, Loup Pinard.

Guió: Thomas Kruithof i Jean-Baptiste Delafon. Fotografia: Christophe Beaucarne.

Informació: A la producció, 24 25 Films.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Elle Driver. DF: Wild Bunch* (DE: Vértigo, DI: BiM).

Director: Autor de dos llargmetratges anteriors, és (relativament) conegut pel seu captivant thriller d’espionatge [amb complot polític pel mig] de paranòia estilitzada, segons Télérama, Testimoni (2016), amb François Cluzet, i per Les promesses (2021) que, amb Isabelle Huppert d’alcaldessa a un suburbi parisenc al final de la seva carrera, va ser presentat a Venezia-Orizzonti.

Sobre Thomas Kruihof: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Imdb): Fragment d’un cartell d’ “El retorno”, coproducció hispano-argentina, de Marcela Luchetta, amb en Juanjo Puigcorbé fent de Papa de Roma.

De Marcela LUCHETTA, “El retorno” / “The Return”.

Producció: Argentina, Espanya. Any: 2025. Durada: 2h15.

Gènere: Thriller místic.

Nota sinòptica: Un sacerdot erudit del Vaticà es veu obligat a investigar un sorprenent “miracle”: el seu germà Abel, que acaba de despertar-se d’un coma irreversible, assegura ser Jesucrist reencarnat.

Sinopsi: En Tomàs Armento, un sacerdot erudit del Vaticà, ha d’investigar un inesperat “miracle”: el seu germà Abel, a qui no veu fa 10 anys, ha sortit d’un coma irreversible jurant ser Jesucrist reencarnat. Un relat que tiba els límits entre la bogeria i la il·luminació, mostrant la fragilitat de la institució religiosa més poderosa de la humanitat, que pot caure pel deliri místic d’un boig… O del Crist veritable?

Amb: Franco Masini (Abel Armento), Gabriel Gallicchio (Tomás Armento), Luís Gnecco (secretari Jhon Sixtus Gross), Miriam Giovanelli (Giovanna Rosso), Juanjo Puigcorbé (el Papa Gregori V); amb la col·laboració especial d’Elvira Onetto (Fillipa).

Guió: Marcela Luchetta, Dieguillo Fernández, Osvaldo Boscacci, Jose Luis Parise i Frank Marrero, basant en el treball d’investigació de José Luis Parise. Muntatge: Dante Martínez, Martin Senderowicz. Fotografia: Christian Cottet. Música: Jerónimo Naranjo i Gustavo Pomeranec.

Informació: pendent.

Enllaços: web del film, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Abandomoviez.

Directora: “El retorno” és el segon llargmetratge de la productora argentina Marcela Luchetta, que, després d’algun curt, un documental i una sèrie animada, va debutar a la ficció amb Axiomas (2019).

Sobre Marcela Luchetta: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Cineuropa): Pablo Derqui és Pablo Picasso al film de 2022 “Minotauro, Picasso y las mujeres del Guernica”, de Julio Medem

De Julio MEDEM, “Minotauro, Picasso y las mujeres del Guernica” / “Minotaur: Picasso and the Women of Guernica”.

Producció: Espanya, República Dominicana. Any: 2022. Durada: pendent.

Nota sinòptica 1: En Picasso als 8 anys, a la plaça de bous de Màlaga, veu un bou empitonar brutalment un cavall, que crida de dolor, i la seva tendra mirada queda convulsionada. Quaranta anys més tard apareix a la seva pintura el Minotaure, aquesta figura mitològica, meitat home meitat animal, que és el nucli d’aquesta història. És també l’ombra de tota la vida subconscient que habita a l’interior de Picasso quan a la primavera del 1937 pinta el Guernica.

Nota sinòptica 2: Una pel·lícula que segueix la condició personal, professional i política de Picasso a la primavera de 1937.

Sinopsi: Primavera del 1937. En Pablo Picasso manté una tempestuosa relació amb tres dones, i mentre Espanya viu el seu primer any de guerra civil, pinta un quadre encarregat pel govern de la República Espanyola per a l’Exposició Internacional de París: el seu Guernica.

