Club 7 Cinema

Ja hem travessat l’equador d’aquesta 61a edició del Festival de Canes i avui és el dia dels germans Dardenne, que presenten en competició El silenci de Lorna. També ho és de James Gray; però d’una manera rara. I és que el seu film Dos Amants (Two lovers), amb Joaquin Phoenix i Gwyneth Paltrow, no ens el passen a la premsa fins al mateix moment que el veurà el públic i no pas prèviament com és costum. De manera que, com que no es pot fer miracles amb els horaris, el Festival ens ofereix simultàniament , pràcticament a la mateixa hora, les dues projeccions de premsa. És a dir, que avui, sobre les 22.00h, entre les tres sales del Palau on es passarà, hi haurà més de tres mil cinc-centes persones veient-la alhora… Rareses!

Manoel De Oliveira rep un homenatge pel fet d’haver complert els 100 anys d’edat: Palma d’Or a la carrera, projecció del seu primer film, estrena d’un documental sobre ell… Serà aquesta tarda, a les 4, al Gran Auditori Lumière. Un esdeveniment excepcional, en què, entre altres, seran presents alguns dels directors presents al Festival.

A Un Certain Regard, Versailles, la reelació afectiva entre un menut i l’home d’una cabana que l’ha acollit quan s’ha mare s’ha esfumat i que signa  Pierre Schoeller, i una pel·lícula sobre l’iniciació adolescent: Involuntàries (De Ofrivilliga), de Ruben Östlund.

A Cannes Classics, Let’s Get Lost, el treball de Bruce Webber sobre Chet Baker.

A Quinzena dels realitzadors, em temo que encara ressacosos de la festa de celebració del 40è aniversari, que va tenir lloc anit, l’esperada Liverpool, de Lisandro Alonso (que tinc previst veure aquest vespre). I també una de les escasses presències iranianes enguany a Canes, Taraneh Tanhaïye Thran, de Saman Salour; Le Genou d’Artemide, de Jean-Marie Straub; Itinéraire de Jean Bricard, de danièle Huillet i Jean-Marie Straub, i Milestones, de Robert Kramer i John Douglas.

A Setmana de la Crítica, Les grandes persones, d’Anna Novion.

La meva crònica sobre El silenci de Lorna, clicant aquí: El Festival de Canes a Diari de Girona.

Per seguir, aneu a Vull llegir la resta de l’article

FOTO Involuntàries (De Ofrivilliga), de Ruben Östlund

Ahir, després de l’agradable passejada per la Croisette, faig cap a la Sala del Palais Stéphanie, seu de projeccions de la Quinzena de Realitzadors. Aquestes vespres: m’ho hauré de fer mirar. Si abans d’ahir estava envoltat de cahieristes; ahir, era ple d’espanyols. I de responsables de festivals de cinema d’arreu (Xixón, Las Palmas, etc.). I és que s’hi projectava Acné, del jove l’uruguaià Federico Veiroj, en la producció de la qual hi ha participat la productora espanyola Avalon. Petiteta, la pel·lícula enfila la crònica del desfici sexual d’un adolescent de primera volada. Argumentalment, es vol que el marrec ja s’hagi estrenat sexualment amb la criada i que es desfogui, entre altres recursos, amb professionals de la matèria; però no hi ha maneres que pugui fer un petó a cap noia. El petó, aquí, pren una dimensió gairebé “sagrada” d’intimitat, de relació afectiva, de la qual el noi encara és verge. I això el du de cap. Amb frescor, el director Federico Veiroj va parlant de l’amistat entre els adolescents, de la seves relacion amb els adults, del context social i cultural jueu en què es mouen els protagonistes… fins a completar un modest però tangible fresc. Certament, cau en alguns llocs comuns de caràcter costumista, per allargar el metratge i aportar un punt de comicitat a la pel·lícula, buscant d’enllestir el que és, en tots sentits, un primer llargmetratge.

Demà, segurament no hi haurà post; perquè estaré bona part del dia pendent d’Albert Serra i El Cant dels ocells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!