Club 7 Cinema

A mesura que arranca el març i situant-nos a un mes de la roda de premsa en què s’anunciaran oficialment la majoria de films seleccionats al Festival de Canes, se’n van publicant llistes de rumors, que solen actualitzar les avançades anteriorment.

De Gregg ARAKI, “I Want Your Sex“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Thriller eròtic ‘a la Gregg Araki’ que explora alegrement el desig, la dominació i la fantasia, la pel·lícula planteja la pregunta: fins a quin punt anar lluny és anar massa lluny? Sinopsi: Quan el jove Elliot (Cooper Hoffman) troba una feina excitant a les ordres de la famosa i provocadora artista, Erika Tracy (Olivia Wilde), les seves fantasies es fan realitat quan ella el tria per ser-ne la musa sexual. Però l’Elliot aviat es troba fora de control quan l’Erika el porta a un viatge més profund del que mai no s’hauria imaginat, a un món de sexe, obsessió, poder, traïció i assassinat.

Amb: Olivia Wilde (Erika Tracy), Cooper Hoffman (Elliot), Charli XCX, Daveed Diggs, Mason Gooding, Chase Sui Wonders, Johnny Knoxville, Margaret Cho, Roxane Mesquida (Yvette).

Guió: Gregg Araki i Karley Sciortino. Muntatge: Gregg Araki. Fotografia: Tucker Korte.

Informació: Al repartiment, encapçalat per Olivia Wilde i Cooper Hoffman (el fill del malaguanyat Philip Seymour Hoffman que es va donar a conèixer com a actor a Licorice Pizza), hi trobem actors ‘pop’ cars a Araki, com la cantant Charli XCX, l’inefable Johnny Knoxville i la inevitable Roxane Mesquida.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, Variety, IndieWire. Productora: Black Bear Pictures. DI: 01 Dist.

Director: Retorn del cineasta independent nord-americà ‘queer’ per excel·lència dedicat als adolescents/joves de primera joventut, 11 anys després del seu darrer llargmetratge, havent realitzat durant tot aquests temps força cosa per a la TV. Sobre Gregg Araki: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes 2010: Kaboom; a la Quinzena dels Realitzadors 2007: Smiley Face. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Kaouther BEN HANIA, “Tu ne feras point d’images“.

Producció: França, Tunísia, Suècia, Alemanya, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: L’Amira, una noia reservada, estudia a Tunis i és una apassionada del cinema. Rep una misteriosa clau de la seva àvia moribunda i es proposa explorar el passat de la seva família i les creences del seu poble. Poc s’imagina que això li obrirà les portes a revelacions cada cop més increïbles, posant en dubte totes les creences que ella considerava certes.

Amb: Pendent.

Guió: Kaouter Ben Hania.

Informació: És una pel·lícula abundant i animada que ret homenatge a la força dels mites però que alhora proposa deconstruir-los, revelant els mecanismes ocults que els constitueixen (Kaouther Ben Hania). A la producció, entre d’altres, ARTE France i Tanit Films.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Ioncinema. DF: Jour2fête.

Directora: Revelada especialment amb Les quatre filles / Les filles d’Olfa (2023), havia tingut prèviament nominat a l’Oscar de Millor Film Internacional The Man Who Sold His Skin (2020), que s’havia presentat a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia -premi Millor Actor-. Sobre la directora: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (La Belle et la Meute, Un Certain Regard 2017; Les filles d’Olfa, Competició 2023). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Luc BESSON, “Dracula” / “Dracula: A Love Tale”.

Producció: França, Anglaterra. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La història del príncep Vladimir del segle XV que maleeix Déu després de la mort de la seva estimada dona i es converteix en vampir. Més tard, al segle XIX, descobreix el doble de la seva dona i es condemna perseguint-la.

Amb: Caleb Landry Jones (Dracula), Christoph Waltz (capellà), Matilda De Angelis (Maria), Zoë Bleu Sidel (Elisabeta / Mina), Haymon Maria Buttinger.

Guió: Luc Besson, basat en Dràcula, de Bram Stoker. Fotografia: Colin Wandersman. Música: Danny Elfman.