Amb: Pablo Derqui (Pablo Picasso), Astrid Bergès-Frisbey (Dora Maar), Catalina Sopelana (Marie-Thérèse Walter), Aylin Prandi (Olga Koklova), Enrique Arce, Sebastián Kahuna (Jean Cocteau), Vic Gómez (Josep Lluís Sert), Álvaro Lafora (Luís Buñuel), Arturo Paredes Polanco (André Breton), Sébastien Corona (Paul Eluard), Amaris Pérez (Max Aub).

Guió: Julio Medem.

Informació: Rodada entre novembre i desembre de 2022, a la República Dominicana, i era previst que s’estrenés el 2023; però ha quedat arraconada en un calaix.

Sobre el rumor: He afegit aquesta pel·lícula a la llista perquè ha aparegut en un rumor, certament de manera molt residual, però costa de creure que sigui una candidata de debò per a Canes 2025, amb tot el que arrossega de producció fallida, oimés quan Julio Medem, al Festival de Màlaga 2025, acaba de presentar una altra pel·lícula, més recent, 8, en què la crítica ha remarcat com de lluny queda aquell Medem que es passejava pels grans festivals.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Fotogramas 09.05.2023, El blog del cine español 10.05.2023, Cine con ñ 10.05.2023, Cineuropa 15.05.2023, .

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a la Competició 1996, amb Tierra; a Un Certain Regard 2012, signant 1 dels 7 episodis de 7 días en La Habana. A la Quinzena dels Realitzadors 1933, amb La ardilla roja. A la Competició de  Venècia 1998, amb Los amantes del Círculo Polar. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Primal Pictures, ScreenDaily): Imatge del debut al llargmetratge de l’artista visual anglès Imran Perretta, “Ish”.

D’Imran PERRETTA, “Ish“.

Producció: Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Segueix a dos bons amics de 12 anys que breguen per mantenir la seva amistat després d’una topada amb la policia, que els ha escorcollat. Sinopsi: pendent.

Amb: els debutants Farhan Hasnat i Yahya Kitana.

Guió: pendent.

Informació: Rodada en blanc i negre. “Ish” és una iniciàtica  història personal i clàssica, amb una ressonància particular als temps que estem vivint actualment, que explora temes de l’amistat, el dolor, el masclisme i la violència estatal (el productor Dhiraj Mahey, Screen Daily). A la producció, Primal Pictures, Good Chaos.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, ScreenDaily 15.02.2025, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Film Constellation*.

Director: L’artista visual i músic Imran Perretta debuta en el llargmetratge, després d’haver dirigit els curts Ma (2011) –explora, en clau de documental biogràfic, la pèrdua, la malaltia i el dol-, 15 Days (2018) -també documental, inspirat en el temps que va passar al nord de França amb antics habitants del desmantellat camp de refugiats de prop de Calais, que sobreviuen (o sobrevivien) en boscos i camps dels voltants- i The Destructors (2019) –a mesura que els atacs antimusulmans augmenten a la Gran Bretanya del Brexit, Imran Perretta presta la seva veu als joves musulmans descontents que el Regne Unit continua tractant com una amenaça (Letterboxd)–

Sobre Imran Perretta: a Film London, al Festival de Rotterdam, a Somerset House (com a artista visual), a MUBI, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (autor, Marco Krüger © Schramm Film, IndieWire): El director alemany Christian Petzold, habitualment premiat a la Berlinale, pot presentar a Canes o Venècia la seva nova pel·lícula “Miroirs No.3”.

De Christian PETZOLD, “Miroirs No.3“.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: La vida quotidiana de la Laura es capgira arran d’un accident de cotxe que pateix amb el seu xicot, que hi mor a l’instant. Els pares d’aquest s’ofereixen a cuidar-la, però les seves motivacions no són tan generoses com semblen en un primer moment.

Sinopsi: Una jove estudiant de música pateix un accident automobilístic en què mor el seu xicot. Miraculosament surt il·lesa de l’accident i l’acull una família a la qual, de fet és estranya. Després de passar-hi una temporada, troba consol i suport per tornar a encarrilar la vida. Però s’adona que alguna cosa no funciona en aquesta família, i llavors es comença a preguntar qui són realment i quins foscos secrets amaguen.

Amb: Paula Beer (Laura), Barbara Auer, Matthias Brandt, Enno Trebs.

Guió: Christian Petzold.

Informació: El títol, “Miroirs No.3”, fa referència a una suite per a piano de Ravel. És la quarta vegada quePaula Beer protagonitza una pel·lícula de Petzold. A la co-producció, ZDF/Arte.

