Club 7 Cinema

El dijous 10 d’abril, a les 11h, tindrà lloc la roda de premsa en què s’anunciarà el gruix de la programació del 78è Festival de Canes i, si no hi ha res de nou, el dilluns, 14 d’abril, se sabrà la selecció d’enguany de la Setmana de la Crítica i l’endemà, la de la Quinzena dels Cineastes.

Mentrestant, plouen les llistes de rumors de films que hi poden ser. Cal dir que, a gairebé totes hi ha una notable coincidència amb títols dels quals ja n’he parlat en aquests apunts sobre la rumorologia ‘cannoise’; però sempre s’hi va afegint algun nou candidat.

Per cert, que també ja es parla de coses amb què s’ha especulat i que alguns ara les donen per descartades cara a Canes 2025: de Yorgos Lanthimos, Bugonia; de Paul Thomas Anderson, One Battle After Another; de Paul Greengrass, The Lost Bus; de Luc Besson, Dracula: A Love Tale; de Celine Song, Materialists; d’Antonin Baudry, De Gaulle; de Romain Gavras, Sacrifice; de Cedric Jimenez, Chien 51; de Julian Schnabel, In the Hand of Dante; de Benny Safdie, The Smashing Machine; de Nicolas Winding Refn, The Avenging Silence (film que The Hollywood Reporter diu que es filmà en secret el 2024 i, en canvi, Variety assegura que ni s’ha començat a rodar).

En aquest cinquè apunt, recullo les altres pel·lícules que s’han aportat a les llistes publicades fins a mitjan de març. Ara, fins al 10 d’abril, serà el torn de les centrades més en els possibles títols europeus i miraré de dedicar-los també el(s) corresponent(s) apunt(s).

FOTO: Fanta Kebe i Shirel Nataf, protagonistes de “Ma frère”, en una imatge de la web serie ‘Tu préfères’ (2020), també de Lise Akoka i Romane Guéret ©Arte

De Lise AKOKA i Romane GUERET, “Ma frère“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: París, en un barri obrer del 19è districte. Shai i Djeneba tenen 19 anys i són amigues des de sempre. Una està atabalada per una família nombrosa, atapeïda. L’altra pateix massa soledat. Durant un estiu, com a líders d’un casal d’estiu, lluny de les torres als peus de les quals van créixer, són oficialment responsables d’una tribu de nens d’entre 6 i 10 anys. A l’alba de l’edat adulta, hauran de prendre decisions per créixer i reinventar la seva amistat.

Amb: Shirel Nataf, Fanta Kebe, Zakaria-Tayeb Lazab, Mouctar Diawara.

Guió: Lise Akoka, Romane Gueret, Catherine Paillé. Muntatge: Albertine Lastera. Fotografia: Jean-François Hensgens.

Informació: Es va rodar l’estiu passat. Algunes fonts apunten que aquest segon llargmetratge de les autores és la continuació de la seva web-sèrie Tu préfères (2020).

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Unifrance, Ioncinema, La Région Auvergne-Rhône-Alpes-,  VI i DF: StudioCanal. EF: pendent.

Directores: Lisa Akoka i Romane Gueret al D’A. Lise Akoka (a Viquipèdia, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd), Romane Gueret (a Viquipèdia, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd). Anteriorment, Lise Akoka (al Festival de Canes), Romane Gueret (al Festival de Canes) –Premi Un Certain Regard per l’òpera prima Les pires (2022) | A la Quinzena dels Realitzadors 2016, el curt Chasse Royale. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Els actors Matt Smith i Austin Butler, al rodatge de “Caught Stealing”, de Darren Aronofsky . Imatge publicada per Maxblizz.

De Darren ARONOFSKY, “Caught Stealing“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En Hank Thompson, cremat exjugador de beisbol, es veu inesperadament embolicat en una perillosa lluita per la supervivència enmig de les entranyes criminals de la ciutat de Nova York dels anys noranta, obligat a moure’s per un inframón traïdor com mai s’havia imaginat.

Amb: Austin Butler (Henry “Hank” Thompson), Matt Smith (Russ), Zoë Kravitz (Yvonne), Regina King (Roman), Liev Schreiber (Ed), Bad Bunny (Colorado), Griffin Dunne (Paul), Vincent D’Onofrio (Paris).

Guió: Charlie Huston, basat en el seu llibre homònim. Muntatge: Andrew Weisblum. Fotografia: Matthew Libatique.

Informació: pendent.

Sobre el rumor: És molt col·lateral, poc remarcat, aquest rumor. I és que si bé s’estrena a final d’agost, encara seria a temps d’anar a la Mostra de Venècia, que comença el mateix 27.08.2025. No s’ha d’oblidar que és un cineasta habitual de Venècia –The Fountain (2006), The Wrestler (Lleó d’Or 2008), Cigne Negre (2010), Mother (2017), La balena (2022, amb molt d’èxit), president del Jurat el 2011-. En canvi, al Festival de Canes només hi ha estat el 2000, amb Rèquiem per un somni i fora de competició.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel. D-EUA: Sony Pictures Releasing. E-EUA: 29.08.2025. EE: 29.08.2025. EF: 27.08.2025.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: De Getty Images, Barry Keoghan i Riley Keough, protagonistes de “Butterfly Jam”, de Kantemir Balagov.

De Kantemir BALAGOV, “Butterfly Jam“.