Informació: Luc Besson ha declarat que la idea de fer aquesta pel·lícula no ha vingut de la lectura de la novel·la, sinó de les ganes de tornar a treballar amb Caleb Landry Jones, de satisfet com en quedà de DogMan (2023), i de buscar-li un paper amb què poguessin tornar a col·laborar. Rodada en anglès.

Sobre el rumor: Tot i que corre que els responsables d’aquesta pel·lícula no la volen dur a Canes, el fet que s’estreni el juliol a França, que es tracti d’un nou Dràcula i que compti amb l’equip artístic que l’ha feta, fan pensar en una probable selecció ‘cannoise’, fora de competició o, potser més probablement, per a una sessió de mitjanit.

Enllaços: Wikipédia, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline. DF: SND. EF: 30.07.2025.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Kristofer BORGLI, “The Drama“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Una parella, els dies previs al casament, entra en crisi quan revelacions inesperades desmunten el que un creia saber de l’altre.

Amb: Zendaya, Robert Pattinson, Mamoudou Athie, Alana Haim.

Guió i muntatge: Kristofer Borgli. Fotografia: Arseni Khachaturan. Coreografia: Celia Rowlson-Hall.

Informació: Produït per A24. A la producció, entre altres, Ari Aster. El rodatge acabà el desembre de 2024. Nou paper cinematogràfic per la música Alana Haim, que va triomfar en el seu debut en un llargmetratge, a Licorice Pizza, de Paul Thomas Anderson.

Enllaços: Web oficial, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline, The Hollywood Reporter. D-EUA: A24.

Director: Havent-se fet conegut per Sick of Myself, a Canes-Un Certain Regard 2022, encadenà aquell film amb Dream scenario (2023) -amb Nicolas Cage, que va aconseguir-hi alguna nominació, i Julianne Nicholson-, presentat a Toronto. Sobre Kristofer Borgli: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Bruno DUMONT, “Les Roches Rouges” / “Red Rocks”.

Producció: França, Itàlia, Bèlgica, Portugal. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica 1: L’amor impossible entre dos joves de colles rivals, l’un que és dels estiuejants i l’altra, de la gent de l’indret. Nota sinòptica 2: A la Costa Blava, dues bandes rivals d’adolescents, locals i visitants, competeixen en el perillós esport de saltar des d’un penya-segat un estiu. La seva història esdevé una història d’amor de la mena de “Romeu i Julieta”, un joc de vida, amor i mort.  Sinopsi: pendent.

Amb: pendent.

Guió: pendent.

Informació: El marc -la costa rocosa del sud de França, irregular, vermellosa i pintoresca, a les velles costes del Mediterrani- serveix de teló de fons a la calor dels actes i a les passions extremes que es desencadenen i arrosseguen els cors humans que hi viuen (Bruno Dumont)

Sobre el rumor: Tot i que és un títol que corre per les llistes de rumors de Canes 2025, el desembre de 2024 encara era en preproducció.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Les Inrockuptibles. VI: Luxbox. DI: Academy Two.

Director: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Menció Especial Jurat Un Certain Regard 2019 per Jeanne, Grand Prix 2006 per Flandres, Grand Prix 1999 i premis d’interpretació per L’Humanité, Menció Especial Càmera d’Or 1997 per La vie de Jésus). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Louise HÉMON, “L’engloutie“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: 1899. Alts Alps. “Soudain” és un llogaret envoltat de neu als altiplans d’una muntanya remota. Els seus habitants veuen l’arribada, una nit de tempesta, d’Aimée, una jove mestra, laica i republicana, que es quedarà l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Però poc després de la seva arribada, una allau engoleix un primer alpinista…. Sinopsi llarga: “Soudain” és un llogaret enfilat a les altures vertiginoses d’una muntanya remota. En una nit de tempesta, els seus habitants veuen que els arriba l’Aimée, la seva primera mestra, republicana i laica, que es quedarà a l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Malgrat la desconfiança que percep en l’aire gelat, la jove s’incorpora a poc a poc a la vida de la comunitat, decidida a posar llum a les seves creences fosques. Però els rituals i llegendes que descobreix aviat comencen a perseguir les seves nits. A mesura que masses de neu cobreixen la muntanya, l’Aimée s’apropa a l’Enoch i en Pépin, dos amics la sensualitat dels quals capta totes les seves mirades. És aleshores que el vell Júpiter, ancià del poble, trenca la pipa. El seu fèretre l’enganxen al terrat de l’escola, perquè el terra estava massa gelat per enterrar-lo allà. Mentre l’ambient és de dol, el creixent desig d’Aimée pels joves del poble l’engoleix de sobte…

Amb: Galatea Bellugi (Aimée), Matthieu Lucci, Samuel Kircher, Sharif Andoura.

