Club 7 Cinema

Selecció Oficial – Competició.

Encara no heu vist res (Vous n’avez encore rien vu), d’Alain RESNAIS. Producció germano-francesa. Amb Denis Podalydès i Andrzej Seweryn; amb actors que que fan d’ells mateixos: Mathieu Amalric, Pierre Arditi, Sabine Azéma…, i actors de la companyia de La Colombe: Vimala Pons, Sylvain Dieuaide. Ha mort un home de teatre i es reuneixen a ca seva els amics que han actuat en alguna o altra versió de la seva peça “Eurycide”; els ha deixat dit que es mirin l’assaig enregistrat d’un jove companyia teatral que n’hi havia demanat els drets. Tot veient-lo, els records agafen els amics i no resisteixen la temptació d’anar-ne representant el text, per bé que ja no tenen l’edat dels seus personatges.  Inspirant-se lliurement en la peça Euridyce i també en Cher Antoine ou l’Amour raté, de Jean Anouilh, el veterà Alain Resnais proposa un joc cinematogràfic entre els diferents nivells de representació que posa en pantalla, en un film que promet molt i ha desfermat expectatives. Durada: 1h55.

Like Someone in Love (Like Someone in Love), d’ Abbas KIAROSTAMI. Producció franco-japonesa.  Amb Rin Takanashi, Tadashi Okuno, Ryo Kase, Denden. Al japó, el 2011. Un home ja gran, universitari i molt erudit, ferm defensor de les tradicions; una estudiant, jove i atractiva, que ven els seus encants per a pagar-se els estudis; un noi gelós, d’una violència a punt d’esclatar: en un sol dia, s’estableixen lligams inesperats entre tots tres. Després de Còpia certificada, rodada a la Toscana, Abbas Kiarostami ha anat a viure i fer aquesta pel·lícula al Japó, amb un equip japonès, farcit de col·laboradors habituals d’autors japonesos d’avui en dia. Durada: 1h49.

En un altre país (Da-Reun Na-Ra-E-Sun | In Another Country) de HONG Sangsoo. Producció sud-coreana. Amb Isabelle Huppert, Yu Jun-Sang, Jung Yumi. Fruit d’un guió cinematogràfic, tres dones que es diuen Anne i, l’una darrera l’altra, visiten la ciutat costanera de Mohang, s’estan al mateix hotel de la platja, veuen el mateix socorrista… La mateixa actriu incorpora les tres Anne, que no acaben de ser ben bé la mateixa en cada cas, en què, al mateix indret i topant amb la mateixa gent, viuen experiències inèdites en cada ocasió. Potser el cineasta més joganer del panorama actual, Hong Sangsoo (Oki’s Movie, Dona a la platja, Conte de cinema, La dona és el futur de l’home) ara deconstrueix els personatges (com a El dia que ell arriba, jugava amb el temps i a Ha ha ha ho feia amb l’espai). Durada: 1h28.

Selecció Oficial – Fora de Competició.

Sessions de mitjanit.

Ai To Makoto (Ai To Makoto | For Love’s Sake) de Takashi MIIKE. Producció japonesa. Amb Satoshi Tsumabuki, Tsuyoshi Ihara, Masachika Ichimura. Ai, una noia de bona família, innocent i bona estudiant d’institut vol ajudar Makoto, un jove delinqüent, guillat i buscarraons. Però la seva bona intenció no fa sinó empitjorar les coses. Makoto, que havia estat traslladat al bon institut d’ella, l’expulsen i va a raure al pitjor centre escolar. Això no treu que ella, tossuda el segueixi, cosa que provoca la gelosia de la “reina” d’aquest nou centre, que acaba segrestant Ai, en la seva guerra particular amb Makoto, que li correspon l’amor. El japonès Takashi Miike adapta el manga epònim d’ Ikki Kajiwara i Takumi Nagayasu, convertint-lo en la resposta japonesa a “West Side Story“. AP: Film Press Plus. Més informació: Imdb. Durada: 2h14.

Selecció Oficial – Un Certain Regard.

Djeca —Infants de Sarajevo— (Djeca | Children of Sarajevo | Enfants de Sarajevo) d’ Aida BEGIC. Producció franco-germano-turco-bosniana. Amb Marija Pikic, Ismir Gagula. Dos orfes del setge que patí Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. Ella va passar una etapa de delinqüència i ara ha trobat la pau en l’Islam, per la qual cosa voldria que son germà fes el mateix; però ni tan sols sap la doble vida que mena aquest adolescent. Els efectes d’aquella guerra sobre els individus són temàtica habitual en la filmografia d’Aida Begi?, que el 2008 guanyà el Gran Premi de la Setmana de la Crítica amb Primera neu i el 2001 participà en la Selecció de la Cinéfondation, amb Primera experiència de mort. Durada: 1h30.

Elefant blanc (Elefante blanco | White Elephant), de Pablo TRAPERO. Producció argentino-franco-espanyola. Amb Ricardo Darin, Jérémie Renier, Martina Gusman. Dos capellans compromesos socialment i una assistent social breguen per resoldre problemes socials en una barriada de barraques a la rodalia de Buenos Aires. Envoltat del seu equip guionístic habitual (els emergents cineastes argentins Alejandro Fadel, Martín Mauregui, Santiago Mitre), Pablo Trapero (Carancho, Leonera, El bonaerense) segueix amb les seves ficcions de base realista, parlant de la cara galdosa de la societat argentina contemporània. Durada: 1h50.