Producció: EUA, Rússia. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: La difícil relació entre en Pyteh, un noi de 15 anys, i el seu pare, dins la comunitat kabardiana (russa caucàsica) de Newark, als Estats Units. Esquinçat entre l’admiració pel seu pare i les seves recents desil·lusions, en Pyteh es troba davant d’una violència que l’obligarà a créixer més ràpid del que vol. Sinopsi: El Pyteh, de 15 anys, viu a la comunitat circassa de Nova Jersey, on el seu pare i la seva tieta regeixen un restaurant especialitzat en cuina circasiana. El negoci té problemes. Quan no està ajudant al restaurant, el noi s’està entrenant per convertir-se en lluitador professional. Quan un dels plans equivocats del seu pare va malament, en Pyteh ha d’acceptar l’home que el seu estimat pare és -i no és- i es troba davant d’una violència que l’obligarà a créixer més ràpid del que voldria.

Amb: Barry Keoghan, Riley Keough.

Guió: Kantemir Balagov, Maria Stepnova.

Informació: La pel·lícula, en anglès, està produïda per Why Not Productions, de Pascal Caucheteux, i AR Content, d’Alexander Rodnyansky. A la producció, també Ari Aster.

Sobre el rumor: Ha aparegut en alguna llista, però tot i que és un projecte que du temps movent-se, sembla que al febrer de 2025 no se n’havia gravat encara cap imatge; de manera que sembla un títol per a Canes 2026. Malgrat ser un cineasta rus i que, si les coses no han canviat, s’ha vetat la presència al Festival de Canes de pel·lícules russes (arran de la invasió d’Ucraïna), en Kantemir Balagov (que ha tingut de mentor, tutor i productor l’Aleksandr Sokúrov) ha estat crític amb Putin i quan Rússia va envair Ucraïna el 24 de febrer de 2022, va condemnar la guerra i va abandonar el seu país cap a l’exili a Califòrnia.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, World of Reel. VI: Goodfellas.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes –Un Certain Regard 2017, amb Massa a prop / Tesnota; Un Certain Regard 2019, amb Beanpole / Una gran dona (Premi Millor Direcció i Premi FIPRESCI)-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: El noi marroquí i una de les xicotes, a “Derrière les palmiers”, de Meryem Benm’Barek-Aloïsi. Imatge publicada per IMDB.

De Meryem BENM’BAREK-ALOÏSI, “Derrière les palmiers” / “Behind the Palm Trees”.

Producció: Marroc, França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: En Mehdi du una vida exemplar amb la seva família i la Selma, la seva nova xicota. Per a la jove parella, tot va de meravella fins que en Mehdi coneix la Marie, una francesa expatriada amb vida social….

Amb: Sara Giraudeau, Driss Ramdi (Mehdi), Carole Bouquet, Olivier Rabourdin, Rachel O’Meara, Nadia Kounda.

Guió: Meryem Benm’Barek-Aloïsi. Fotografia: Son Doan.

Informació: Segon llargmetratge de la cineasta marroquina d’ençà Sofia (2018). Segons la cineasta, “Derrière les palmiers” es presenta com una història d’amor però de mica en mica llisca cap a un thriller psicològic amb una atmosfera crepuscular. La meva pel·lícula explica una història d’amor entre Medhi, un jove marroquí modest, i Marie, una jove francesa expatriada amb una vida de luxe. Però també hi juga “la gran Història”, aquella que explica les relacions de dominació que encara hi ha entre els meus dos països, el Marroc i França. Amb aquesta pel·lícula, espero seguir una passió que es consumirà per les diferències culturals, econòmiques i socials. M’agradaria qüestionar la nostra relació individual amb l’amor i la igualtat dins la parella, però també qüestionar l’amor en la seva dimensió política per tal d’examinar com la família -i més àmpliament la societat- s’infiltra en l’íntim. Aquesta pel·lícula és sobretot la història de la fallida d’un home, que ho haurà donat tot per la il·lusió de la felicitat perfecta i l’èxit social, però que es veurà condemnat a tornar a la seva família.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Atlas Ateliers, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Pyramide Int. DF: Pyramide Films.

Directora: a Africine, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Premi Millor Guió Un Certain Regard 2018 per Sofia). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (© Fabrizio de Gennaro – Cineuropa): L’actriu Vicky Krieps, protagonista i productora executiva de “Love Me Tender”, d’ Anna Cazenave Cambet

D’Anna CAZENAVE CAMBET, “Love Me Tender“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Advocada i casada, la Clémence decideix deixar-ho tot per dedicar-se a escriure i viure la seva homosexualitat sense traves. Però és inquietant. Particularment el seu exmarit que vol treure-li la custòdia del fill, Paul, manipulant-lo i jugant amb el temps legal. Aleshores, la Clémence comença una batalla a llarg termini per intentar recuperar el  fill. Però des de cites impedides per l’exmarit fins a les visites mediatitzades en un lloc de trobada, la relació amb en Paul s’esvaeix. La Clémence haurà de renunciar al vincle matern per poder (sobreviure)?

Amb: Vicky Krieps (Clémence), Antoine Reinartz (Laurent), Park Ji-Min (Victoire), Salif Cissé (psiquiatre), Monia Chokri (Sarah), Clotilde Courau, Viggo Ferreira Redier (Paul), Féodor Atkine (el pare), Aurélia Petit, Oumnia Hanader.

