Club 7 Cinema

L’últim dissabte de festival és una primera jornada important pel que fa als premis, a Canes. S’enllesteix la competició i això permet que el Jurat FIPRESCI, de la Crítica Internacional i el Jurat Ecumènic facin públic ja el seu veredicte. També el Jurat d’Un Certain Regard proclama els guanyadors dels seus guardons, que ja es lliuren en una cerimònia específica.

Aquest ambient de final de festa resulta propici per al to alegre que proposen el romanes Radu Milhaileanu en la seva ficció sobre una vaga de sexe de les dones d’un poblet àrab. I esclar en el musical amb què Christophe Honoré clou la 64a edició de Canes, del qual es fa una projecció avançada. Mentrestant, el turc Nuri Bilge Ceylan aporta la seva bellesa fotogràfica a un viatge cap al rerepaís i els films que aspiren a la Palma d’Or del Curtmetratge entren en competició.

Canes 2011: programa del dissabte 21 de maig.

Selecció Oficial – Competició.

La font de les dones (La source des femmes), de Radu Mihaileanu. El vitalista i irregular cinemasta romanès (resident a França) Radu Mihaileanu, autor de l’estimable Tren de vida (1998) i de l’exitosa El concert (2009), ambienta aquest nou film en un poblet indeterminat situat entre el nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà, on les dones promouen una vaga de sexe per acabar amb un costum local discriminador. Durada: 2h15.

Hi havia una vegada a l’Anatòlia (Bir Zamanlar Anadolu’da | Once Upon a Time in Anatolia | Il était une fois en Anatolie), de Nuri Bilge Ceylan. Film sobre la vida en un poblet de l’Anatòlia amb què torna a la competició —per cinquena vegada— el director turc Nuri Bile Ceylan (Grand Prix amb l’intimista i visualment eloqüent Llunyà, Premi Millor Direcció amb l’esticisme buit de Les tres mones). Durada: 2h 37.

Selecció Oficial – Fora de Competició.

Film de Cloenda – Projecció avançada

Les bien-aimés (Les bien-aimés | Beloved), de Christophe Honoré. Fins ara, en una sala més o menys petita del Palau dels Festivals (màxim a la Debussy) hi havia una projecció avançada del film cloenda, reservada a la premsa, el dia anterior a la Gala del Palmarès (que és quan se’l presenta oficialment). Enguany, es fa a l’engròs: la sessió en qüestió tindrà lloc al Grand Théâtre Lumière, que, amb la seva enorme capacitat, acollirà premsa i públic conjuntament. Segurament és que volen donar la màxima difusió al film. I cal pensar que ja veuen avinent apostar-hi tan fort… En competició el 2007 amb Les cançons d’amor, l’ “encantador” Honoré torna a Canes per a tancar-ne la 64a edició, molt bé i amb cançons, com assegura la direcció del certamen, que afegeix que es tracta d’una obra singular, melancòlica i novel·lesca. Amb Catherine Deneuve, Ludivine Sagnier, Chiara Mastroiani, Milos Forman, Louis Garrel. Durada: 2h25.

Selecció Oficial – Un Certain Regard.

Cerimònia de Cloenda d’Un Certain Regard.

Proclamació dels guanyadors dels guardons d’aquesta secció i projecció del film:

Elena (Elena), d’ Andrei Zvyagintsev. La història d’un pare que refà el vincle amb la filla distant, la hi deixa l’herència i, de retruc, provoca el neguit en la seva dona, que veu perillar el futur econòmic del seu propi fill i els néts. De l’autor d’ El retorn (2003) i El desterrament (2007), el rus Zvyagintsev. Durada: 1h49.

Selecció Oficial – Curtmetratges en competició.

Ghost, de Dahci Ma. Producció Real Black Chicken Film (Corea del Sud). Un home que s’amaga de la policia en una casa buida, passa ansietat i una fam extremes. Haurà d’encarar el costat més fosc d’ell mateix. Durada: 10’.

Badpakje 46 (Maillot de bain 46 | Swinsuit 46), de Wannes Destoop. Producció KASK (Gent, Bèlgica). Noieta grassoneta de dotze anys, a casa no s’hi està gaire bé i, en canvi, de la piscina no se’n mouria. Quan li calen ulleres de nedar, remou cel i terra per tenir-les. Durada: 15’.

Soy tan feliz, de Vladimir Durán. Producció Servo Cine (Argentina). Un parell de germans ronden per casa, un dissabte d’hivern. Els passen a buscar per anar a pagès amb la mare; però, de camí, s’han d’aturar i això els permet una inèdita intimitat en un territori indefinit. Durada: 14’.

Bear, de Nash Edgerton. Producció Blue Tongue Films (Austràlia). Vol fer bé les coses, però de vegades les millors intencions tenen les pitjors conseqüències. Durada: 8’.

Kjøttsår, de Lisa Marie Gamlem. Producció Yesbox Productions (Noruega). Ronda els 13 anys. És l’hivern i neva. L’amor. Les nàusees de l’endemà d’un dia de festa. Durada: 11′.

Meathead (Tête de viande), de Sam Holst. Producció Eyework Films (Nova Zelanda). El noi té 17 anys. Ha trobat feina en un escorxador. No es pot pas dir que hi trobi un ambient acollidor. El neguit del seu primer dia és sortir-ne viu. Durada: 10’.

Ce n’est rien (It is Nothing), de Nicolas Roy. Producció Voyous (Québec). Només ell es fa càrrec de la filla. La vida quotidiana, avui, tomba a drama. Durada: 14’.

Paternal Womb, de Megumi Tazaki. Producció Unijapan (Tòquio, el Japó). Comparteixen el mateix pare. Ella, 22 anys; ell, 17. Ella acaba de perdre la mare; ell, n’està fins al capdamunt de la família. Es troben i passen la nit junts, parlant de la vida. Durada: 15’.

Cross (Cross-Country), de Maryna Vroda. Producció Les 3 Lignes (París, França). A un noi, l’obliguen a córrer. Després corre perquè vol. I encara més tard veu un altre individu que corre. Durada: 14’.

Selecció Oficial – Cannes Classics.

Le rideau cramoisi, d’ Alexandre Astruc. Film que no havia estat prèviament anunciat. Anouk Aimée és la filla d’una tediosa família burgesa, que desferma una passió irrefrenable en un jove oficial que tenen a dispesa. La projecció comptarà amb la presència de l’autor. Durada: 44′.

Al voltant de la selecció oficial.

Cinema a la Platja.

Pel·lícula sorpresa.

Quinzena dels Realitzadors.

Projecció dels films premiats.

Premi Europa Cinémas.

Art Cinema Awards.

Premi SACD.

***

FOTO La font de les dones, de Radu Mihaileanu

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!