Guió: Louise Hémon i Anaïs Tellenne, amb la col·laboració de Maxence Stamatiadis. Muntatge: Carole Borne. Fotografia: Marine Atlan. Música: Emile Sornin.

Informació: Prix à la Création de la Fondation GAN 2023. A la producció, ARTE France i Take Shelter. Diu Louise Hémon: La muntanya, rarament present en el cinema contemporani, representa per a mi un dipòsit inesgotable d’històries. Vull representar un territori inexplorat, arcaic i les poblacions que acull en forma d’un tancat colpejat pel vent i la neu. M’agradaria evocar breument la història d’un sistema educatiu popular nascut al segle XIX als Alts Alps per combatre la ignorància i l’obscurantisme. El meu personatge principal, l’Aimée, és una jove plena de certeses, compromesa amb un ideal republicà i laic, i que serà trastornada per l’irracional, fins fins i tot en la seva carn. El plaer i els allaus fluiran en una mateixa deflació. Vull transmetre una visió habitada, divertida i sensual d’un paisatge hostil. Vull mostrar els vincles entre l’erotisme i una naturalesa tel·lúrica i aterridora, entre l’auge del desig i els mites que ens fan i ens constitueixen.

Enllaços: Web de la directora, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Le Group Ouest, Trois Couleurs-Entrevista a la cineasta. VI: Kinology. DF: Tandem.

Directora: Louise Hémon dirigeix ​​pel·lícules i ​​obres de teatre. Formada al Taller de Documentals Fémis, els seus documentals creatius (L’HOME MÉS FORT, UNE VIE DE CHÂTEAU, SALOMÉ) s’emeten a Arte, Canal+ així com a festivals internacionals com Hot Docs-Toronto, Hors Pistes-Centre Pompidou-París, FIFIB-Bordeaux, dokumentART, Côté Court-PARTanti. Els seus espectacles (EL GRAN DEBAT, ELS OCEANÒGRAFS, RITUAL 5: LA MORT), signats amb Emilie Rousset, es mostren al Festival d’Automne de París així com al Festival New Settings de la Fundació Hermès (Fondation GAN). Autora d’alguns documentals, de curts i de sèrie TV, també ha estat directora de càsting, així com guionista. Ara debuta en el llargmetratge de ficció. Sobre Louise Hémon: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Cédric JIMENEZ, “Chien 51“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: ‘Polar’ distòpic. Sinopsi: París, 2045. La població de la capital està controlada per una intel·ligència artificial anomenada Ànima, i dividida en tres zones. Cada zona agrupa la mateixa classe social. Un dia, el creador de la IA és assassinat. La investigació es confia a la Salia, una dona policia de la zona 2, i a en Zem, un policia de la zona 3.

Amb: Gilles Lellouche (Zem), Adèle Exarchopoulos (Salia), Louis Garrel, Romain Duris, Valeria Bruni Tedeschi, Hugo Dillon, Stéphane Bak. Algunes fonts inclouen Xavier Dolan al repartiment.

Guió: Cédric Jiménez, Olivier Demangel, basat en la novel·la Chien 51, de Laurent Gaudé. Música: Guillaume Roussel.

Informació: Amb el repartiment farcit d’estrelles del cinema francès actual i amb un pressupost particularment elevat, es presenta com el film més ambiciós de Cédric Jiménez fins ara.

Enllaços: Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Taxshelter, Unifrance, Cineuropa, Variety. EF: 05.12.2025. DF: Studio Canal. EF: 15.10.2025.

Director: Especialitzat en films policíacs, ha estat en 2 ocasions a Canes, sempre Fora de Competició, prèviament a aconseguir un èxit molt gran a la taquilla francesa: Bac Nord (2021) i Novembre (2022). Jiménez va ser parella amb Audrey Diwan (L’esdeveniment) durant més de 10 anys. Sobre Cédric Jiménez: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Julia KOWALSKI, “Que ma volonté soit faite“.