Guió: Anna Cazenave Cambet, adaptació del llibre Love Me Tender de Constance Debré. Muntatge: Joris Laquittant. Fotografia: Kristy Baboul. Música: Maxence Dussère.

Informació: Es basa en el llibre de Constance Debré sobre el seu propi cas de lluita per la guarda del fill, però el nom del personatge amb què l’interpreta l’actriu Vicky Krieps se li ha canviat al de Clémence. Com a productora executiva, Vicky Krieps.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Novoprod, Cineuropa, Ioncinema, La Dépêche. VI: Be for Films. DF: Tandem.

Directora: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: Gabber Lover, a la Cinéfondation 2016. A la Setmana de la Crítica 2020, l’òpera prima De l’or pour les chiens. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (web de Jaume Claret): La riba del Danubi, els nois, la família i els ciclistes a “Estrany Riu”, de Jaume Claret Muxart.

De Jaume CLARET MUXART, “Estrany riu” / “Strange River”.

Producció: Catalunya (Alma Cinema*), Alemanya (Schuldemberg Films*). Any: 2025. Durada: 1h40. Llengües: català (principal idioma), anglès i alemany.

Nota sinòptica: En Dídac (15 anys) viatja en bicicleta pel curs del Danubi amb la seva família durant un estiu. Però quan coneix el misteriós Alexandre (18 anys), que apareix i desapareix a les aigües del riu, alguna cosa en ell comença a canviar. 

Sinopsi: En Dídac (15 anys) viatja en bicicleta pel Danubi amb la seva família durant un estiu. Inicia el viatge on neix el riu, a Alemanya. Però una tarda, comença a trobar una figura estranya. És l’Alexandre (de 18 anys), que apareix i desapareix entre les aigües del riu. En Dídac nota que alguna cosa està canviant en ell. En aquell moment, el Danubi s’eixampla i es converteix en un riu gegant. L’aparició d’aquest nen misteriós comença a afectar la seva relació amb la seva família. En Biel (de 13 anys) veu com el seu germà va creixent i se n’allunya per estar amb l’Alexandre. La Monika (40 anys), la mare, que havia fet el mateix viatge quan tenia setze anys, es comporta de manera estranya mentre coqueteja amb altres desconeguts. Ara, en tornar al riu, evoca el record d’un amor de joventut que va viure en aquella època. Al final del viatge, quan la Monika veu l’Alexander i el Dídac junts, entén que ara és el torn del seu fill de viure el que va viure i els convida a escapar riu avall en un vaixell. Però durant el crepuscle, en Dídac comença a desconfiar de l’Alexander.

Amb: Nausicaa Bonnín, Jordi Oriol, Jan Monter, Bernat Solé, Francesco Wenz, Roc Colell.

Guió: Jaume Claret Muxart i Meritxell Colell. Muntatge: Maria Castan de Manuel i Meritxell Colell.

Informació: Jaume Claret ha declarat: Aquesta pel·lícula neix dels viatges amb bicicleta que feia al costat de la meva família cada estiu per un riu diferent d’Europa i voler retratar aquest particular món en un to romàntic i de creixement vital. La pel·lícula es desenvolupa a partir de la geografia del Danubi. El riu que en un inici no és més que un rierol es va eixamplant alhora que Dídac creix (Cineuropa). I l’Acadèmia catalana del cinema diu: Claret dibuixa la relació entre dos germans, en Dídac (16) i en Biel (14), que es veu travessada per la presència de l’Alexander, un noi misteriós que sedueix el Dídac i que, igual que el riu, creix a passes gegantines: “he volgut representar aquest vincle fraternal des d’una tendresa naturalitzada, que no erotitzada”; una mirada poc freqüent “quan es tracta de personatges masculins”, afirma Claret. Al final del rodatge, Audiovisual 451 recollia aquestes declaracions: “Després de set anys de preparació, rodar aquesta pel·lícula ha estat una experiència intensa, familiar i sanadora. Hem vist com els actors joves creixien dia a dia, guanyant confiança amb cada escena. Hem aconseguit tenir moments de calma on l’emoció es transforma en una trobada, una carícia o una conversa íntima sobre l’amor. Amb aquesta pel·lícula esperem haver creat una obra fresca, personal i sorprenent”, comenta Jaume Claret Muxart.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Acadèmia catalana del cinema, D’A, APPA, Audiovisual451.

Director: Web pròpia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Entract Studios, EMAfilms, Constellation Productions, publicada per Deadline): Un dels actors revelació de “Paradise”, òpera prima de Jérémy Comte.

De Jérémy COMTE, “Paradise”

Producció: Quebec, França, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Dos nois van a la recerca de la veritat sobre els seus pares absents, un als barris pobres d’Abidjan a Costa d’Ivori i l’altre a un petit poble del Quebec. Sinopsi: Després de la desaparició del seu pare al mar, en Kojo, un jove ghanès, es veu arrossegat a un món de bandes de carrer i enganys. Mentrestant, al Quebec, en Tony descobreix la relació de la seva mare amb un mariner misteriós que pot tenir la clau per trobar el pare que mai ha conegut.

Amb: Joey Boivin-Desmeules, Daniel Atsu Hukporti, Evelyne de la Chenelière.

