Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de maig de 2014
0 comentaris

Canes 2014: el palmarès (flaix d’urgència – en directe)

A partir de les 18.55h, vaig seguint per Twitter i Facebook el desenvolupament la de la Cerimònia del Palmarès del Festival de Canes 2014. A hores d’ara, ja s’intueixen alguns dels guanyadors, perquè se’ls ha vist pujant les mítiques escales i entrant al Palau dels Festivals; però d’un moment a l’altre, començada la cerimònia, ja es revelarà qui s’endú què. La litúrgia d’aquest acte vol que primer surti el mestre de cerimònies -Lambert Wilson-, que va donant pas als respectius jurats i entrada als convidats que pugen a l’escenari per a lliurar els guardons. Sol haver-hi alguna intervenció dels presidents dels jurats i acte seguit desvelen el respectiu palmarès. Com és normal, l’últim a intervenir-hi és el Jurat de la Compeció dels llargmetratges.

Frase de Lambert Wilson: Què és un jurat? Un matrimoi de nou persones que anirien al cine dos cops per dia.

A les 19.04h, ja tenim el primer guardó: Palma d’Or del curtmetratge. I el Jurat dels Llargmetratges ja puja a l’escenari, mentre a la sala Lumière sona la banda sonora d’ El piano.

La sala, dempeus, dedica una gran ovació a tall d’homenatge a Gilles Jacob, que avui s’acomiada del Festival i ha pujat a l’escenari per a lliurar la Càmera d’Or. Ell i Nicole García, la presidenta del Jurat de la Càmera d’Or anuncien el guardó. Costa poc imaginar que hi ha d’haver xiulets a la sala Debussy, a tocar de la Lumière, on hi ha la premsa, perquè Party Girl no n’era una favorita precisament. Un film salvatge, generós i mal educat, el defineix Nicole García. Gilles Jacob se’n va amb un “Au revoir les enfants” i nova gran ovació de la sala.

I ara ja, quan són gairebé un quart de vuit, estiguem als premis de la Competició dels llargmetratges, que aniré afegint a la llista que segueix, a mesura que els vagin proclamant.

A les 19.50h, s’acaba el misteri, en donar-se a conèixer la Palma d’Or, que completa el Palmarès. En un apunt a part, el comentari del Palmarès: “Somni d’hivern” guanya la Palma d’Or en un palmarès que exclou els Dardenne.

Palmarès del Festival de Canes 2014.

El Jurat de la 67a edició del Festival de Canes, format per la directora, productora i guionista neo-zelandesa Jane Campion (presidenta) l’actriu francesa Carole Bouquet, la directora nord-amaricana Sofia Coppola, l’actriu iraniana Leila Hatami, l’actor nord-americà Willem Dafoe, l’actriu sud-coreana Jeon Do-yeon, el polifacètic mexicà Gaël García Bernal, el gran autor xinès Jia Zhangke i el cineasta danès Nicolas Winding Refn, ha emès el veredicte següent, d’entre els llargmetratges en Competició:

Palma d’Or.

Somni d’hivern (K?? Uykusu | Winter Sleep | Sommeil d’hiver). Direcció: Nuri Bilge CEYLAN. Sinopsi: Aydin (Haluk Bilginer), actor retirat, mena un hotelet a l’ Anatòlia central amb Nihal (Melisa Sözen), la seva dona jove, de qui està sentimentalment força allunyat, i la seva germana Necla (Demet Akbag), encara sota els efectes del seu divorci recent. A l’hivern, la neu recobreix l’estepa i el tedi revifa les rancúnies, cosa que empeny Aydin a anar-se’n.

Grand Prix.

Les meravelles (Le meraviglie | When You Were Born). Direcció: Alice ROHRWACHER. Sinopsi: La Gelsomina (Maria Alexandra Lungu) és una noia que viu amb les germanes i el pare (Sam Louwyck), molt lligats tots a la natura i els animals, en un equilibri que voreja la perfecció; tanmateix, la seva existència queda sobtadament trasbalsada ran de l’arribada d’un noi anomenat Martin (Luis Huilca). Altres intèrprets: Alba Rohrwacher, Monica Bellucci, André Hennicke.

Premi Millor Direcció.

Bennett Miller, per Foxcatcher (Foxcatcher). Direcció: Bennett MILLER. Sinopsi: La història real de John du Pont (Steve Carell), ric filantrop i gran aficionat als esports que, a la seva propietat de Pennsylvània, va fer construir un centre d’entrenament dedicat a la lluita olímpica, anomenat “Team Foxcatcher”, a què incorporà el guanyador de medalla d’or 1984, Mark Schultz (Channing Tatum). La vida, de Du pont féu un tom radical el 1996, quan assassinà el campió olímpic David Schultz (Mark Ruffalo), germà de Mark; crim pel qual fou condemnat a trenta anys de presó. Altres intèrprets: Anthony Michael Hall, Sienna Miller, Vanessa Redgrave.

Premi Millor Interpretació Femenina.