Producció: França, Polònia. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Nawojka, una noia que lluita amb el seu monstruós desig, està convençuda que ha estat afectada per una estranya maledicció hereditària i intentarà desfer-se dels grillons familiars a través de la Sandra, la seva veïna sulfurosa de tornada al poble….

Amb: Maria Wróbel, Roxane Mesquida, Wojciech Skibinski, Kuba Dyniewicz, Przemyslam Przestrzelski, Jean-Baptiste Durand, Raphaël Thiéry.

Guió: Julia Kowalski. Muntatge: Isabelle Manquillet. Fotografia: Simon Beaufils (Anatomia d’una caiguda)

Informació: A la producció, entre altres, Yann Gonzalez.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Trois Couleurs, The Hollywood Reporter, altres. VI: WTFilms. DF: New Story.

Directora: Nascuda a França de pares polonesos, Julia Kowalski qüestiona la seva relació amb el seu país d’origen a través de les seves pel·lícules, perfeccionant constantment els seus temes preferits: l’entorn laboral, l’adolescència, la família, la sexualitat [combinant ficció i documental]. J’ai vu le visage du diable és el fruit de la investigació realitzada per al seu segon llargmetratge [“Que ma volonté soit faite”] que actualment està preparant, l’emancipació mística d’una jove que lluita amb el seu monstruós desig: així presentà la cineasta la Quinzena dels Cineastes el 2023, en què s’hi projectà el migmetratge J’ai vu le visage du diable [Premi Jean Vigo 2023]. Sobre Julia Kowalski: a Wikipédia, a VMA, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Cineastes 2023: J’ai vu le visage du diable.; ACID 2016: Crache coeur. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Lucrecia MARTEL, “Chocobar”.

Producció: Argentina, EUA, Mèxic, Dinamarca. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Crònica de l’assassinat de l’activista indígena Javier Chocobar (el 12.10.2009) i l’expulsió dels Chuschagasta -comunitat diaguita del nord de l’Argentina- de la seva terra ancestral.

Documental.

Guió: María Alché, Lucrecia Martel.

Informació: La pel·lícula desenreda els 500 anys d’accions que van portar a aquest tiroteig, tant amb una arma com amb una càmera, i el contextualitza dins del sistema de tinença de la terra que va sorgir a tot l’Amèrica Llatina (Filmaffinity). El crim va ser el 2009, el judici es va dur a terme el 2018, els imputats van ser condemnats i posats en presó preventiva fins que la sentència quedés ferma. Aquí hi ha tres instàncies d’apel·lació d’una sentència. El 2020 van ser posats en llibertat perquè els jutges de la segona instància no s’havien pronunciat. No van tenir temps en un any de quarantena en què no tenien res a fer. Aquest any l’assassí va morir de còvid. Els dos expolicies còmplices segueixen en llibertat. La violència d’aquest vídeo és molt pitjor si coneixem les circumstàncies històriques en què aquest país es va organitzar com a república, sense trencar amb la matriu colonial. De manera que la independència va canviar de mans el poder econòmic i polític, de la corona a una burgesia criolla i espanyola, però en la igualtat de ciutadans no hi havia els indis, les índies, els negres, les negres i les dones blanques. Ni esmentar qualsevol persona que no s’adscrigui a aquests gèneres. Les terres comunals indígenes van passar a ser terres fiscals en l’enorme majoria dels casos, i així es va consolidar la presa i el racisme del meu país. (Lucrecia Martel, a Programa Ibermedia – entrevista (esp)). El 2020, el Festival de Locarno va avalar el projecte de “Chocobar” en la iniciativa “The Films After Tomorrow”, creada per a impulsar pel·lícules la producció de les quals havia quedat afectada per la pandèmia de la COVID. Martel porta 14 anys treballant aquest documental. Fa dos anys, el festival Visions du Réel la va tenir de Convidada d’Honor i en va descriure el cinema en aquests termes: Les pel·lícules de Lucrecia Martel utilitzen una gramàtica cinematogràfica molt sensual per examinar la crisi existencial de les classes mitjanes argentines, el funcionament intern de la societat i el mecanisme social asfixiant del país, així com els problemes postcolonials. Tot això ho aconsegueix mentre evoca implacablement, implícitament, la història del seu país i els fantasmes que l’habiten. La seva atenció als detalls, especialment al so, el soroll i els diàlegs, i l’enfocament calidoscòpic de la seva obra s’ajusten a una tradició dual, oral i aventurera en termes cinematogràfics, impregnada d’una alegre cinefília. Arrelada als territoris i experiències molt familiars de la cineasta, l’obra de Lucrecia Martel pren manllevats de multitud de gèneres i ofereix una rica i fascinant hibridació de la ficció i la realitat.

