Club 7 Cinema

La família és el tema que més pel·lícules comparteixen d’entre les que participen enguany a la Competició del Festival de Canes. Sigui la fi d’una era per a una de les grans famílies de la burgesia industrial italiana (Un castell a Itàlia) o el retrobament per enllestir el divorci (El passat); sigui la recerca d’un pare desaparegut (Heli) o el darrer intent per a comprendre el pare, ja gran (Nebraska); sigui l’abisme que se li obre a un home davant un greu dilema de paternitat (Els testos s’assemblen a les olles) o l’àmbit de benestar que intrús pot sacsejar (Borgman); sigui la família vista com a llastre per a la llibertat individual (La vida d’Adèle), el vincle que du al sacrifici (La immigrant), pel que es renuncia al futur somiat (Grigris), pel camí de perdició (Només Déu perdona) o pel que es paga una recompensa molt tractiva (Escut de palla).

La realitat ha servit d’inspiració a força cineastes, com és el cas del gran Jia Zhangke que, a A touch of Sin, parla de la deriva del seu país. Altres qüestions que apareixen en els films en Competició són la xacra del narcotràfic, la prostitució, la corrupció i violència, el rumb de la humanitat en aquest començament de Segle XXI, l’ambient artístic del Village novaiorquès del anys seixanta, la condició de la dona, la injustícia social, la immigració, la lluita i el delit per un futur potser impossible, el pes del passat, les pors, els somnis… Pel·lícules que ens portaran a Itàlia, Nova York, el Mèxic de Guanajuato, París, la Xina, el Japó, les Cevenes d’Occitània, Nebraska, Los Angeles, tailàndia…

De la vintena de títols a concurs, n’ hi ha set de basats en llibres: novel·les (Michael Kohlhaas, Escut de palla), biografies o memòries (Inside Llewyn Davies, Jimmy P., Behind the Candelabra), peces teatrals (La Venus de les pells), còmics (La vida d’Adèle).

Biopics a part, els gèneres cinematogràfics no hi proliferen gaire enguany. I, francament, semblen autènticament “sui generis” —mai tan ben dit—: una de vampirs “alla” Jarmusch (Only lovers left alive) i els thrillers de Takashi Miie i Nicolas Winding Refn.

Al costat de cineastes com Paolo Sorrentino i Arnaud Desplechin, que com aquell qui diu sempre són presents a la Competició, n’hi ha fins a 6 que hi debuten (Valeria Bruni-Tedeschi, Amat Escalante, Asghar Farhadi, Abdellatif Kechiche, Arnaud des Pallières, Alex Van Warmerdam) —alguns, triomfadors a Berlín o a Venècia i d’altres amb certa trajectòria prèvia a Un Certain Regard, però flamants en la cursa per la Palma d’Or—. Al seu costat, veteraníssims de la Croisette, com Roman Polanski, els germans Coen o Jim Jarmusch, i algun que hi passa prou, però li costa entrar en concurs (François Ozon).

Aquest apunt, que tanca el reguitzell d’articles sobre els films en Competició, n’és també la porta: a la llista que publico a continuació, els títols enllacen amb els respectius articles de cada pel·lícula.

Canes 2013: la Competició.

Un castell a Itàlia (Un château en Italie | A Castle in Italy). Direcció: Valeria BRUNI-TEDESCHI. Durada: 1h44. Producció francesa. Amb Valeria Bruni-Tedeschi, Louis Garrel, Xavier Beauvois, Filippo Timi, André Wilms i Marie Rivière. Una dona reviscola íntimament en aquesta vida, en conèixer un home, mentre la seva família adinerada s’ha de vendre el castell que tenen a Itàlia.  Tercer llargmetratge com a realitzadora de l’actriu Valeria Bruni-Tedeschi (És més fàcil per a un camell…, Actrius), amb què debuta a la Competició del Festival de Canes: una nova història coral de ressons autobiogràfics.