Guió: Jérémy Comte i Will Niava. Música: Valentin Hadjadj (“Close”, “Girl”)

Informació: Òpera prima. El curtmetratge Fauve del cineasta quebequès va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Sundance 2018 i va ser nominat als Oscar 2019. A la producció de “Paradise”, entre altres, ARTE France.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Deadline, Film Music Reporter. VI: Film Constellation.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Getty Images, muntatge gràfic publicat per Deadline): Michael Angelo Covino, Dakota Johnson, Adria Arjona i Kyle Marvin, equip artístic principal de “Splitsville”, de Michael Angelo Covino.

De Michael Angelo COVINO, “Splitsville“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia. Sinopsi: L’Ashley li demana el divorci i en Carey, de bon humor, corre cap als seus amics, Julie i Paul, per demanar-los suport. Està sorprès en descobrir que el secret de la felicitat d’aquesta parella és un matrimoni obert; això fins que en Carey es passa de la ratlla i du totes les seves relacions al caos.

Amb: Dakota Johnson (Julie), Adria Arjona (Ashley), Michael Angelo Covino (Paul), Kyle Marvin (Carey), Nicholas Braun, David Castañeda, O-T Fagbenle, Charlie Gillespie (Jackson).

Guió: Michael Angelo Corvino, Kyle Marvin. Muntatge: Sara Shaw. Fotografia: Adam Newport-Berra.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline 22.08.2024. VI: Neon.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Premi ‘Coup de Coeur’ del Jurat Un Certain Regard 2019 per The Climb). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (publicada per Imdb): Protagonistes de “L’inconnu de la Grande Arche”, de Stéphane Demoustier.

De Stéphane DEMOUSTIER, “L’inconnu de la Grande Arche” / “The Great Arch”.

Producció: França, Dinamarca. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: El concurs d’arquitectura més gran de la història, un concurs tant anònim com obert, que es va posar en marxa a principis dels anys vuitanta sota la direcció d’un nou president socialista (François Mitterrand). Cobejat per totes les lluminàries internacionals de l’arquitectura, aquest concurs va ser guanyat per sorpresa de tothom per un desconegut: Johan Otto von Spreckelsen, professor d’arquitectura a Copenhaguen. Fins aleshores, aquest home de cinquanta anys només havia construït 4 edificis: la seva casa i tres petites capelles. D’un dia per l’altre, l’ “Spreck” va ser impulsat al primer pla, al centre de tota l’atenció i sobretot al capdavant d’un projecte colossal: la construcció del Grande Arche de la Défense.

Amb: Claes Bang (Johan Otto von Spreckelsen), Sidse Babett Knudsen (Liv von Spreckelsen), Swann Arlaud (Paul Andreu), Michel Fau (François Mitterrand), Xavier Dolan (Jean-Louis Subilon), Alessandro Bressanello.

Guió: Stéphane Demoustier, basat en el llibre La Grande Arche, de Laurence Cossé -‘novel·la’ que, de fet és el relat històric de la construcció del Grande Arche de La Défense sota el prisma de les decisions polítiques i les dificultats de la realització arquitectònica-. Muntatge: Damien Maestraggi. Fotografia: David Chambille.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa. VI: Le Pacte. DF: Le Pacte.

Director: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (de Filmoteca de Catalunya): Albert Serra, productor, i Lav Díaz, director i guionista de “Beatriu, la dona”.

De Lav DÍAZ, “Beatriu, la dona / “Beatriz, la mujer” / “Beatrice, the Wife”.

Producció: Catalunya, Portugal, Filipines. Any: 2025. Durada: pendent. Llengües: espanyol i portuguès.

Gènere: Drama històric. Sinopsi: La vida de Beatriz Barbosa de Magallanes en paral·lel amb l’incert i ardu viatge de Fernão de Magalhães, el seu marit. La Beatriz lluita per la seva supervivència i la dels seus fills, mentre que el navegant intenta dur a terme una expedició marítima impossible. La Beatriz morirà molt jove, en un món impossible per a ella.

Amb: Gael García Bernal (Fernão de Magalhães).

Guió: Lav Diaz. Fotografia (en blanc-i-negre): Artur Tort (“Tardes de soledad”, “Pacifiction”, “Liberté”…)

Informació: A la producció, Andergraun Films (Montse Triola).

Enllaços: Andergraun Films, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; és més un cineasta habitual de Locarno, Venècia i Berlín. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Mk2): Instantània de “Love on Trial”, de Kôji Fukada.

De Kôji FUKADA, “Love on Trial“.

Producció: Japó, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Mai, una ídol emergent del J-Pop, finalment és a punt de tenir el seu gran moment quan s’enamora inesperadament. Però en una indústria traïdora on els joves cantants han de mantenir una imatge d’una puresa impecable, l’amor està prohibit. Quan la seva relació queda al descobert, l’agència de Mai pren mesures dràstiques, arrossegant la parella als tribunals, per la clàusula de “no amor” del seu contracte, llançant-los la vida al caos.

Amb: Erika Karata (Mai).

Guió: pendent. Fotografia: Hidetoshi Shinomiya (“Drive my car”).

Informació: Koji Fukada s’endinsa en el món enlluernador però despietat del J-Pop, oferint una història d’amor íntima entrellaçada amb comentaris socials aguts. Inspirat en fets reals, “Love on Trial” és un drama commovedor sobre la llibertat, el desafiament i la lluita d’una dona per recuperar la seva vida (Mk2).