Después de Lucía (Después de Lucía), de Michel FRANCO. Producció franco-mexicana. Amb Tessa Ia Gonzales, Hernán Mendoza, Gonzalo Vega Sisto. Lucía ha mort d’accident i el dol, els costa de superar al marit i la filla. Sobretot a ell. Van a Mèxic per a canviar d’aires. Per a la noia, nou col·legi: és la nova, la brillant. Desperta enveges i odis. Pateix tota mena d’abusos; però no vol dir-ne res al pare, massa preocupat. La distància entre ells dos, cada cop més gran. Relacions familiars enterbolides, del director de Daniel i Ana (germà adolescent i germana a punt de casar-se), Michel Franco. Durada: 1h43.

Selecció Oficial – Cannes Classics.

Runaway Train, d’Andrei KONCHALOVSKY —1985—

Còpies restaurades.

Tess, de Roman POLANSKI —1979—. Restauració en 4K supervisada pel mateix Polanski, que s’ha manifestat “impressionat” per la feina que han fet els laboratoris. Aquesta projecció sembla que serà molt especial, ja que significarà la reaparició del cineasta en un festival de cinema (recordem que, pels interessos de la justícia nord-americana, el van detenir no fa pas gaire anys quan era en un altre certamen) i també el retorn a Canes, 19 anys després d’haver-se’n esfumat, de qui va ser-ne es pot dir musa durant moltes edicions, Natassja Kinski.

Brasil.

Xica da Silva, de Carlos DIEGUES —1976—. Durada: 1h54.

Documentals de cinema.

Me and Me Dad, de Katrine BOORMAN. Sobre el pare de la realitzadora i productora, John Boorman. Opera prima.

Al voltant de la selecció oficial.

Cinema de la platja.

Quinzena dels Realitzadors.

3, de Pablo STOLL. Coproducció uruguaiano-germano-argentino-xilena. Amb Sara Bessio, Anaclara Ferreyra Palfy, Humberto de Vargas. Pablo Stoll, autor de 25 Watts i Whisky, conjuntament amb el malaguanyat Juan Pablo Rabella, ha començat una trajectòria en solitari el 2009 i ara presenta aquesta comèdia sobre tres persones absurdament condemnades a ser una família: l’exmarit que, al cap de deu anys, vol tornar amb la dona i la filla, que també són en un tombant de les seves respectives vides. Durada: 1h55.

Rengaine (Rengaine | Hold Back), de Rachid DJAÏDANI. Producció francesa. Amb Slimane Dazi, Stéphane Soo Mongo, Sabrina Hamida. Opera prima del paleta, guarda de seguretat, boxejador, actor de teatre i cinema, novel·lista i doocumentalista francès Rachid Djaïdani, que ara debuta al camp dels llargmetratges de ficció sobre la topada de mentalitats que es produeix quan es volen casar un noi cristià de raça negra i una xicota magrebina. Durada: 1h15.

Habitació 237 (Room 237), de Rodney ASCHER. Documental que explora les diverses teories que s’han creat sobre la significació autèntica de La resplendor (The Shining), de Stanley Kubrick. Opera prima de Rodney Ascher, curtmetratgista, realitzador televisiu i publicitari, amb cert interès (mal sigui irònic) pel cinema de terror (Visions of Terror, The S from Hell). Durada: 1h44.

Setmana de la Crítica.

Peddlers, de Vasan BALA. Producció índia. Amb Gulshan Devaiah, Siddharth Mennon, Kriti Malhotra. A Bombai, una dona amn un objectiu, un traficant de droga i un policia estrany i sexualment impotent topen, amb conseqüències o no. Opera prima de Vasan Bala, cineasta indi que ha estat director associat de Michael Winterbottom al rodatge de Trishna (2011). Durada: 1h56.

Sessions Especials de la Setmana de la Crítica.

J’enrage de son absence (J’enrage de son absence), de Sandrine BONNAIRE. Producció francesa. Amb William Hurt, Alexandra Lamy, Augustin Legrand. La mort d’un fill els separà. Ella ha refet la vida, s’ha casat i és mare d’un nen de set anys. Ell sembla que encara no ho ha superat, torna al cap de deu anys i es fa molt amic del nen; tant que alla ho vol tallar en sec. Segon llargmetratge de Sandrine Bonnaire, després d’ Elle s’appelle Sabine. Durada: 1h38.

Programa 2 de curtmetratges.

Riu roig, Song Hong (Fleuve rouge, Song Hong | Red River, Song Hong), de Stéphanie LANSAQUE i François LEROY. Producció francesa. Durada: 14’52”.

Circle Line, de Shin SUWON. Producció sud-coreana. Durada: 26′.

Horitzó (Orizont | Horizon), de Paul NEGOESCU. Producció romanesa. Durada: 11′.

Sopar de família (Middag med familjen | Family Dinner), de Stefan CONSTANTINESCU. Producció sueca. Durada: 25’30”.

La Bifle (La Bifle | The Dickslap), de Jean-Baptiste SAUREL. Producció francesa. Durada: 25’30”.

***

FOTO Roman Polanski i Nastassja Kinski, al rodatge de Tess (1979)