Inside Llewyn Davies (Inside Llewyn Davies). Direcció: Joel i Ethan COEN. Durada: 1h45. Producció franco-nord-americana. Amb Oscar Isaac, Justin Timberlake, Carey Mulligan, John Goodman, Garrett Hedlund i F. Murray Abraham. Aproximació biogràfica a Dave Van Ronk, peça clau en la revifalla de la música folk acústica dels anys seixanta, amic dels Bob Dylan, Joni Mitchell…, i figura emblemàtica del “Village” nova-iorquès de l’època. Lliurement inspirat en The Mayor of MacDougal Street, el llibre pòstum de memòries de Dave Van Ronk. Onzena participació dels germans Coen a Canes i primer film seu des de True Grit (2011) —que els produí Spielberg—.

Jimmy P. – Psicoteràpia d’un indi de les planures (Jimmy P.- Psychotherapy Of A Plains Indian | Jimmy P. – Psychothérapie d’un indien des plaines). Direcció: Arnaud DESPLECHIN. Durada: 2h00. Producció francesa.  Amb Mathieu Amalric i Benício Del Toro. Evocació de la relació psicoterapèutica i d’amistat entre el psicoanalista i antropòleg George Devereux i l’indi de la tribu dels Peus Negres, Jimmy Picard. Adaptació del llibre Psychothérapie d’un Indien des Plaines : réalités et rêve, de Georges Devereux. Cinquena participació a la Competició del francès Arnaud Desplechin (La Sentinelle, Comment je me suis disputé… (ma vie sexuelle), Esther Kahn, Reis i reina, Un conte de Nadal).

Heli (Heli). Direccio: Amat ESCALANTE. Durada: 1h45. Producció mexicana. Amb actors no professionals. La recerca del pare desaparegut misteriosament, per entre els sentiments d’amor i culpabilitat, el delit de venjança i la corrupció policial, l’explotació sexual, el narcotràfic… que imperen a Guanajuato, (Mèxic). En vuit anys, tercer llargmetratge d’ Amat Escalante (Sangre, Los bastardos), cineasta mexicà nascut a Barcelona, que s’estrena a la Competició —esteta minimalista d’un cert realisme brut a la mexicana, de presumptes inquietuds polítiques i humanistes i, fins ara, certa buidor ben embolcallada—.

El passat (Le passé | The Past). Direcció: Asghar FARHADI. Durada: 2h10. Producció italo-francesa. Rodada a França, en francès, i amb Bérénice Bejo, Tahar Rahim i Ali Mosaffa. Un iranià torna a París al cap de 4 anys per fer els papers de divorci amb la seva dona francesa i es troba amb un conflicte entre la filla i la dona; intenta ajudar-hi, però acaba revelant-se un secret del passat… Debut a Canes d’Asghar Farhadi, Premi Millor Direcció 2009 al Festival de Berlín per A propòsit d’Elly  i Ós d’Or 2011 i Óscar al Millor Film de Parla No Anglesa amb Nader i Simin, una separació —a partir d’arguments amb separació o divorci, sol arribar a situacions en què als personatges, contra les cordes, els traspua la complexitat (i la de la societat i el temps de què formen part)—.

La immigrant (The immigrant), de James GRAY. Durada: 1h59. Producció nord-americana. Amb Marion Cotillard, Joaquin Phoenix, Jeremy Renner. Una immigrant polonesa al Nova York de 1921, necessita ajudar sa germana tuberculosa retinguda a Ellis Island, i així cau a les urpes d’un proxeneta que l’obliga a prostituir-se. Un encisador mag de vodevil se n’enamora i li fa agafar esperances. Cinquena pel·lícula de James Gray en vint anys (Retorn a Little Odessa, L’altra cara del crim, La nit és nostra, Dos amants) —cineasta elegant, d’atmosferes visuals, amb la família com a tema recurrent, sigui en relats criminals o en un film sobre mal d’amors—.