Sobre el rumor: És de les que ho té just per ser a Canes 2025, perquè al febrer era encara en postproducció.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Variety, Trois Couleurs. VI: Mk2.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd, a MUBI. Anteriorment, al Festival de Canes (selecció Fidels l’any 2020-COVID, amb Honki No Shirushi; Premi del Jurat Un Certain Regard 2016, amb Harmonium); al 2022 va participar a la Competició de Venècia, amb Low Life.; el 2019, a Locarno amb A Girl Missing / Yokogao. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Sony Pictures Classics): Imatge d’ “A Winter’s Journey”, film híbrid d’animació i imatge real, d’ Alex Helfrecht.

D’ Alex HELFRECHT, “A Winter’s Journey” / “Schubert’s Winterreise”.

Producció: Bègica, França, Alemanya, Polònia, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Drama, musical, animació (s’hi combina acció real amb animació CGI i animació pintada per l’equip que hi ha darrere de Loving Vincent (2017). El món de la pel·lícula és el primer que s’ha bastit amb la tecnologia Dreams de PlayStation, desenvolupada per l’estudi de jocs Media Molecule de PlayStation Studios).

Sinopsi: Un poeta enamorat itinerant és desterrat de la societat i emprèn una arriscada caminada per muntanyes, gel i neu, un viatge que portarà la mort o una nova vida.

Amb: Jason Isaacs (Wolfgang), John Malkovich (Leiermann), Ólafur Darri Ólafsson (Jakob), Marcin Czarnik (el poeta), Martina Gedeck (Maria), Gabriella Moran (Therese).

Guió: Alex Helfrecht, amb l’assessorament de Sam Snape, basat en el cicle de cançons ‘Winterreise’ atemporals de Franz Schubert. Fotografia: Szymon Kuriata. Música: de Franz Schubert.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety,  Deadline 21.01.2022,  The Hollywood Reporter 21.01.2022, Deutsche Gramophon, Cartoon Brew.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Lava Films): La filla, anglesa, vol saber del passat de sa mare, japonesa de l’època de la bomba atòmica, a “A Pale View of Hills”, de Kei Ishikawa.

De Kei ISHIKAWA, “A Pale View of Hills” / “遠い山なみの光”.

Producció: Japó, Anglaterra, Polònia, Singapur. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Mitjançant dues línies temporals, s’explora els records d’una vídua japonesa que abasten la Nagasaki de la postguerra als anys 50 i l’Anglaterra durant l’època de la Guerra Freda dels anys 80, descobrint secrets que entrellacen les seves experiències passades i presents a través de fronteres.

Sinopsi: Desesperada per entendre el passat de la seva família al Japó abans que ella naixés, la Niki investiga la seva mare, l’Etsuko, sobre el seu temps a Nagasaki. Explicada a través de flashbacks, l’Etsuko explica la història d’una amiga que va conèixer fa molt de temps…

Amb: Suzu Hirose, Fumi Nikaidô, Yoh Yoshida, Camilla Aiko, Lynette Edwards.

Guió: Kei Ishikawa, basat en Una pàl·lida vista dels turons , la primera novel·la de Kazuo Ishiguro –Etsuko, la narradora d’aquesta novel·la, evoca des d’Anglaterra la història de Sachiko i recrea amb una tènue ironia l’esfondrament del món tradicional japonès a causa de les seves pròpies misèries, en un joc tràgic i nostàlgic que té ressons paròdics de Madame Butterfly-. Muntatge: Kei Ishikawa. Fotografia: Piotr Niemyjski. Música: Paweł Mykietyn.

Informació: La pel·lícula, que abasta les dues línies de temps, és un relat emotiu i esperançador de l’impacte generacional de la guerra i la tragèdia en una família (Number 9 Films). A producció executiva, Kazuo Ishiguro. Entre les companyies productores, Lava Films. Per la part britànica, la productora Number 9 Films, encapçalada per Stephen Woolley i Elizabeth Karlsen.

Sobre el rumor: El gener de 2025 la pel·lícula ha entrat en post-producció: calendari ajustat per ser a Canes. Diverses fonts asseguren des de fa mesos que s’estrenarà comercialment aquest estiu, pel que li podria venir molt bé una promoció a Canes 2025.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, New Media.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; ha estat a Orizzonti de Venècia en dues ocasions: A Man (2022) i Traces of Sin (2016). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: Fragment del cartell de “Let the Music Fly”, de Jiang Wen, publicat a Imdb.

De JIANG Wen, “Let the Music Fly” / “Ying Xiong Chu Shao Nian” (“英雄出少年”)

Producció: Xina. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Comèdia dramàtica musical sobre els sacrificis d’una família perquè el seu fill pugui pujar als nivells més alts de la interpretació del piano clàssic.

Sinopsi: Per tal de fer realitat el seu somni musical, el noi se’n va anar de casa per estudiar amb el seu pare des de petit. Malgrat un futur certament incert, tota la família s’hi va mantenir fidel, bregant amb les adversitats i les dificultats. Un dia, l’heroic lleopard canvia i, als disset anys, triomfa al màxim palau de l’art i conquereix el món amb la seva millor actuació.

Amb: Jiang Wen, Ma Li, Ge You, Zhao Benshan, Lei Jiayin.

Guió: Jiang Wen, Xiaoying You, Zhang Hansi. Fotografia: Mark Lee Ping-Bing (“L’assasina”, “Three Times”, “Millenium Mambo”, “In the mood for love”, “Norwegian Wood”…).

Informació: pendent.