Sobre el rumor: Ja era a les llistes de rumors de l’any passat, “Chocobar”. Tractant-se d’un documental, el Festival sol programar els documentals a la secció Sessions Especials; però darrerament ja n’ha fet una excepció i, tenint en compte el caràcter polític del film i la situació que es viu a l’Argentina amb el règim de Milei, no s’hauria de descartar que l’acabessin programant a la Competició, amb tots els honors.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Programa Ibermedia – entrevista (esp), LaNación – entrevista (esp),  Indiehoy (esp), Clarín (esp).

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Mostra de Venècia 2017, Zama;  a la Berlinale 2001 Competició, La ciénaga; Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Dominik MOLL, “Dossier 173“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: Aparentment, el dossier 137 és un cas com tants d’altres per a la Stéphanie, investigadora de l’IGPN, la policia dels policies. Una manifestació tensa, un jove ferit per un tret d’LBD, circumstàncies a aclarir per a establir-ne la responsabilitat. Però un element inesperat torbarà la Stéphanie, per a qui el dossier 137 passarà a ser més que un simple número.

Amb: Léa Drucker (Stéphanie), Yoann Blanc, Guslagie Malanda, Antonia Buresi, Kévin Debonne, Dorothée Martinet (Chrystelle), Etienne Guillou-Kervern (sindicalista de la Policia), Laurent Bozzi (senyor Santoni).

Guió: Dominik Moll, Gilles Marchand. Muntatge: Laurent Rouan. Fotografia: Patrick Ghiringhelli. Música: Olivier Marguerit.

Informació: Rodada l’octubre i novembre de 2024.

Enllaços: Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Charades. DF: Hauet et Court.

Director: Va començar essent un cineasta de la Competició del Festival de Canes, amb Harry? Un amic que us vol bé (2000) i Lemming (2005); però després va estar temps lluny de la Croisette i quan hi tornà el 2022, amb La nit del 12 va ser seleccionat a la ‘decantadora’ secció Cannes Première, havent passat tres anys abans per les Jornades dels Autors de Venècia 2019, amb Només les bèsties. Sobre Dominik Moll: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Kornél MUNDRUCZÓ, “At the Sea“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: La Laura, després d’una llarga rehabilitació, torna amb la família a casa de vacances a la platja, on s’ha de readaptar al dia a dia, deixant enrere la complicada vida que menava. Ara es veu obligada a fer front al següent capítol de la seva vida, sense la carrera que li va donar fama, fortuna i, el més important, identitat.

Amb: Amy Adams (Laura), Murray Bartlett (Martin, marit de Laura), Brett Goldstein, Chloe East, Dan Levy, Jenny Slate, Rainn Wilson.

Guió: Kornél Mundruxzó, Kata Wéber. Muntatge: Dávid Jancsó. Fotografia: Yorick Le Saux.

Informació: Rodada entre juny i agost de 2024. La coguionista, Kata Wéber, dramaturga, guionista i antiga actriu, coil·labora sovint amb el seu marit, Kornél Mundruczó.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deadline-1, Deadline-2, World of Reel, The Hollywood Reporter, Ioncinema.

Director: Home de teatre, òpera i cinema, té ara mateix “At the sea” en postproducció i està preparant fins a 5 altres pel·lícules. Pel Festival de Canes ha passat per la Cinéfondation, Un Certain Regard, Competició, ha tornat a Un Certain Regard, a la Competició i fins ha tastat la secció Cannes Première. Mundruzó també va dirigir 3 episodis de la serie d’Apple TV+ (2023) The Crowned Room. Sobre Kornél Mundruczó: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Premi Un Certain Regard 2014 amb White Dog); Premi FIPRESCI de la Competició 2008 a Delta); a la Mostra de Venècia de 2020, Pieces of a Woman (Premi Millor Actriu a Vanessa Kirby, que en va rebre posteriorment moltes nominacions). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Hlynur PÁLMASON, “The Love That Remains” (…”On Land and Sea”) / “Ástin sem eftir er”

Producció: Islàndia, França, Dinamarca, Suècia. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Un any de la vida d’una família mentre els pares naveguen per la seva separació. A través de moments lúdics i sincers, la pel·lícula retrata l’essència agredolça de l’amor esvaït i els records compartits enmig de les estacions canviants. Sinopsi: pendent.