Julianne Moore, per Maps to the Stars (Maps to the Stars). Direcció: David CRONENBERG. Sinopsi: Stafford Weiss (John Cusack) és un “coach” de famosos que ha fet fortuna amb els seus llibres d’autoajuda; la seva dona, Christina (Olivia Williams), mena la carrera del seu fill Benjie (Evan Bird), estrella infantil de 13 anys d’edat. Una client de l’Stafford, Havana Segrand (Julianne Moore), és actriu i es deleix per fer una nova versió de la pel·lícula que va interpretar la seva mare, Clarice. La mort de la Clarice no la deixa dormir; mentre en Benjie surt d’una cura de desintoxicació que havia començat als 9 anys i la seva germana, Agatha (Mia Wasikowska), que acaba de sortir del sanatori on era ingressada per piròmana, s’embolica amb en Jérôme (Robert Pattinson), conductor de limusina i actor en potència: “That’s Hollywood!”

Premi Millor Interpretació Masculina.

Timothy Spall, per Mr. Turner (Mr. Turner). Direcció: Mike LEIGH. Sinopsi: Evocació dels darrers anys de vida del pintor britànic J.M.W. Turner (Timothy Spall) —1775-1851—.

Premi Millor Guió.

Andrei Zvyagintsev i Oleg Negin, per Leviatan (???????? | Leviathan). Direcció: Andreï ZVYAGINTSEV. Sinopsi: En Kolia viu en una petita ciutat arran de la mar de Barentsz, al nord de Rússia. Mena un garatge que fa costat amb la casa on viu amb la Lylia, la seva jove dona, i en Romka, el fill que ha tingut d’un matrimoni anterior. El batlle de la ciutat, vol quedar-se el terreny d’en Kolia, la casa i el garatge. Té projectes… però en Kolia no pot suportar la idea de perdre tot el que té, no tan sols el terreny, sinó la bellesa que l’envolta i de què ha gaudit des que va nàixer. De manera que en Vadim Sergeyich passa a ser més agressiu

Premi del Jurat, ex-aequo.

Mommy (Mommy). Direcció: Xavier DOLAN. Sinopsi: Una vídua monoparental (Anne Dorval) ha de fer-se càrrec del fill (Antoine-Olivier Pilon), un adolescent molt problemàtic. Junts, miraran de superar la situació, especialment gràcies al suport inesperat de la misteriosa veïna del davant, Kyla (Suzanne Clément).

i

Adéu al llenguatge (Adieu au langage | Goodbye to Langage 3D). Direcció: Jean-Luc GODARD. Sinopsi: Un home solter i una dona casada es coneixen/ Els agrada, diuen, aixecar els punys al vol/ Un gos ronda entre el camp i la ciutat/Les estacions passen/ L’home i la dona es tornen a trobar/ El gos és amb ells/ L’un és en l’altra,/ l’altre és en l’un/ i són tres/ L’exmarit ho fot tot enlaire/ Una segona pel·lícula comença:/ com la primera,/ i encar no./ De la raça humana es passa a la metàfora./ Això acaba en un lladruc/ i en un plor de nadó./ Mentrestant haurem vist/ gent parlant de la desaparició del dòlar/ de la veritat a les matemàtiques/ i de la mort d’un pit-roig. Intèrprets: Héloise Godet, Zoe Bruneau, Kamel Abdelli,  Jessica Erickson, Richard Chevallier.


El Jurat dels Curtmetratges i de la Cinéfondation, presidit pel cineasta l’iranià  Abbas Kiarostami i del qual formen part la directora francesa Noémie Lvovsky; la guionista i realitzadora brasilera Daniela Thomas, l’autor del Txad, Mahamat-Saleh Haroun i el cineasta noruec Joachim Trier, ha emès aquesta tarda el seu veredicte respecte als Curtmetratges en Competició:

Palma d’Or del Curtmetratge.

Leidi. Direcció: Simón MESA SOTO. Durada: 0h15. Producció: colombiano-britànica.

amb Mencions Especials per a

Aïssa. Direcció: Clément TREHIN-LALANNE. Durada: 0h08. Producció: francesa.

i

Yes We Love (Ja Vi Elsker | Yes We Love). Direcció: Hallvar WITZØ. Durada: 0h15. Producció: noruega. Sinopsi: Quatre generacions, cadascuna amb la seva crisi, situades a quatre punts diferents de Noruega el Dia de la Independència del país. Més informació: Web oficial | Imdb (ang)


El Jurat de la Càmera d’Or, format per Nicole García, directora i actriu (presidenta), escollida pel Festival de Canes; Richard Anconina, actor, escollit pel Festival de Canes; Gilles Gaillard, tècnic, en representació de la  Fédération des Industries du Cinéma, de l’Audiovisuel et du Multimédia; Sophie Grassin, periodista i crítica, escollida pel Festival de Canes; Héléna Klotz, directora, en representació de la Société des Réalisateurs de Films; Lisa Nesselson, periodista, en representació del Syndicat Français de la Critique de Cinéma; Philippe Van Leeuw, cineasta, director de fotografia, en representació de l’ Association Française des directeurs de la photographie Cinématographique, ha atorgat, d’entre els primers films projectats en qualsevol àmbit de Canes 2014:

Càmera d’Or.

Party Girl (Party Girl). Direcció: Marie AMACHOUKELI, Claire BURGER, Samuel THEIS. Amb Angélique, Joseph Bour. Sinopsi: La història d’una “girl” granadeta que, a les acaballes de la seva carrera de cambrera de bar, rep una inesperada proposta de matrimoni, de part d’un client veterà.


Actualització:

Premi Vulcain de l’Artista-Tècnic, atorgat per la Comissió Superior Tècnica.

Pendent.

FOTO Chopard Palma d’Or 2014


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!