Grigris (Grigris). Direcció: Mahamat Saleh HAROUN. Durada: 1h41. Producció franco-txadiana. Amb Souleymane Démé, Anaïs Monory, Cyril Guei, Marius Yelolo. Tot i la cama paralitzada, en Grigris, de 25 anys, somiar ser dansaire. Però el seu oncle es posa molt malalt i, per a ajudar-lo, entra a treballar per a traficants de benzina… Retorn a la Competició del cineasta del Txad Mahamat-Saleh Haroun (Un home que crida) —amatent a la vida i a la realitat social africana, practica un despullament formal i un treball íntim amb els personatges sobre el rerefons d’un context (bastit amb vocació periodística)—.

Only Lovers Left Alive (Only Lovers Left Alive). Direcció: Jim JARMUSCH. Durada: 2h02. Producció greco-germano-anglesa. Amb Tom Hiddleston, Tilda Swinton, Mia Wasikowska, John Hurt, Anton Yelchin. Una parella de vampirs que estan enamorats de fa segles —i es diuen Adan i Eva—, es retroben, decebuts amb la humanitat, i fins el seu amor etern queda posat a prova. Habitual de Canes, cal esperar que Jim Jarmusch (Els límits del control) hagi recuperat la forma —existencialista nihilista, treballa ara amb immortals, però de la mort, del trajecte irreversible cap a la fi, ja en parlà a  Dead Man (1995) i Ghost Dog (1999)—.

A Touch of Sin (Tian Zhu Ding). Direcció: JIA Zhangke. Durada: 2h13. Producció nipono-xinesa. Amb Zhao Tao, Jiang Wu, Wang Baoqiang. Quatre històries ambientades al cor de la Xina actual amb què es trena una reflexió sobre la Xina contemporània, considerada com un gegant econòmic lentament erosionat per la violència. Primera ficció de Jia Zhangke (Platform, Plaers desconeguts, The World) des de Natura morta (Lleó d’Or) i de documentals com  M’agradaria saber i 24 City —el gran tema d’aquesta filmografia és la Xina i les seves transformacions en la Història recent, vist des de la seva gent (els sentiments, les frustacions, el pes de la Història en el destí individual, el delit de llibertat, el vincle o indiferència amb la política..)—.

La vida d’Adèle. Capítols 1 i 2 (La vie d’Adèle. Chapitre 1 & 2 | Blue is the Warmest Colour). Direcció: Abdellatif KECHICHE. Durada: 2h59. Amb Adèle Exarchopoulos, Léa Seydoux,  Jeremie Laheurte. Producció belgo-hispano-francesa. Una noia de 15 anys descobreix el seu lesbianisme i viu una passionada història d’amor amb una xicota de fantasia, conflictivament amb els pares, amb la moral social i amb si mateixa. Adaptació del còmic Le bleu est une couleur chaude,  de Julie Maroh, amb què finalment debuta a Canes Abdellatif Kechiche (La faute à Voltaire, L’Esquive, La grana i el mújol, Venus negra), avalat pel triomf als César, a Venècia i a la taquilla francesa —cineata francès d’origen tunisià, interessat en la “diferència” respecte a un cert concepte de “normalitat” i en la dignitat humana dels “diferents”—.

Els testos s’assemblen a les olles (Soshite chichi ni naru —???????— | Like Father, Like Son | Tel père, tel fils). Direcció: KORE-EDA Hirokazu. Durada: 2h00. Producció japonesa. Amb Masaharu Fukuyama, Machiko Ono, Yôko Maki. A un pare socialment reeïxit i feliçment casat, li fan saber que el fill de sis anys no és seu i que el que de debò du la seva sang s’ha criat en una altra casa, molt més modesta. Tercera competició “cannoise” i quarta presència al festival de Kore-eda Hirokazu (Kiseki, Air Doll, Aruitemo Aruitemo, Nobody Knows, Distància) —històries, sovint de vincles familiars, que giren sobre l’absència, la pèrdua, la mort, el record… i les corresponents recerques de sentit a la vida—.