Amb: Saga Garðarsdóttir, Sverrir Gudnason, Ída Mekkín Hlynsdóttir, Þorgils Hlynsson, Grímur Hlynsson.

Guió i Fotografia: Hlynur Pálmason. Muntatge: Julius Krebs Damsbo. Música: Alex Zhang Hungtai.

Informació: El març de 2024, Cineuropa va anunciar que Arte France passava a coproduir la nova pel·lícula de l’islandès Hlynur Pálmason de títol On land and Sea, que havia de tractar de la vida d’una família que, a principis del segle XIX, transformava casa seva en un rai i navegava a la recerca d’un nou lloc on viure. The Film Stage se’n va fer ressó. Però d’aquell film no n’hi ha cap més rastre; en canvi, consta un altre títol, The Love That Remains com el que el cineasta ha assumit després de “Godland” (2022), que segueix un any en la vida d’una família, quan els pares se separen. L’agència de vendes internacionals New Europe en diu: La pel·lícula recull amb tendresa un any de la vida d’una família mentre els pares naveguen per la seva separació. A través de moments lúdics i sincers, la pel·lícula retrata l’essència agredolça de l’amor esvaït i els records compartits enmig de les estacions canviants.

Sobre el rumor: Malgrat que apareix a diverses llistes de rumors, és difícil que estigui llesta el maig per ser a Canes 2025, ja que el rodatge s’ha d’haver acabat ja entrat el 2025 (New Europe n’informa).

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, MUBI, Icelandic Film Center, Deadline, Variety. VI: New Europe. DE: Elástica. DF: Jour2fête. DI: Movies Inspired.

Director: Quart llargmetratge de Pálmason, després de Winter Brothers, premiada a Locarno 2017, Un blanc, blanc dia, presentada a la Setmana de la Crítica de Canes el 2019, i Godland, seleccionada a Un Certain Regard 2022. Sobre Hlynur Pálmason:  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Pen-Ek RATANARUANG, “Morte Cucina“.

Producció: Tailàndia, França, Luxemburg. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Thriller psicològic. Nota sinòptica: A Bangkok, Sao, una cuinera talentosa utilitza les seves habilitats culinàries per venjar-se d’un home que la va maltractar quan era adolescent. Sinopsi: La Sao treballa com a cambrera en un restaurant de Bangkok. Cuinera molt hàbil, marcada per un passat tràgic, no obstant això, porta una vida satisfeta fins que per casualitat es troba amb l’home que la va ferir profundament, mentalment i físicament. La Sao decideix venjar-se’n, atrapant l’agressor mitjançant el seu domini de la cuina tailandesa.

Amb: Tadanobu Asano, Bella Boonsang (Sao), Nopachai Chaiyanam, Wendy Zhuo, Kris Srepoomseth.

Guió: Pen-Ek Ratanaruang i Kongdej Jaturanrasamee. Muntatge: Patamanadda Yukol. Fotografia: Christopher Doyle. Música: Vichaya Vatanasapt.

Informació: pendent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Deal Productions, Far Out, The Hollywood Reporter-1, The Hollywood Reporter-2. VI: Goodfellas. DF: The Jokers Films.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; a la Quinzena dels Realitzadors ; a les Jornades dels Autors de Venècia 2017; a la Berlinale Panorama 2012; a la Berlinale Competició 2006; altres festivals i premis. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Tarik SALEH, “Les Aigles de la République” / “Eagles of the Republic” .

Producció: Suècia, França, Dinamarca, Finlàndia. Any: 2025. Durada: pendent.

