Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 de maig de 2008
2 comentaris

Canes 2008: dimecres 14 de maig

Primer dia de Festival de Canes i això vol dir: presentació del Jurat i pel·lícula inaugural.

Cap a les 2 del migdia, el Jurat presidit per Sean Penn s’ha presentat a la sessió fotogràfica oficial. Expeditiu, Penn ho ha enllestit en ben pocs minuts… la tensió entre l’actor/director nord-americà i els reporters gràfics és eterna i aquests dies la cosa s’està escalfant. Ahir, en un àpat de protocol, ja no va deixar que el retratessin. Avui, els ha fet anar ràpid… De camí cap a la roda de premsa amb què el Jurat es presenta als periodistes acreditats al certamen, els he poguts veure, des de la finestra de la sala Wi Fi on jo estava escrivint. A davant de tot, bitllo-bitllo… Sean Penn! No té remei! Efectivament, han fet la roda de premsa i ara ja, fins cap a un quart de vuit del vespre, que el Jurat apareixerà a l’estora vermella de les escales del Palau de Festivals, entrant a la gala inaugural de Canes 2008.

I la pel·lícula que obre el certameni enceta la competició: La ceguesa, de Fernando Meirelles. Ja l’hem vista aquest matí, a la sessió de premsa. Si us interessa, en podeu llegir la meva crònica clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

A partir d’avui, miraré d’anar penjant en aquest bloc, cada dia o cada dos dies, un “post” sobre el festival. No sé pas si podré, però ho intentaré. El cas és que avui només veiem dues pel·lícules; però a partir de demà… Per exemple, demà, veient-ne quatre, ja em perdo el film de Skolimovski que obre Quinzena dels Realitzadors. I he de fer la crònica, etc. Tanmateix, cada dia o cada dos dies, faré els possibles perquè, mal sigui tard, pugui penjar el “post”.

Per seguir, cal anar a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Gael García Bernal, secundari a La ceguesa, de Fernando Meirelles

Vam arribar a Canes ahir dimarts, a migdia. Vam deixar uns col·legues que venien amb el cotxe i vam fer cap a Juan-les-Pins, on tenim l’hotel. Hi deixem les maletes; localitzem el nou pàrquing i tornem a Canes.

Tràmits. Recullo l’acreditació: sempre té un cert suspens descobrir el color que t’han concedit (ara fa uns quants anys que tinc la rosa, perquè el cobreixo per un diari; però l’havia tinguda blava i fins i tot groga, i els colors determinen la prioritat d’accés a les sales, a les rodes de premsa, etc -encara em queden dues categories per sobre, la dels grans mitjans amb forta cobertura i la dels VIP-). Recullo, a la Sala WIFI, els codis d’accés que Orange ens dóna a la premsa. Recullo, a la Sala de Premsa, els codis d’accés als ordinadors. I dino!

Escric un primer article, contacto amb Ràdio Girona i Diari de Girona.

Planifico l’agenda de cròniques.

Abraçades i petons amb amics, coneguts i saludats. Al llarg d’aquests 20 anys que fa que hi vinc, Déu-n’hi-do la gent que he anat coneixent, incloent-hi el personal del Palau de Festivals, el dels restaurants, etc.

Sopem i retirem. Desfem maletes i a clapar. Anit fou la primera que vaig arribar a dormir 7 hores, des d’en feia unes quantes I serà ben segurament l’última pel que queda de festival…

Avui igualment ens hem pogut llevar tranquil·lament, perquè la primera projecció no la teníem fins a les 10h. semprè però s’hi ha de ser una mitja horta abans. De fet, ens ho hem agafat tan be, que hem hagut d’espavilar-nos i anar de dret a la Sala Debussy (capacitat, un miler de persones). Les cues d’entrada eren llarguíssimes i s’ha quedat gent fora. La platea era plena i he hagut d’anar a dalt; encara que això m’ha permès seure a la butaca on vaig seure durant molt anys. Una butaca a primera fila de l’amfiteatre, des d’on tuteges la pantalla i alhora hi té prou distància. Magnífica.

Acabada la projecció, una gernació de crítics i periodistes omplia la planta 3 del Palau. A la terrassa, els fotògrafs xalaven amb Julianne Moore, Gael Garcia Bernal, Danny Glover i Fernando Meirelles, l’equip de La Ceguesa (Blindness). I a la sala de rodes de premsa, ja no hi cabia ni una agulla. He seguit amb el que tenia previst i me n’he anat a la terrassa de la Sala de Premsa, a començar a escriure la crònica per al Diari. Fins a tres quart d’una, que he baixat a dinar.

Tot menjant, he fullejat el diari que edita Variety durant el Festival i Mercat del Film, per tafaneria. Per cert, que hi he trobat anunciada la pel·lícula guanyadora dels Hong Kong Awards, el repartiment de la qual farà feliç, si més no, a una bona amiga: The Warlords (Andy Lau, Takeshi Kaneshiro…)

Just quan, enllestit l’àpat, aconsegueixo un espai per treballar al costat de la finestra de la Sala WiFi, veig el numeret de Sean Penn amb els fotògrafs (arribant al “photocall”, els fotògrafs cridant els membres del jurat pel seu nom, a la recerca d’una bona instantània, i el Penn que ho acaba ràpid…). Al cap de pocs minuts passa ràpid-ràpid per la passarel·la que du de la terrassa del “photocall” a la sala de rodes de premsa, just a tocar de la finestra on sóc.

Acabo la crònica, l’envio.

Miro el correo electrònic i em poso a treballar aquesta peça del bloc.

Ara penjaré el “post”, recolliré el que hi hagi al caseller i baixaré al Mercat del film a fer-hi un primer tomb.

A les 7 arribarà amb tren una col·lega, anirem a fer un mos i a les 21.00h veurem (avançada a la premsa) Vals amb Bashir, que es projecta demà oficialment.

Això haurà estat aproximadament la primera i més tranquil·la jornada d’aquesta 61ª edició del festival.

  1. Vador, sempre t’he tingut una sana enveja perquè pots gaudir de Cannes , però em consolo llegint les teves cròniques. Ara bé, si comences a fer-nos dentetes parlant d’en Sean Penn, la cosa deixarà de ser sana. Per poca solta que sigui, és una de les meves debilitats més grans… Quina ràbia no poder ser allà!!!!!!!!!!!!!!

    Però seriosament, que vagi molt bé!

     

  2. Per ser una jornada tranquil·la, Déu n’hi dó del
    tràfec que relates! Això d’en Sean Penn era força previsible, tot i que caldrà
    veure si aquest l’estira i arronsa amb els fotògrafs s’acaba un cop espremuda
    la notícia o si persisteix durant els propers dies. Seria d’antologia alguna
    sortida a la “Fernán Gómez”!

     

    Per cert, corre el rumor que David Cronenberg s’està
    pensant fer-se càrrec del remake americà de Los Cronocrímenes, de Nacho
    Vigalondo. Què se’n diu per Canes?

     

    Una encaixada plena de sana enveja,

     

    Joan

     

    PD:
    Això teu amb Canes, ja està més que consolidat: tuteges les pantalles, saludes
    les butaques…
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!