Sobre el rumor: Com que aquesta pel·lícula s’estrena comercialment aquest 2025, no anirà a la Berlinale del febrer que ve, certamen on és habitual en Petzold i en el qual sol recollir guardons. Certament fóra un desig que debutés ara al Festival de Canes, perquè mai no hi ha estat i l’aval de la seva filmografia el fan un candidat ben digne de ser-hi; però no es pot pas descartar gens que en passi de llarg i es reservi per Venècia, manifestació que ja coneix i que a més a més és a final d’estiu, a tocar de l’arribada del film a les sales.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, The Film Stage 30.04.2024, IndieWire 26.08.2024. D-EUA: Metrograph Pictures. E-Alemanya: 02.10.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Habitual del Festival de Berlín -Gran Premi amb El cel roig (2023), premi FIPRESCI amb Undine (2020), Millor Direcció amb Barbara (2012), premi FIPRESCI Panorama amb Wolfsburg (2003)- , també ha estat seleccionat a Sant Sebastià, amb Phoenix (2014), on guanyà el premi FIPRESCI, i a Venècia, amb Jerichow (2008) a la Competició i The State I Am In (2000), a Cinema del Presente-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Unifrance, Cineuropa): Les actrius Lou Lampros i Céline Sallette protagonitzen el debut a la ficció del documentalista Camille Ponsin, a “Les Furies”.

De Camille PONSIN, “Les Furies” / “The Vanished Girl”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Al cor d’una remota vall de les Cevenes on una comunitat de gent neo-rural viu en autosuficiència, sense prohibir res i compartint-ho tot. Com als anys 70, l’amor i la fraternitat són els valors cardinals. Cadascú troba el seu lloc, el seu compte, el seu objectiu. Tots menys l’Anja. Nena esquiva i pertorbada, un dia fugirà de la comunitat per viure gairebé salvatgement als boscos dels voltants. La seva angoixa, la seva bogeria i la seva fúria s’ho emportaran tot al seu pas: la comunitat, les utopies i la seva pròpia mare.

Amb: Lou Lampros (Anja), Celine Sallette, Bertrand Belin.

Guió: Camille Ponsin, Jean-Baptiste Delafon.

Informació: pendent.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 17.09.2024. DF: Memento.

Director: Camille Ponsin [que debuta a la ficció] va començar la seva carrera com a director de fotografia abans d’assumir documentals per a televisió a partir de 2003. El seu primer llargmetratge [documental] per al cinema, “La Combattante“, dedicat a l’acció de Marie-José Tubiana al servei dels refugiats de Darfur, es va estrenar el 2022 (Wikipédia).

Sobre Camille Ponsin: a Wikipédia, a Wikipedia, a MUBI, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© GettyImages – Lionel Hahn, ELLE): L’actriu alemanya Sandra Hüller, amb “Rose”, de Markus Schleinzer, potser novament a Canes, dos anys després d’aquell magnífic tàndem, d'”Anatomia d’una caiguda” i “La zona d’interès”.

De Markus SCHLEINZER, “Rose“.

Producció: Àustria, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Una dona de principis del segle XVII, que es disfressa d’home i vol ser un bon ciutadà a qualsevol preu.

Sinopsi: En l’agitació de la Guerra dels Trenta Anys, un misteriós soldat (Rose) apareix en un poble protestant aïllat. Afirma ser l’hereu d’una casa pairal abandonada des de fa temps i és capaç de presentar un document que avala la seva pretensió. Per a gran disgust de la gent del poble. Tanmateix, el desconegut fa tot el que pot per trobar la felicitat aquí. La seva recerca de reconeixement i acceptació es veu complicada pel seu secret: sota una identitat falsa, sota un nom fals i fent veure que és d’un gènere fals, el soldat s’ha dirigit cap al poble. Però per assolir els seus objectius, la Rose ni tan sols evitarà la impossibilitat d’un matrimoni concertat amb la filla (Suzanna) d’un gran pagès. Perquè qui ha arribat fins aquí, aviat es plantejarà tot el possible, no s’aturarà davant de res.

Amb: Sandra Hüller (Rose), Caro Braun (Suzanna), Godehard Giese (gran pagès), Maria Dragus (la dona del gran pagès), Robert Gwisdek (agutzil), Augustino Renken (vell criat).

