Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

20 d'abril de 2014
0 comentaris

Canes 2014 · Competició: “Jimmy’s Hall”, de Ken Loach

Ken Loach, als seus 78 anys d’edat, no tan sols és un dels directors mès grans d’edat d’aquesta edició del Festival de Canes, sinó que segueix batent rècords: dotzena vegada que entra en Competició al Festival i divuitena ocasió que té pel·lícula a Canes (dotze competicions, un fora de competició, un Un Certain Regard, tres Quinzenes dels Realitzadors i una Setmana de la Crítica). Sense oblidar que, en els darrers vint-i-dos anys ha atresorat tres premis del Jurat i una Palma d’Or.

Així, doncs, és en la seva dotzena participació en la cursa per la Palma d’Or, que evoca el destí de Jimmy Gralton, líder comunista irlandès que emigrà als Estats Units el 1909, abans de tornar-ne i crear el 1921 una sala de ball. Ran de les reunions polítiques que hi havia en aquell local, els comunistes i l’Església catòlica van topar de manera violenta. Considerat indesitjable, en Jimmy Gralton va ser deportat a Amèrica el 1933 —un cas únic a la història del país— El 1921, el pecat que va cometre en Jimmy Gralton —ens recorda el material de difusió del film— va ser obrir una sala de ball en una cruïlla rural a Irlanda, on la gent jove podia llegir, enraonar, somiar… però sobretot ballar i passar-s’ho bé. La pel·lícula celebre l’esperit d’aquells lliurepensadors.

FOTO © Joss Barratt, Sixteen_Films, Why Not Productions Jimmy’s Hall, de Ken Loach


Jimmy’s Hall (Jimmy’s Hall)

Direcció: Ken Loach. Guió: Paul Laverty. Música: George Fenton. Producció: Sixteen Films (Anglaterra), Les Films du Fleuve (Bèlgica),  Element Pictures (Irlanda), Why Not Productions (França), Wild Bunch (França). Durada: 1h46.

Repartiment: Barry Ward (Jimmy Gralton), Simone Kirby (Oonag), Jim Norton (pare Sheridan), Aisling Franciosi (Marie), Aileen Henry (Alice), Francis Magee (Mossy),  Mikel Murfi (Tommy), Sorcha Fox (Molly).

Sinopsi: 1931. Després de 10 anys d’exili als Estats Units, en Jimmy Gralton retorna al seu país per ajudar la mare a menar la granja familiar. La Irlanda que troba, deu anys després de la guerra civil, té un nou govern. Hi ha esperances… Cedint a la petició dels joves del Comitè de Leitrim, en Jimmy, tot i ser reticent a provocar els seus vells enemics —l’Església, els terratinents…—, acaba reobrint el “Hall”, un local per a la joventut, gratuït i obert a tothom, on la gent es troba per a ballar, estudiar o enraonar. L’èxit és immediat. Però la influència cada cop més gran d’en Jimmy i les seves idees progressistes no agrada pas a tothom, en el poble. Les tensions tornen.

Vídeos: Altres tràilers | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Wild Bunch. Distribuïdores: Le Pacte | BiM*. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).


FESTIVAL DE CANES 2014

Competició

Jimmy’s Hall


Apunts d’aquest blog relacionats amb el film ran de Canes 2014: Revista de premsaKen Loach: “No s’ha d’oblidar la ferocitat de l’Església de l’època” | Primeres reaccions | Canes 2014: programa dj 22 | Tot Canes 2014 | Canes 2014: la Competició.

Reconeixements a Canes 2014: No.


Altres apunts d’aquest blog relacionats amb el film: Pendent. Estrena: mercat francès, 02.07.2014.

Reconeixements: Premis i nominacions. Altres festivals: Altres festivals.


Director: Ken Loach (Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, 17.06.1936). Cineasta militant d’esquerres, les seves pel·lícules solen trobar el punt àlgig quan sap trobar i explorar el conflicte dramàtic personal que genera una determinada injustícia social. Murri, dotat de sentit de l’humor, sovinteja la comèdia agre. Partidari de rodar amb ordre cronològic i respectant eccents i llengües.

Extracte de la seva filmografia: Kes (1969), Family Life (1971), Black Jack (1979), The Gamekeeper (1980), Looks and Smiles (1981), Fatherland (1986), Agenda oculta (1990), Riff-Raff (1991), Raining Stones (1993), Ladybird, Ladybird (1994), Terra i llibertat (1995), La cançó de Carla (1996), El meu nom és Joe (1998), Pa i roses (2000), The Navigators (2001), Sweet Sixteen (2002), 11’09″01 —episodi “Regne Unit”— (2002), Ae Fond Kiss… (2004), Tickets —1 episodi— (2005), El vent que belluga l’ordi (2006), Chacun son cinéma —episodi “Happy Ending”— (2007), It’s a Free World… (2007), Buscant l’Eric (2009), Route Irish (2010), La part dels àngels (2012), L’esperit del 45 (2013), Jimmy’s Hall (2014)

Presències a Canes: Ken Loach al Festival de Canes | a la Quinzena dels Realitzadors | a la Setmana de la Crítica.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!