Sinopsi: D’un dia per altre, l‘actor més adorat d’Egipte, George (Fahmy) El-Nabawy, cau en desgràcia davant les autoritat. A punt de perdre-ho tot, en George es veu obligat a acceptar el paper del President en un biopic hagiogràfic. Aleshores es troba projectat al cercle més tancat del poder i ràpidament s’adona que no només corre el risc de perdre l’ànima, sinó que s’ha llançat literalment a una perillosa dansa de la mort.

Amb: Fares Fares (George El-Nabawy), Lyna Khoudri, Zineb Triki, Sherwan Haji, Suhaib Nashwan, Cherien Davis, Hassan El Sayed (bisbe copte).

Guió: Tarik Saleh. Muntatge: Theis Schmidt. Fotografia: Pierre Aïm. Música: Alexandre Desplat.

Informació: Tercera part de la ‘Trilogia d’El Caire’ del cineasta suec, d’arrels egípcies, Tarik Saleh. A la producció, entre d’altres, ARTE France i Memento productions.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Chaos Reign. DF: Memento.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes (Millor Guió 2022 per El Caire confidencial); a Sundance i Valladolid 2017, Millor Pel·lícula per La conspiració a El Caire. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Carla SIMÓN, “Romería“.

Producció: Espanya, Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent. Llengües: espanyol, amb diàlegs en espanyol, català, gallec i francès.

Sinopsi: La Marina té 18 anys i viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella, cosa que la Marina els fa present amb la seva presència. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi. D’aquesta manera, inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que l’allibera de l’estigma que la seva família sent per ells i compleix el desig d’entendre el passat…

Amb: Llúcia García (Marina), Mitch Robles, Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido, Sara Casasnovas.

Guió: Carla Simón. Fotografia: Hélène Louvart.

Informació: Pel·lícula sobre la (pròpia) memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per ‘Estiu 1993‘ i ‘Alcarràs‘. A la producció, Maria Zamora. Anteriorment, en aquest blog: Notícia de “Romería”, la nova pel·lícula de Carla Simón després d’”Alcarràs”.

Sobre el rumor: No ha estat fins a començament de març de 2025 que ha aparegut “Romeria” en un rumor de prediccions sobre Canes 2025. Tanmateix, tots els indicis, fins ara, són que els seus responsables la volen presentar al Festival de Sant Sebastià 2025, cosa que, evidentment, en rebaixa les expectatives. És clar que també s’hauria de saber si els seleccionadors de Canes en tenen alguna opinió, ja que, cas que la volguessin, fóra ben probable que productora i Simón canviessin d’idea.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Vilaweb, 3Cat, La Voz de Galícia, Cineuropa, Academia espanyola de cinema. VI: MK2. DE: Elástica.

Director: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; NO; a la Berlinale 2022, Ós d’Or per Alcarràs; a Jornades dels Autors Venècia 2022, Carta a mi madre para mi hijo; a la Berlinale 2017, Millor Òpera Prima, per Estiu 1993. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Rodrigo SOROGOYEN, “El ser querido” / “The beloved “.

Producció: Espanya, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Després d’anys de rareses, un aclamat director i la seva filla, una actriu en dificultats, fan una pel·lícula junts i es veuen obligats a enfrontar-se a un passat problemàtic que cap dels dos ha volgut encarar. Sinopsi: pendent.

Amb: Javier Bardem, Victoria Luengo, Raul Arevalo, Marina Foïs, Mourad Ouani, Raúl Prieto, Melina Matthews, Núria Prims, Pablo Gómez-Pando, Malena Villa.

Guió: Rodrigo Sorogoyen, Isabel Peña. Muntatge: Alberto del Campo. Fotografia: Alejandro de Pablo. Música: Olivier Arson.

Informació: A la producció Le Pacte, Movistar+, entre d’altres.

Sobre el rumor: L’hem de considerar descartada del tot pel que fa a participar al Festival de Canes 2025, malgrat que hi va tenir seleccionada l’anterior As Bestas i que la presència al repartiment de Javier Bardem i Marina Foïs, així com tractant-se d’un film sobre un film, ha d’interessar molt als responsables del certamen; però a començament d’any va iniciar-se’n el rodatge, previst per a 10 setmanes, entre Fuerteventura i Madrid. S’hauria de fer una autèntica marató per a enllestir-la abans de maig, tot i que en l’anterior ocasió, As Bestas ja va ser inclosa a la selecció oficial a darrera hora, a tocar de l’inici del Festival. Per això, malgrat tot, la deuen haver inclosa a les últimes llistes de rumors i jo l’he afegida en aquest apunt.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Camera&Light, Audiovisual 451, Academia espanyola del cinema, Variety. VI: Goodfellas. DE: A Contracorriente.