Guió: Markus Schleinzer i Alexander Brom. Muntatge: Hansjörg Weißbrich, Monika Willi. Fotografia: Gerald Kerkletz. VI: The Match Factory.

Informació: A la producció, Row Pictures.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 25.02.2025, Variety 06.12.2018.

Director: Tercer llargmetratge del director de càsting i actor austríac Markus Schleinzar, que va debutar el 2011 tractant la ‘convivència’ forçosa entre un pedòfil i el nen que té segrestat (Michael) i després, al film Angelo, viatjà a principis del segle XVIII en què un nen esclau africà és escollit per una comtessa europea per ser batejat i educat, però aquest, en arribar a l’edat adulta, aconsegueix protagonisme i es converteix en la mascota de la cort vienesa fins que decideix casar-se en secret amb una dona blanca.

Sobre Markus Schleinzer: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a la Competició 2011, amb Michael; a Sant Sebastià 2018, amb Angelo. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Unifrance): Romain Duris i Camille Cottin en el rol d’uns físics nuclears trasbalsats per uns quadres, a “Rembrandt”,  de Pierre Schoeller

De Pierre SCHOELLER, “Rembrandt” / “The Rembrandt Syndrome”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h.

Nota sinòptica: La Claire i l’Yves, físics de formació, sempre han treballat en l’energia nuclear. Durant una visita a la National Gallery, la Claire es veurà aclaparada per tres quadres d’en Rembrandt. Aquesta trobada amb aquestes tres obres magistrals els canviarà per sempre.

Sinopsi: La Claire i l’Yves són una parella d’enginyers de la indústria nuclear francesa. Després de visitar la National Gallery, la Claire desenvolupa una estranya connexió emocional amb les pintures de Rembrandt i comença a qüestionar la seguretat dels reactors EPR. L’Yves ja no entén la dona amb qui ha compartit la seva vida personal i professional durant més de 20 anys però, com ella, té el sentit vague i profètic d’un desastre imminent.

Amb: Camille Cottin (Claire), Romain Duris (Yves), Denis Podalydès, Céleste Brunnquell, Bruno Podalydès, Kester Lovelace.

Guió: Pierre Schoeller i Anne-Louise Trividic, amb la col·laboració de Violette Garcia. Fotografia: Nicolas Loir. Música: Philippe Scoeller.

Informació: Molts de canvis ha tingut aquesta producció: Sense explicació, a mitjans de setembre de 2023, Camille Cottin i Gilles Lellouche substitueixen Sandrine Kiberlain i Mathieu Amalric, inicialment previstos per a la parella protagonista. A finals de gener de 2024, Romain Duris substitueix Gilles Lellouche i després s’hi van incorporar els germans Denis i Bruno Podalydès, així com Céleste Brunnquell. (..) L’estrena francesa era prevista per al segon semestre de 2024 i finalment es va ajornar a l’11 de juny de 2025 (Wikipédia).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, Wikipédia, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Trois Couleurs 26.01.2024, Cineuropa 26.02.2024,. VI: Playtime. DF: Zinc Film. EF: 11.06.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a Un Certain Regard 2011, amb L’exercici de l’Etat; a Un Certain Regard 2008, amb Versailles. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Carlos Pardellas, La Opinión A Coruña): El gallec premiadíssim autor de novel·les gràfiques i films d’animació Alberto Vázquez, que ha fet un llargmetratge a partir del seu guardonat curt homònim, “Decorado”.

D’ Alberto VÁZQUEZ, “Decorado” / “Scenery”.

Producció: Espanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Una adaptació colorida del seu premiat curt “Decorado” (2016), que hi remarca alguns personatges d’animació emblemàtics. El món és un teatre meravellós, llàstima que el càsting en sigui deplorable: així es presentà aquell curt.

Sinopsi: L’Arnold, un ratolí de mitjana edat en crisi existencial, viu en constant recel: a diferència de la seva dona María, fa temps que percep el món com irreal, fals, com un Decorat! L’Arnold decideix rebel·lar-se contra la societat enfrontant-se als seus anomenats amics, veïns, metges i fins i tot a la corporació A.C.M.E. (una empresa que ho fa tot), governant-ho descaradament tot. L’Arnold es torna boig quan s’adona que totes les seves sospites són certes i que no pot escapar del seu món de malson. Esgotat, finalment es rendeix i accepta el seu destí, convertint-se en un ciutadà model de l’ACME. Ajudats pel fantasma del seu millor amic Ramiro i el paria Sr. Bolet, l’Arnold i la María tramen un astut pla per fugir del seu poble i deixar enrere el seu Decorat, per començar una nova vida, lluny del control social i econòmic d’ACME.