Sobre el rumor: Només The Hollywood Reporter, a mitjan març, la veu com a candidata a ser a Canes 2025.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, My Drama List, CineseMov, Sens Critique.

Director: Actor que va passar a dirigir, també, Jiang Wen va sorprendre a Canes el 2000 amb Dimonis al llindar de la porta, de gran èxit, que tanmateix va desencadenar la ira de les autoritats xineses i japoneses. A la Xina, en particular, es va veure com una sàtira negra i corrosiva de la societat xinesa i pel director va representar la prohibició de rodar al país durant sis anys.  El 2006, quan va acabar el seu període de prohibició com a director, en Jiang va tornar al cinema amb una pel·lícula molt complexa, The Sun Also Rises,  que no va ser apreciada pel gran públic i va acabar en un fracàs empresarial. Despès d’aquest fracàs, va posar tots els actius en la pel·lícula estrenada el desembre de 2010 a la Xina continental: Let the Bullets Fly (Viquipèdia). Aquesta va ser el primer lliurament de la (seva) anomenada “trilogia de gàngsters Beiyang”, que completen Gone With the Bullets (2014) i Hidden Man (2018), totes amb èxit comercial a la Xina, però no acollides pels festivals internacionals (THR).

Sobre Jiang Wen: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: Grand Prix 2000, amb Dimonis al llindar de la porta; altres festivals i premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (New Matter Films): Un dels camps de futbol on busquen la noia desapareguda, a “Dry Leaf”, d’Alexandre Koberidze.

De Alexandre KOBERIDZE, “Dry Leaf“.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Lisa, una fotògrafa, desapareix. La darrera informació sobre la Lisa és que ha estat fotografiant estadis de futbol de set pobles diferents de Geòrgia. El seu pare Irakli decideix buscar-la i se’n va a aquells llocs. En Levani, el millor amic de la Lisa i una persona invisible, va a ajudar-lo. A mesura que l’escenari canvia d’un estadi de futbol a un altre, la gent canvia i les històries de la gent canvien. Les tensions s’acumulen en aquestes aventures senzilles i, de vegades, divertides, ja que cada camp de futbol i cada poble pels que passen deixen menys possibilitats de trobar la Lisa.

Amb: David Koberidze, Irina Chelidze, Giorgi Bochorishvili, Vakhtang Fanchulidze, Otar Nijaradze.

Guió i Fotografia: Alexandre Koberidze. Música i So: Georgi Koberidze.

Informació: A la producció, també Alexandre Koberidze.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, New Matter Films, Filmexplorer.

Director: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Berlinale – Competició 2021, amb Què veiem quan mirem el cel? (Premi FIPRESCI). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Emma McIntyre -Getty Images- i Elyse Jankowski -Getty Images-, THR):  Margot Robbie i Colin-Farrell, parella protagonista d’ “A Big Bold Beautiful Journey”, de Kogonada.

De KOGONADA, “A Big Bold Beautiful Journey“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 2h19.

Gènere: Fantasia romàntica. Nota sinòptica: Una història imaginativa de dos desconeguts i l’extraordinari viatge emocional que els connecta. Sinopsi: pendent.

Amb: Colin Farrell (David), Margot Robbie (Sarah), Lily Rabe, Jodie Turner-Smith, Phoebe Waller-Bridge, Lucy Thomas, Billy Magnussen, Sarah Gadon, Brandon Perea, Hamish Linklater, Yuvi Hecht.

Guió: Seth Reiss. Muntatge: Susan E. Kim. Fotografia: Benjamin Loeb. Música: Joe Hisaishi.

Informació: A l’octubre es van fer, si més no, tres projeccions de prova de la pel·lícula i sembla que el resultat no va ser satisfactori, segons que informa World of Reel.

Sobre el rumor: Inicialment se l’havia descartat per a Canes 2025 perquè s’havia d’estrenar comercialment el 9 de maig -dies abans del festival, cosa que no era cap impediment si tan sols ho feia als EUA; però s’estimava que Sony la volia simultàniament es pot dir per tot arreu-; tanmateix, aquest mes de març, la distribuïdora n’ha endarrerit l’estrena al 19 de setembre, cosa que la situa com avinent per dates amb la Mostra de Venècia. Si anés a la Croisette el maig podem especular que la col·locarien Fora de Competició…

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline 10.03.2025, Variety 10.03.2025, The Hollywood Reporter 07.02.2024, altres. D: Sony Pictures. E-EUA: 19.09.2025. EE: 19.09.2025. EF: 01.10.2025. DI: Eagle Pictures.

Director: Al nord-americà, nascut a Corea del Sud, Kogonada, videa-assagista esdevingut cineasta, fins a cert punt se’l pot considerar un cineasta del Festival de Sundance –After Yang (2021), Columbus (2017)- i molt ben tractat als nord-americans Independent Spirit Awards i Gotham Awards –present en 3 ocasions en cadascun d’aquests guardons-; havent estat a Canes ja el 2021 –After Yang, amb Colin Farrell, a Un Certain Regard-. Sobre Kogonada: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Warner B.): Brad Pitt, al cartell d'”F1″, de Joseph Kosinski.

De Joseph KOSINSKI, “F1“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: En Sonny Hayes (Brad Pitt), pilot de Fórmula 1 que va córrer a la dècada de 1990, té un accident horrible que l’obliga a retirar-se’n  i a començar a córrer en altres disciplines. El propietari i amic d’un equip de Fórmula 1, Ruben (Javier Bardem), es posa en contacte amb en Hayes i li demana que deixi el retir per ser mentor del nou prodigi, en Joshua “Noah” Pearce (Damson Idris) per a l’equip Apex Grand Prix (APXGP). Sinopsi: pendent. Tràilers: VOSE, VOSF, VI.