Director: a Viquipèdia, a Wikipeia-Esp, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; altres festivals, premis i nominacions. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Shih-Ching TSOU, “Left-Handed Girl“.

Producció: EUA, Taiwan. Any: 2025. Durada: pendent. Llengua: xinès.

Sinopsi: Una mare soltera i les seves dues filles tornen a Taipei després de diversos anys de viure al camp per obrir un estand en un mercat nocturn animat. Cadascuna a la seva manera s’haurà d’adaptar a aquest nou entorn per arribar a final de mes i aconseguir mantenir la unitat familiar. Tres generacions de secrets familiars comencen a desvelar-se després que el seu avi, tradicional, li digui a la filla petita, que és esquerrana, que no faci servir mai la seva “mà del dimoni”.

Amb: Janel Tsai, Brando Huang, Ma Shih-yuan, Nina Yeh, Alvin Lin, Blaire Chang, Yen-Ju Chen.

Guió: Shih-Ching Tsou i Sean Baker. Muntatge: Sean Baker. Fotografia: Kao Tzu-Hao i Chen Ko-chin.

Informació: Shih-Ching Tsou és productora d’en Sean Baker, que ha co-escrit el guió d’aquest film i l’ha muntat.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Ioncinema. VI: Le Pacte.

Sobre el rumor: Tot i que no és segur que la postproducció estigui llesta el maig i que la pel·lícula té un cert perfum de Sundance (la cineasta, a més a més, està lligada formativament al festival d’Utah), costa poc imaginar-se el triomfador Sean Baker i la directora enfilant les grans escales del Palais, entre aclamacions, encara que sigui per anar a la projecció dins de la secció Un Certain Regard.

Directora: Va codirigir la pel·lícula Take Out (2004) amb Sean Baker. També va produir altres pel·lícules de Baker Starlet (2012), Tangerine (2015), The Florida Project (2017) i Red Rocket (2021). Sobre la directora: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

De Laura WANDEL, “L’intérêt d’Adam” / “In Adam’s Interest”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: El maltractament que pateix un infant de quatre anys. Sinopsi: Per decisió judicial, l’Adam, de 4 anys, que pateix desnutrició, és ingressat a l’hospital. La Lucy, la cap d’infermera pediàtrica, permet que la Rebecca, la mare de l’Adam, es quedi a prop del seu fill malgrat el temps de visita estrictament limitat pel jutge. Quan la Rebecca es torna tossuda i es nega a deixar l’Adam, les coses es compliquen. En interès del nen, la Lucy farà tot el possible per ajudar aquesta mare en dificultats. 

Amb: Léa Drucker (Lucy), Anamaria Vartolomei (Rebecca), Alex Descas (Naïm), Jules Delsart (Adam), Claire Bodson, Laurent Capelluto (Daniel), Timur Magomedgadzhiev (Andrei), Charlotte De Bruyne (Selma).

Guió: Laura Wandel. Muntatge: Nicolas Rumpl. Fotografia: Frédéric Noirhomme.

Informació: A la producció, entre d’altres, els germans Dardenne. Després de tractar  el tema de l’assetjament i la seva difícil aprehensió en el marc del sistema escolar -a Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021)- la directora es planteja ara un altre marc de patiment, el de l’hospital, tot mantenint la preservació de la infància al centre de les seves preocupacions. Desenvolupada a la Residència del Festival, aquesta és la nova pel·lícula d’una directora (belga) la trajectòria de la qual està estretament vinculada al Festival de Canes (Competició oficial del seu curt Les corps Stranges (2014), Un Certain Regard per Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), membre del jurat de La Cinef i curtmetratges el 2022).

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, CV del director de fotografia. VI: Indie Sales. DF: Memento.

Directora: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

***

Fonts: Chaos Reign 09.03.2025 | Cannes-ratings detectat 04.03.2025 | World of Reel 08.03.2025 |

***

FOTO: Carla Simón, al rodatge de “Romeria”.

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!