Escut de palla (Wara no Tate | Shield of Straw). Direcció: Takashi MIIKE. Durada: 2h05. Producció japonesa. Amb Takao Osawa, Nanako Matsushima, Tatsuya Fujiwara, Tsutomu Yamazaki. Durant un trajecte de 1.200 Km, uns pobres detectius de policia han de protegir un xicot —sospitós d’haver agredit i violat nenes—, que tothom vol matar per a cobrar la recompensa oferta pel poderós avi d’una de les víctimes. Adaptació de la novel·la Wara no Tate, de Kazuhiro Kiuchi, amb què torna a la Competició el prolífic Takashi Miike (Harakiri: mort d’un samurai) —promet les dosis d’acció i humor sorneguer característiques del cineasta japonès—.

Jove i maca (Jeune et jolie | Young & Beautiful). Direcció: François OZON. Durada: 1h35. Producció francesa. Amb Marine Vacth, Géraldine Pailhas, Charlotte Rampling. Retrat de la sexualitat d’una noia de disset anys que es prostitueix per plaer, servit mitjançant 4 cançons, ambientades en 4 estacions diferents. Segona competició per a François Ozon (A la casa), deu anys després d’estrenar-s’hi amb Swimming Pool —pillet, estilista, amb una tendència a la provocació, es deleix per jugar: amb referents cinèfils, amb l’estructura narrativa d’alguns films (fragmentats, de rerescules o no), amb els límits de la realitat i les ficcions, amb cançonetes, saltant d’obres intimistes (de temàtica més aviat greu) a productes com un melodrama d’epoca, una comèdia de boulevard o un musical kitsch—

Michael Kohlhaas (Michael Kohlhaas). Direcció: Arnaud des PALLIÈRES. Durada: 2h01. Producció germano-francesa. Amb Mads Mikkelsen, Bruno Ganz, David Bennent, Paul Bartel, Sergi López. A les Cevenes del segle XVI, un honrat marxant de cavalls que topa amb la injustícia dels poderosos hi planta cara muntant una revolta. Adaptació de la novel·la Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist —que ha estat duta a la pantalla en diverses ocasions anterior, entre les quals, Michael Kohlhaas, el rebel, de Volker Schlöndorff (1969)—. Debut a la Competició del francès Arnaud des Pallières (Drancy Avenir, Is Dead (Portrait Incomplet de Gertrude Stein, Adéu, Parc) —sol treballar selectivament a partir de textos literaris i s’interessa per una temàtica social, és a dir política, de fons—.

Nebraska (Nebraska). Direcció: Alexander PAYNE. Durada: 1h50. Producció nord-americana. Amb Bruce Dern, Will Forte, Bob Odenkirk , Stacy Keach i actors no professionals, de coixí. Un pare ja gran i un seu fill —que intenta entendre’l— fan un viatge en cotxe per quatre estats per a recollir el premi de loteria —no gens clar— que aquest pare assegura que li ha tocat. Comèdia que reflecteix l’humor i el tarannà indolents de l’Amèrica profunda, rodada en blanc i negre. Segona Competició “cannoise” per a Alexander Payne (Els descendents, Entre copes, Election, Citizen Ruth), onze anys després de presentar-hi Sr. Smith — els viatges com a trajectes de descoberta dels propis protagonistes i la seva Nebraska natal sovintegen tant com el joc discursiu dels contrastos, a la filmografia de Payne, en les obres del qual el drama de fons no desdiu el registre de comèdia amb què està tractat—.

La Venus de les pells (Venus in Fur | La Vénus à la fourrure) Direcció: Roman POLANSKI. Durada: 1h36. Producció poloneso-francesa. Amb Emmanuelle Seigner, Mathieu Amalric. Una actriu mira de convèncer un director teatral que ella és perfecta per al paper de la producció que està preparant. Adaptació de la peça teatral Venus in Fur, de David Ives, en què juga un paper la novel·la La Venus de les pells, de Leopold von Sacher-Masoch. Primera Competició de Roman Polanski (Un déu salvatge) des que guanyà la Palma d’Or (El pianista, 2002) —nova adaptació d’una peça de teatre selectiva, ara amb promesa d’essència Polanski, per l’ambient reclòs, el referent de Sacher-Masoch, l’obsessió que va agafant el protagonista amb la dona-terrabastall aliena als seus interessos i que tanmateix se li transforma (o n’és projecció mental?) en el personatge que brega per trobar… —.