Amb: Brad Pitt (Sonny Hayes), Damson Idris (Joshua ‘Noah’ Perace), Kerry Condon (Kate), Tobias Menzies (Banning), Kim Bodnia (Kaspar), Javier Bardem (Ruben Cervantes), Samson Kayo (Cashman).

Guió: Joseph Kosinski, Ehren Kruger. Muntatge: Stephen Mirrione. Fotografia: Claudio Miranda. Música: Hans Zimmer.

Informació: La pel·lícula s’ha rodat els caps de setmana dels Grans Premis, perquè (segons diuen) l’equip del film competeix amb els pilots reals: Lewis Hamilton, George Russell, Max Verstappen, Sergio Pérez, Charles Leclerc, Carlos Sainz Jr., Lando Norris, Oscar Piastri, Fernando Alonso, Lance Stroll, Pierre Gasly, Esteban Ocon, Nyck De Vries, Valtteri Bottas, Zhou Guanyu, Nico Hülkenberg, Kevin Magnussen, Daniel Ricciardo, Yuki Tsunoda, Liam Lawson, Logan Sargeant, Alexander Albon, Franco Colapinto. A la producció, entre d’altres, Lewis Hamilton i Jerry Bruckheimer.

Sobre el rumor: Malgrat que se la dóna per descartada per a Canes 2025, pot ser la ‘tapada’: semblava que l’estrella nord-americana per a Fora de Competició havia de ser Tom Cruise amb la seva nova Missió Impossible, però a darrera hora aquesta opció diuen que perd força i, si fos així, no hem de descartar que el Festival serveixi de pista d’enlairament per a la nova pel·lícula de Joseph Kosinski, que ja hi va triomfar (i molt, amb resultats posteriors immillorables) amb Top Gun: Maverick (2022), i ara hi pot tornar de bracet amb Brad Pitt i el seu film esportiu “F1“, que s’estrena el juny (per demés, de la mà de Warner Brothers, que té molt bona relació amb Canes especialment des de fa uns anys). Afegim-hi la proximitat del certamen al Gran Premi de Montecarlo…

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. D: WB. E-EUA: 27.06.2025. EE: 27.06.2025. EF: 25.06.2025. EI: 25.06.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Distribution Workshop): L’actor Takeshi Kaneshiro en el rol de l’hereu d’un senyor de la droga, a “Sons of the Neon Night”, de Juno Mak.

De Juno MAK, “‘Sons of the Neon Night” / “Fung lam fo saan” (“風林火山”).

Producció: Hong Kong. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Thriller criminal. Nota sinòptica 1: Un detectiu s’enfronta a l’hereu d’un sindicat del delicte del narcotràfic, que aspira a una societat lliure de drogues orquestrant l’anarquia a Hong Kong. Nota sinòptica 2: Una explosió gegantina i un tiroteig a Causeway Bay, un districte del centre de Hong Kong, resulta ser un divertiment, un preludi d’una sèrie d’accions salvatges planejades per l’hereu d’un conglomerat farmacèutic global que culmina amb la mort del seu pare, senyor de la droga, (el cervell que controlava el tràfic mundial de drogues, assassinat a l’hospital).

Sinopsi: Una explosió sobtada que va matar un ric home de negocis de Hong Kong ha provocat la lluita entre els narcotraficants i els contraris a les drogues. L’hereu del sindicat del narcotràfic no dubta a crear el caos social, amb la seva única raó voler “un món sense drogues”, que en realitat és més terrible i més caòtic del que s’imaginava.

Amb: Takeshi Kaneshiro (l’hereu), Sean Lau (policia de doble cara), Louis Koo (Ching Man-sing, assassí amb un passat complicat), Tony Leung Ka-fai (psicòleg al servei de la policia), Gao Yuanyuan (terapeuta jubilat).

Guió: Juno Mak i Chou Man-Yu. Muntatge: Monica Willi . Fotografia: Sion Michel, Richard Bluck. Música: Nate Connelly, Ryuichi Sakamoto.

Informació: Aquest projecte fa una dècada que s’està coen (només el desenvolupament del guió ja ha agafat 5 anys; el rodatge de 8 mesos s’enllestí el març de 2018 i posteriorment se n’ha anat ajornant l’estrena), se li atribueix un dels pressupostos més elevants de la Història del cinema a Hong Kong, compta amb un repartiment de superluxe i una banda sonora no menys prestigiosa, signada pel malaguanyat Ryuichi Sakamoto –Entrevista-. Juno Mak ha declarat: Una terra lliure de drogues representa la utopia, o això diuen. Tanmateix, només els que hi han estat coneixerien les flames eternes que cremen en aquell lloc anomenat infern. Va ser en crear la medicina que la humanitat va començar a enganyar-se sobre el poder il·lusori d’ordenar la vida i la mort. Sigui ingenuïtat o arrogància, ens en gloriem amb admiració, amb els ulls clucs; sord al murmuri silenciós de la destrucció que roman al llindar del desig. En aquest món despietat, la sang plora amb més ànsia que les llàgrimes.