Film d’animació.

Guió: Alberto Vázquez. Muntatge: Iván Miñambres.

Informació: Iván Miñambres també n’és el productor executiu.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

Director: Alberto Vázquez Rico és conegut especialment com a autor de novel·les gràfiques. Una d’aquestes obres, ‘Psiconautas’, va ser portada al cinema en una producció guionizada i dirigida conjuntament per ell i pel basc Pedro Rivero, sota el nom de Birdboy (2011). Aquest curtmetratge d’animació fou premiat als Goya. Posteriorment va realitzar un llargmetratge basat en aquest curt, Psiconautas, los niños olvidados  (2015) que va guanyar el Goya a la millor pel·lícula d’animació el 2017. De fet, és un habitual dels Goya, en la categoria d’Animació (i de festivals com Annecy, Sitges-Anima’t…), havent-hi tingut igualment nominat els curts Sangre de Unicornio (2013), Homeless Home (2020)  i, per descomptat, també el curt Decorado (2016), en què es basa aquest llargmetratge de 2025, que fou seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors de Canes i que guanyà el Goya; de la mateixa manera que se l’endugué amb el seu segon llargmetratge, Unicorn Wars (2022).

Sobre Alberto Vázquez: Web pròpia, a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Realitzadors 2016, amb el curt Decorado. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Screen Scotland): L’actor George MacKay (©Tolga Akmen-AFP-Getty Images), el director i guionista Paul Wright (© Nick Cooke) i l’actriu Rosy McEwen (© Klara Waldberg), equip artístic de “Mission”.

De Paul WRIGHT, “Mission“.

Producció: Escòcia, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica 1: Un home solitari emprèn una missió d’autodescobriment mitjançant activitats extremes.

Nota sinòptica 2:: Una exploració punk de la psique que segueix l’alienat Dylan mentre s’escapa dels grillons de la seva vida solitària en un intent d’experimentar els alts i baixos de l’existència en el seu punt més extrem, embarcant-se en un emocionant viatge d’autodescobriment que resulta alhora inspirador i terrorífic.

Sinopsi: pendent.

Amb: George MacKay (Dylan), Rosy McEwen (Claire), Dylan Blore (diable adolescent), Nick Preston (Davie), Ross McShane (Blake), Oliver Boyd (Dylan de petit), Matilda Thomson (Claire de petita), Kelly Freemantle (Sandra), Liam Hughes (Tony), Hazel Beattie (Jeanie).

Guió: Paul Wright.

Informació: Escocès, Paul Wright, l’ha rodada a Glasgow. El cineasta va declarar: Sempre m’han atret els personatges al marge de la societat: rebels, que estan fora de lloc i inadaptats. Amb “Mission” crec tenir una idea que em permet explorar aquests temes urgents d’una manera extremadament potent i cinematogràfica, alhora que crea una obra subversiva però commovedora. Pertorbadora però bonica. La pel·lícula aprofita un sentiment i una energia presents en molts de nosaltres i ho porta fins a l’extrem manera emotiva, sensorial. Trobar-se amb George [MacKay] és un regal per al projecte, coneixent el seu talent i compromís amb el paper, així com de bé que treballem junts (Premier)

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline 17.06.2024, Variety 09.05.2024, Premier 09.05.2024, Screen Scotland. VI: Blue Finch Films.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Setmana de la Crítica 2013 amb l’òpera prima For Those in Peril , ja amb George MacKay (seleccionada també a Sitges-Noves Visions i nominada als BAFTA); a Locarno 2009 va ser premiat amb el curt Believe; a la Berlinale-Curtmetratges 2010, amb Photos of God; a Locarno 2010, amb el curt Untl the River Runs Red; al Mallorca Film Festival, amb el documental Arcadia (2017) . Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

Fonts: Sortir à Paris 19.03.2025 | Screen Daily 20.03.2025 (contingut barrat al cap d’una estona) |

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!