Behind The Candelabra (Behind The Candelabra | Ma vie avec Liberace). Direcció: Steven SODERBERGH. Durada: 1h58. Producció nord-americana. Amb Matt Damon, Michael Douglas, Debbie Reynolds. Biopic centrat en la relació tempestuosa que, durant sis anys, van mantenir Liberace —famós pianista nord-americà de music-hall, mort de SIDA el 1987— i el seu amant més jove, Scott Thorson. Abans que l’Elvis; abans que l’Elton John, Madonna i Lady Gaga, hi hagué Liberace, diu la publicitat. Telefilm HBO amb guió de Richard LaGravenese, que ha adaptat el relat autobiogràfic Behind the Candelabra: My Life with Liberace, de Scott Thorson. Quarta competició de Steven Soderbergh (Efectes secundaris, Magic Mike), guanyador de la Palma d’Or 1989 amb l’opera prima, Sexe, mentides i cintes de vídeo —i presumpte comiat cinematogràfic del prolífic i polimòrfic cineasta nord-americà—.

La gran bellesa (La grande bellezza | The Great Beauty). Direcció: Paolo SORRENTINO. Durada: 2h22. Producció franco-italiana. Amb Toni Servillo, Sabrina Ferilli, Carlo Verdone. A la bellesa eterna d’una Roma en ple estiu, un home de carisma inalterable al seus seixanta-cinc anys, periodista de l’alta societat romana i tot l’ambient mundà que l’envolta, contempla —cínic, desenganyat, patidor— la crisi d’una societat que sembla haver convertit els homes en monstres; però el record indeleble d’un innocent amor de joventut, potser el treurà de la resignació. Aposta i “descobriment” de l’actual direcció del Festival de Canes, el napolità Paolo Sorrentino (Aquest deu ser el lloc, Il Divo, Un amic de la família, Les conseqüències de l’amor) entra per cinquè cop en Competició —amb la seva tirada a les trencades de to, desgavelladores de la planificació rigorosa i els ambients silents, foscos, durs que sol crear a les seves ficcions, habitualment inspirades en la realitat, cròniques taciturnes i corrosives de la Itàlia contemporània—.

Borgman (Borgman). Direcció: Alex VAN WARMERDAM. Durada: 1h53. Producció daneso-belgo-holandesa. Amb Jan Bijvoet, Hadewych Minis, Jeroen Perceval, Alex Van Warmerdam, Annet Malherbe. Faula obscura i maliciosa. Un home estrany truca a la porta d’una família burgesa, que viu en una zona benestant als afores de la ciutat: Qui és? Un somni, un dimoni, una al·legoria o l’encarnació ben real de les nostres pors? Premiat amb alguns guardons col·laterals del festival de Venècia i reconegut en diverses edicions dels premis europeus del cinema, el veterà actor i director holandès Alex Van Warmerdam (Abel, Els del nord, El vestit, Petit Toni) debuta a Canes i ho fa directament per la Competició —cineasta de comèdies extravagants o surrealistes i negres, dramàtiques: els seus films [diuen] són comèdies dramàtiques posades en escena de manera un pèl rígida i amb un humor agut. A vegades se li ha comparat l’obra amb la del finlandès Aki Kaurismaki (..)—.

Només Déu perdona (Only God Forgives), de Nicolas WINDING REFN. Durada: 1h30. Producció franco-sueco-tailandeso-nord-americana. Amb Ryan Gosling, Kristin Scott Thomas,  Vithaya Pansringarm.  A Tailàndia, un fugitiu de la justícia nord-americana mena un club de “thai boxing” com a tapadora de  narco-tràfic i, ran de l’assassinat de son germà i instigat per la seva mare delinqüent, ha d’encarar-se a un estrany policia retirat… Després de guanyar el Premi de Millor Direcció a Canes 2011 amb el “noir” Drive, torna a la Competició Nicolas Winding Refn (Pusher, Walhalla Rising) —i ho fa amb aquest nou trhriller de violència i esclats de sang garantits, que el seu potent estil visual pot arribar a sublimar magníficament—.