Sobre el rumor: Se la veu com una producció d’allò més escaient per a una Sessió de Mitjanit del Festival de Canes. VI: Distribution Workshop.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, HKMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. E-Hong Kong: 10.04.2025

Director: El cantant, productor discogràfic, actor i director de Hong Kong Juno Mak signa aquí el seu segon llargmetratge, després de Rigor Mortis (2013), que era un homenatge al gènere Jiangshi dels anys vuitanta. Sobre Juno Mak: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Namuwiki.): Del rodatge de “Hope”, de Na Hong-jin.

De NA Hong-jin, “Hope“.

Producció: Corea del Sud. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Thriller de ciència-ficció. Nota sinòptica: Hi ha un descobriment misteriós als afores d’una remota ciutat portuària i els seus habitants es troben que han de lluitar desesperadament per a sobreviure contra alguna cosa amb què mai abans havien topat. Sinopsi: pendent.

Amb: Michael Fassbender, Alicia Vikander, Hwang Jung-min, Zo In-sung, Taylor Russell, Jung Ho-yeon, Cameron Britton.

Guió: Na Hong-jin. Fotografia: Hong Kyung-pyo.

Informació: Primera pel·lícula de Na Hong-jin des de “El extraño” / “The Wailing” (2016). Va nàixer d’una idea del cineasta, de cap a 2018, a partir d’una imatge que va veure i inicialment es va dir que ho treballarien ell i Alfonso Cuarón. Passa per ser finalment la producció sud-coreana més cara mai realitzada.

Sobre el rumor: Diverses fonts asseguren que aquesta pel·lícula, que sembla predestinada al Festival de Canes (per la trajectòria del cineasta i pel repartiment), no estaria llesta el mes de maig de 2025; però hi ha qui aposta perquè hi sigui (i jo no ho vull deixar passar de llarg): El director sud-coreà Na Hong-jin va sorprendre els crítics de Canes el 2016 amb el seu thriller espiritual visceral The Wailing. El que en ve després, i el seu debut en anglès, ha tardat molt de temps a arribar, però hauria d’estar llest al maig. El repartiment intercultural de la pel·lícula inclou Hwang Jung-min (“The Wailing”, “Veteran”) i Zo In-sung (“Escape From Mogadishu”) per la banda coreana, i la parella de Hollywood Michael Fassbender i Alicia Vikander interpretant els protagonistes en anglès. Les estrelles emergents de cada indústria, Taylor Russell i Jung Ho-yeon de ‘Squid Game’, apareixen en papers secundaris. “Hope” s’ha descrit com un thriller de ciència-ficció sobre una ciutat remota que fa un descobriment misteriós i submergeix els seus habitants en una lluita per la supervivència. Les expectatives són altes (..). (The Hollywood Reporter). “Hope” ja havia aparegut als rumors pre-Canes de l’any passat, això sí, només com la primera part d’un (probable) díptic. El rodatge va començar el 2023 i se sap que els actors angolsaxons en van enllestir la seva part el juliol de 2024.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Deadline, Fotogramas, AsianWiki, Wikitree.

Director: Na Hong-jin és un triomfador al Festival de Sitges, on han premiat els seus tres llargmetratges anteriors: “The Chaser” (2008) -Millor Pel·lícula del Premi Orient Express-, “The Yellow Sea” (2011) -Millor Director – i “El extraño” / “The Wailing” (2016) -Premi Focus Asia-. Totes tres havien passat, abans de Sitges, pel Festival de Canes. Diuen que Na Hong-jin es caracteritza per desenvolupar històries de cinema negre amb personatges predestinats fatalment en un món on no hi ha futur per a ningú i la naturalesa de l’ésser humà és essencialment malvada (Viquipèdia). Sobre el director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (de l’equip de producció del film): Anne Hathaway i Ewan McGregor, al rodatge de “Flowervale Street”, de David Robert Mitchell.

De David ROBERT MITCHELL, “Flowervale Street“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Una família dels anys 80 comença a notar esdeveniments estranys al seu barri. Sinopsi: pendent.

Amb: Anne Hathaway, Ewan McGregor, Christian Convery, Maisy Stella, Jordan Alexa Davis, P.J. Byrne, Chris Coy, Grayson Thorne Kilpatrick.

Guió: David Robert Mitchell. Muntatge: Julio Pérez IV i John Axelrad. Fotografia: Mike Gioulakis.

Informació: A la producció, entre altres, J.J. Abrams.

Sobre el rumor: Malgrat que el cineasta està molt lligat a Canes (2 Setmana de la Crítica i 1 Competició al Festival), aquest film assumit per Warner sembla de mal encaixar al certamen, tot i que a la Quinzena dels Cineastes bé hi podria tenir un lloc; però s’havia d’estrenar comercialment el 16 de maig de 2025, després ho van endarrerir al 13 de març de 2026 i encara ho han tornat a ajornar fins el 14 d’agost de 2026 (THR, Deadline).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel. D: Warner Bros. E-EUA: 14.08.2026.

Director: al CCCB, a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: Competició 2018, amb Allò que amaga Silver Lake; a la Setmana de la Crítica 2014, amb It Follows; a la Setmana de la Crítica 2010, The myth of the american sleepover. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

Fonts: Chaos Reign 09.03.2025 | Cannes-ratings detectat 04.03.2025 | a Imdb | The Hollywood Reporter 10.03.2025 |

***

FOTO DE L’APUNT (Warner Bros): “F1”, de Joseph Kosinski

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!