Club 7 Cinema

Com un home i la seva dona poden arribar a no parlar més el mateix llenguatge.

Ha estat una de les grans sorpreses de la Selecció Oficial d’enguany; que Godard hagi acceptat anar a la Competició. De ben segur que el film no té cap mena de concessió a la galeria, ni pensant en jurats, ni tan sols amb la crítica. En Godard és en Godard. Assegura Thierry Frémaux —delegat general del Festival— que Godard s’ha compromès a acompanyar el film a Canes; però, si bé no fóra pas la primera vegada que ho fés, tothom recorda que darrerament ha evitat ser a la Croisette, per molt que hi tingués pel·lícula —a Un Certain Regard, que les hi programaven—. Per a la crítica internacional i per la cinefília “cannoise”, aquesta nova pel·lícula de Godard serà, sens dubte, un dels grans moments de Canes 2014 i, si de debò hi apareix ell, la cosa presumiblement agafarà dimensions de gran esdeveniment, com ha passat en les ocasions que així ha estat. Això, llevat que els anys no passin en va i que el relleu generacional a la premsa, crítica i cinefília no estigui tant per a patums com Godard i la seva “poètica”.

Per als organitzadors del Festival i per al Jurat de Jane Campion, aquesta és una seriosa temptació d’atorgar a Godard un premi especial “a la carrera”, una mica com es féu amb Resnais fa un parell d’anys.

FOTO © Wild Bunch Adéu al llenguatge, de Jean-Luc Godard

Adéu al llenguatge (Adieu au langage | Goodbye to Langage 3D)

Direcció: Jean-Luc Godard. Guió: Jean-Luc Godard. Producció: Wild Bunch (França). Durada: 1h10.

Intèrprets: Héloise Godet, Zoe Bruneau, Kamel Abdelli,  Jessica Erickson, Richard Chevallier.

Sinopsi: Un home solter i una dona casada es coneixen/ Els agrada, diuen, aixecar els punys al vol/ Un gos ronda entre el camp i la ciutat/Les estacions passen/ L’home i la dona es tornen a trobar/ El gos és amb ells/ L’un és en l’altra,/ l’altre és en l’un/ i són tres/ L’exmarit ho fot tot enlaire/ Una segona pel·lícula comença:/ com la primera,/ i encara no./ De la raça humana es passa a la metàfora./ Això acaba en un lladruc/ i en un plor de nadó./ Mentrestant haurem vist/ gent parlant de la desaparició del dòlar/ de la veritat a les matemàtiques/ i de la mort d’un pit-roig.

Vídeos: Altres tràilers | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Wild Bunch International. Distribuïdores: Wild Bunch. Més informació: Facebook oficial |  Imdb (ang) | Unifrance (fr) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

FESTIVAL DE CANES 2014

Competició

Adéu al llenguatge

Apunts d’aquest blog relacionats amb el film ran de Canes 2014: Revista de premsa | Carta filmada de Godard al Festival de Canes | Primeres reaccions | Canes 2014: programa dc 21 | Tot Canes 2014 | Canes 2014: la Competició.

Reconeixements a Canes 2014: Premi del Jurat (ex-aequo) | Premi del Jurat de la Palm Dog (Roxy Mieville).

Altres apunts d’aquest blog relacionats amb el film: Pendent. Estrena: al mercat francès, 21.05.2014.

Reconeixements: Premis i nominacions. Altres festivals: Altres festivals.

Director: Jean-Luc Godard (París, França, 03.12.1930). Fill d’un família burgesa franco-suïssa; amb el pare, doctor que menava una clínica privada, i la mare, de nissaga d’una prominent família de banquers suïssos. Durant la Segona Guerra Mundial, es nacionalitzà suís. Divorciats els pares el 1948, retornà a París, on l’any següent entrà a estudiar Etnologia a la Sorbona. En aquella època és quan va conèixer Truffaut, Rivette i Rohmer. El 1950, amb Rivette i Rohmer creen La Gazette du Cinéma, en què escriu nombrosos escrits, amb el psedònim “Hans Lucas”. Amb els diners familiars va finançar pel·lícules de Rivette i Rohmer, per la qual cosa la família li tancà l’aixeta el 1951. Comença a escriure per a Cahiers du Cinéma, fa un viatge per tot el continent americà i intenta fer el seu primer film. El 1953 passa per París, però troba feina com a obrer de la construcció a Suïssa i, amb els diners que hi guanya, fa un primer curtmetratge, que no sortirà fins al 1958, després que el 1955 ja hagués enllestit el curt Une femme coquette, signat com a Hans Lucas. A les acaballes de 154 se li mor la mare, d’accident de moto. El 1956, Godard publica crítiques novament a Cahiers du Cinéma, al diari Arts, i treballa d’agent de premsa per als Artistes Associés. El 1959, amb el curt Charlotte et Véronique, ou Tous les garçons s’appellent Patrick pràcticament enfila ja la carrera de cineasta. Poeta del cinema —o farsant, en paraules de Billy Wilder—; rupturista de formes cinematogràfiques; un emblema de la Nouvella Vague; experimentador; etern home de “gauche” —divine—; considerat un dels pocs grans cineastes que encara queden.

Extracte de la seva filmografia: À bout de souffle (1960), Une femme est une femme (1961), Vivre sa vie (1962), Le petit soldat (1963), Ro.Go.Pa.G. —episodi “El nou món”— (1963), Le mépris (1963), Bande à part (1964), Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution (1965), Pierrot le fou (1965), Masculin, femenin (1966), Made in USA (1966), La chinoise (1967), Week End (1967), Tout va bien (1972), Sauve qui peut (la vie) (1980), Passion (1982), Prénom Carmen (1983), Je vous salue, Marie (1985), Détective (1985), King Lear (1987), Soigne ta droite (1987), For ever Mozart (1996), Histoire(s) du cinéma (1988-1998), Éloge de l’amour (2001), Notre Musique (2004), Film socialisme (2010), 3x3D —episodi “Els tres desastres”— (2013), Els ponts de Sarajevo —un episodi—, Adéu al llenguatge (2014).

Presències a Canes: Jean-Luc Godard al Festival de Canes | a la Quinzena dels Realitzadors.